Hi ha haver un moment, després de l'acord d'investidura entre Carles Puigdemont i el PSOE, que els elogis principals de Junts anaven dirigits a Santos Cerdán i a José Manuel Albares. El primer, després d'haver-se convertit en interlocutor de referència de Jordi Turull, és a la presó de Soto del Real després de ser assenyalat pel Tribunal Suprem com a responsable d'una presumpta trama corrupta al costat de José Luis Ábalos i Koldo García, que encara estan en llibertat. Albares, ministre d'Afers Estrangers, era elogiat fins i tot per Puigdemont pels seus esforços a l'hora d'aconseguir que el català sigui oficial a Europa. Una perspectiva que ha quedat ajornada sense data.
Fa temps, en tot cas, que la pressió ja no estava situada sobre Albares -que ha defensat l'oficialitat del català en tots els organismes possibles- sinó sobre Sánchez, de qui Junts ha trobat a faltar més implicació. L'últim moviment es va produir quan el president del govern espanyol es va reunir amb el canceller alemany, Friedrich Merz, que es va limitar a prendre nota de la petició estatal. Alemanya ha estat un dels estats grans que han mostrat reticències a la incorporació de la llengua del país a l'arquitectura comunitària. "Entenc l'interès, però ja veurem com es resol", va indicar després de la trobada amb Sánchez. Fins que no hi hagi l'unanimitat requerida, la carpeta quedarà aparcada.
Com afecta això a la relació entre el PSOE i Junts? Des de les files del partit de Puigdemont no mostren sorpresa pel posicionament d'aquest dimarts, verbalitzada per Fernando Sampedro, secretari d'Estat davant la Unió Europea (UE). "És un tema que no té per què estar sempre en l'agenda", ha remarcat l'alt càrrec estatal des de Luxemburg. La carpeta del català feia mesos que estava encallada, malgrat els esforços de la Moncloa i del Govern -el conseller Jaume Duch és bon coneixedor dels passadissos comunitaris-, i Junts ha anat posant l'accent en el fet que queden compromisos per complir si el PSOE vol continuar amb una relació que, per ara, presenta una mala salut permanent.
De moment, això sí, cap veu amb pes de la formació de Puigdemont ha aprofitat el fracàs del català a Europa per accelerar qualsevol trencament amb el PSOE. La posició oficial continua sent que la decisió es prendrà aquesta tardor. "I la tardor acaba el 21 de desembre", ressalten fonts de Junts. "Evidentment, això del català no ajuda", insisteixen. L'estratègia del partit passava per afermar l'oficialitat de la llengua i després passar a un altre capítol -el model de finançament-, però els plans han quedat trastocats des del principi de l'estiu. "Sense el català, costa molt d'explicar que el pacte per la investidura es manté vigent", reflexionava fa unes setmanes un alt dirigent de Junts.
Més carpetes pendents
La carpeta de la llengua no surt de la investidura, tècnicament, sinó que ve de la negociació que va acabar amb Francina Armengol, del PSOE, com a presidenta del Congrés dels Diputats. De fet, el vot de Junts només va quedar afermat després que el Ministeri d'Afers Estrangers enviés una carta al Consell de la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català. Era l'agost del 2023 i el marc de la investidura de Sánchez estava abonat, però calia treballar-lo molt més. El següent nus a desfer va ser l'amnistia, que acabaria sent la clau perquè Sánchez reedités la presidència del govern espanyol. Fa més d'un any que la norma està en vigor, però no s'ha aplicat a cap dels líders del procés.
Sense amnistia i sense català a Europa, per tant, el nucli dels acords del PSOE amb Junts queden tocats. Els alcaldes, per exemple, també es queixen -ho van fer constar en un comunicat després de reunir-se aquest dilluns amb Puigdemont- que existeixi un "bloqueig" dels socialistes a l'hora d'abordar lleis sobre la multireincidència i les ocupacions delinqüencials. El fracàs del traspàs de competències en immigració, frustrat pel vot de Podem -amb qui Junts ha polemitzat de manera agra en les últimes setmanes després de rebre acusacions de "racisme"-, tampoc ha servit per avançar. Les reunions a Suïssa, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a interlocutor, no acaben de funcionar.
Què haurà de passar a partir d'ara? La permanent de Junts, que es va reunir dilluns, tindrà l'última paraula. I, dins d'aquest organisme, la veu amb més pes és la de Puigdemont. Mentalitzat per continuar més temps a l'exili -el calendari és incert i, com a mínim, caldrà esperar a principis del 2026 per tenir-lo clar-, l'expresident de la Generalitat calibra què fer amb Sánchez. No s'hi ha reunit -el partit aspira a anar més enllà de la fotografia-, tot i que el líder socialista assegura estar-hi predisposat. També té clar que continuarà la legislatura encara que no tingui pressupostos generals de l'Estat. Sempre, esclar, que no existeixi la temptació d'avançar les eleccions.
