Les festes de Nadal són dates assenyalades del calendari català, tradicions molt nostrades que formen part del marc mental de tots els catalans, tant dels catòlics com dels que no ho són. La reminiscència de l’origen cristià d’aquestes festivitats és innegable i està present en moltes altres tradicions del país, que viu des dels darrers anys un creixement demogràfic i un procés d’obertura a noves realitats religioses. "Cada cop hi ha més diversitat religiosa", assegura Ariadna Solé, directora de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), que apunta que a Barcelona hi conviuen 37 conviccions religioses i fins a 1000 comunitats.

"La meva família celebrem Nadal des d’una perspectiva cultural", explica la Fatma, una dona musulmana nascuda a Ceuta que va arribar a Barcelona amb 9 anys i està casada amb en Josep, que fa més de 15 anys que va convertir-se del cristianisme a l’islam. El matrimoni, que es presenta com una família “atípica” i multicultural, puntualitza que, tot i celebrar el tió, el dinar de Nadal o la nit de Cap d'Any, ho fan des d’una perspectiva no catòlica: "El pessebre no el fem", expliquen. L’Omar, un jove musulmà nascut a Barcelona i de família marroquina, defensa un punt de vista similar: "Qualsevol excusa és bona per passar temps en família". "Ens allunyem del punt de vista religiós, però són dates que m’agraden perquè puc fer regals i passar temps amb la gent que estimo", afegeix l’Omar.   

Catalunya, una societat intercultural

Tot i que no hi ha cap cens oficial de creences religioses, i a més aquest no pot existir d’acord amb l’article 16 de la Constitució espanyola, podem aproximar una xifra d’adeptes de cada religió a partir de les enquestes de fonts oficials. Les dades del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat del 2023 constaten que la majoria de la societat catalana continua sent catòlica: un 56,7% dels enquestats així ho manifesten; l’agnosticisme (14,4%) i l’ateisme (11,8%) guanyen adeptes i són els corrents més seguits pels catalans després del cristianisme. Les dades, però, també constaten una presència destacable d’altres religions al territori: un 6,8% són musulmans, un 1,3% es declaren budistes i un 0,3% són seguidors del judaisme -uns 15.000 al territori, segons la comunitat jueva-.  

Si ens atenim al Mapa religiós de Catalunya elaborat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, el cristianisme és la religió amb més centres de culte al territori, amb 5.665 dels 7.260, un 78% del total. La religió islàmica compta amb 319 oratoris, el budisme té 76 centres de culte a Catalunya i el judaisme en té 5, ubicats a Barcelona. 

"Barcelona és una ciutat intercultural", defensa Solé, que explica que la capital catalana va deixar fa anys d’aplicar “polítiques d’assimilacionisme” i no obliga els nouvinguts a adoptar les tradicions catalanes. Solé reivindica la feina de l’OAR com la “defensa de la llibertat de culte” dels barcelonins, i afegeix que lluiten contra els prejudicis i a favor de la diversitat religiosa. 

"No tanquem per Nadal"

Ali, director del Centre Cultural Islàmic Català de Barcelona, explica que les seves portes s’obren els 365 dies de l’any: "El 25 i 26 de desembre també obrim i oferim activitats", apunta, tot i que reconeix que, com que no hi escola, moltes famílies marxen i durant les setmanes de Nadal venen menys fidels. L’Ali defineix el Centre Cultural com un espai de culte que combina activitats culturals i religioses. El director del centre detalla alguns dels cursos que ofereixen, com el de llengua àrab i les iniciatives solidàries que impulsen per ajudar als sensellar del barri o el suport legal gratuït als més desemparats per ajudar-los a obtenir permisos de residència.  

"La religió islàmica no integra les celebracions de Nadal", sentencia l’Ali, que matisa que, segons l’Islam, Jesús és un profeta humà i no un déu; per tant, tot i que hi tenen fe i respecte, no celebren les seves tradicions. "Els dies de Nadal són com un altre festiu", explica el director del centre, que posa d’exemple l’11 de setembre, Diada nacional de Catalunya: "Si la gent vol reunir-se amb família i amics per aprofitar que és un dia festiu, no hi ha cap problema; però ha de ser un acte cultural, mai religiós". 

"A la meva família li encanten els torrons", assegura entre riures l’Omar. El jove explica que, tot i no celebrar Nadal, ni posar l’arbre, el pessebre, ni el tió, a casa seva sí que fan el sopar de Cap d'Any en família, mengen raïm i es fan regals: "És una excusa per passar temps tot junts i ens serveix per integrar-nos a la cultura. No volem imposar les nostres tradicions", defensa. En Josep té una visió semblant, i afegeix que, tot i haver-se convertit a l’islam del catolicisme, té "molt presents" les festes de Nadal, i no pot prohibir-les als seus fills ni nets: "Celebrem les festes per la il·lusió dels fills i, ara, del nostre net", indica el matrimoni, que explica que aprofiten aquestes dates per veure els llums de Nadal, celebrar el tió, el dinar de Sant Esteve o la nit de Reis. L’Ali afirma que es pot celebrar qualsevol tradició que sigui part del patrimoni cultural d’on vius, i defensa que la pluralitat cultural i el respecte entre cultures ens enriqueix com a societat: “Hem de respectar als altres i les seves creences, poder conviure i aprendre entre nosaltres”.

La Casa del Tibet de Barcelona: un sopar de Cap d’Any amb raïm i cava

"Ens hem adaptat a les tradicions catalanes, però mantenint els nostres orígens tibetans i budistes", assegura Migmar. Explica que, tot i seguir un calendari lunar diferent del d’occident, a la Casa del Tibet fan unes oracions especials el dia de Nadal, ja que la majoria dels seus socis són catalans i "per a ells és un dia important". 

Per aquest mateix motiu, tal com diu Acharya Migmar, també fan una celebració de la nit de Cap d’Any: "És una festa especial per celebrar l’entrada d’any; mengem raïm i bevem cava, com tots els catalans a casa seva". El mestre explica que és una celebració cultural que fan per respecte als socis de la Casa del Tibet, i que l’acompanyen d’una cerimònia budista després de les campanades. "També celebrem l’any nou del calendari tibetà”, puntualitza Migmar, que defensa la perspectiva comunitària i cultural d’algunes de les tradicions nadalenques de Catalunya, tot i que s’allunya d’algunes altres, com el tió o la nit de Reis: són festes més familiars", afirma.

Comunitat Jueva de Barcelona: "Les festes de Nadal són dies normals"

"El dia 25 no té cap rellevància per nosaltres", explica la Carla Julis, directora institucional de la Comunitat Jueva de Barcelona, una comunitat ortodoxa fundada fa més de 100 anys. Julis assegura que el 26 i el 31 de desembre també són dies “normals”. Així i tot, la Comunitat Jueva roman tancada els dies 25 i 26: "Són dies festius, argumenta. 

La directora institucional explica que la celebració d’aquestes dates és molt personal, i que les famílies que ho celebren ho fan des d’una perspectiva cultural. Aquest és el seu propi cas; Julis sempre es reuneix amb la seva família la nit del 24 per sopar: "És una bona excusa per passar temps junts, però no fem una celebració religiosa". La decisió de posar o no l’arbre de Nadal, que s’entén com un element decoratiu, és de cada família, però Julis explica que les tradicions que tenen l’origen en Jesús "ni són importants ni poden celebrar-se". Tampoc el tió; la directora institucional de la Comunitat Jueva de Barcelona argumenta que la tradició catalana és d’origen pagà i que, per tant, els jueus no han de celebrar-la.

Els Nadals cristians

La pluralitat religiosa de la ciutat de Barcelona és molt rica fins i tot, dins d’un mateix corrent religiós. Precisament això és el que exalta el projecte Nadal(s), impulsat per l’OAR i l’Ajuntament de Barcelona, que busca visibilitzar la diversitat interna del cristianisme: "Volem reconèixer la pluralitat religiosa que forma part del teixit de la nostra ciutat", explica Ivan Pera, comissionat del Pacte per Ciutat Vella. 

El projecte es basa en un cicle d’activitats gratuïtes i obertes per visibilitzar les diverses tradicions populars, musicals i artístiques de les comunitats cristianes presents a la ciutat. "Barcelona és diversa, i aquesta riquesa també es reflecteix durant les festes de Nadal", apunta Pera, que reafirma el seu compromís amb la pluralitat religiosa, espiritual i cultural de la ciutat.