El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, viatja aquest diumenge a Nova York. Ho fa coincidint amb l'assemblea general de l'ONU, que no es preveu plàcida pel moment d'alta tensió per la guerra a Gaza. Duch aprofitarà remarcar el compromís del Govern amb les relacions multilaterals i per reunir-se amb alts càrrecs d'agències i programes de Nacions Unides, com ara Unicef o l'Aliança de les Civilitzacions. El conseller traslladarà la posició catalana en aquesta qüestió, plenament alineada amb el govern espanyol en la denúncia del genocidi que comet l'executiu de Benjamin Netanyahu contra el poble palestí.

En aquesta entrevista amb Nació, Duch condemna l'actuació d'Israel i defensa el posicionament ferm de Pedro Sánchez, just la setmana que la Fiscalia ha acceptat obrir una investigació pels crims de Gaza. També parla de l'ampliació de la xarxa de delegacions de la Generalitat a la Xina, el Canadà i Jordània, que ara els socialistes veuen bé, sigui pel context global o per la pressió dels socis d'investidura. Una altra de les carpetes obertes és l'oficialitat del català, en què el conseller -bon coneixedor dels equilibris de Brussel·les- és moderadament optimista i recepta "temps, perseverança i paciència" per convèncer els 27 estats membres perquè hi donin suport al Consell de la Unió Europea.

La Comissió Europea planteja una suspensió parcial de l'Acord d'Associació amb Israel i aranzels del 40% a les exportacions. És suficient? Tindrà l'aval dels estats membres?
És un pas en la bona direcció i el resultat d'una pressió important de diversos governs, entre els quals el govern espanyol, al qual hem donat suport amb les mesures sobre Israel. Es tracta de la resposta a una mobilització social cada vegada més evident, i ens agradaria que les propostes de mesures fossin aprovades pel consell de ministres de la Unió Europea.

Considera vostè que hi ha un genocidi a Gaza, com han dit els presidents Sánchez i Illa?
Sí, i ja fa temps que utilitzem aquesta paraula perquè és la que més bé descriu la situació terrorífica i inimaginable en un conflicte que s'hauria de poder actuar demà mateix, perquè està costant vides innocents.

Com es pot acabar el conflicte en un termini curt de temps?
Amb la pacificació del territori, la retirada de l'exèrcit d'Israel, aturar els bombardejos, començar un procés de negociació a partir d'un alto el foc. Al final, hem d'aconseguir tornar a la discussió real: posar en marxa la resolució de Nacions Unides sobre la convivència pacífica dels dos estats.

"Ens agradaria que les propostes de la Comissió Europea sobre Israel fossin aprovades pel consell de ministres de la Unió Europea"

Europa ha fet tard en la resposta a la situació de Gaza? S'ha pecat d'inacció?
Tots som conscients que és una qüestió en què els països tenen o han tingut fins ara perspectives diferents. Entenc que això hagi pres més temps del que a nosaltres ens hauria agradat. Però la situació és tan intolerable que ara s'han de cremar etapes. Per tant, insisteixo, a nosaltres ens agradaria que es poguessin aprovar ràpidament les mesures que proposa la Comissió Europea i que després també puguem veure si hi ha altres possibles mesures que es puguin adoptar per ajudar la població de Gaza i a conscienciar tothom, també la població d'Israel, del fet que som testimonis d'un genocidi. Només cal veure una mica quines són les mesures que ha aprovat el govern espanyol. Hauríem d'aconseguir que més estats aprovin mesures similars.

La Fiscalia General de l'Estat ha obert una investigació pels crims a Gaza. El xoc diplomàtic amb Israel és reconduïble?
El govern espanyol està fent el que ha de fer. I respon a un sentiment molt majoritari de la població. La pregunta més aviat se li hauria d'adreçar al govern d'Israel. Són ells els que han de canviar d'actitud, no aquells governs com l'espanyol que fan tot el que poden per aconseguir la paralització d'aquesta massacre.

"El posicionament del govern espanyol respecte de Palestina és consistent i ve de molt lluny"

Sánchez actua amb un càlcul polític a l'hora d'abordar el conflicte amb Gaza? Per reforçar el seu perfil a l'esquerra, o bé per erosionar Feijóo.
No. Va molt més enllà de la política del dia a dia. El posicionament del govern espanyol respecte de Palestina és consistent. Va ser un dels primers governs europeus que va reconèixer diplomàticament l'estat palestí. Ha treballat molt amb les Nacions Unides perquè s'aprovessin resolucions contundents respecte al que està passant a Gaza i també ha influït en les propostes que ha posat sobre la taula la Comissió Europea. És un convenciment que ve de molt lluny.

Sánchez ha donat suport a les propostes a favor de Palestina a la Vuelta. Quan governava l'independentisme, tant el PSC com el govern espanyol veien amb mals ulls les manifestacions que afectaven el dia a dia de la ciutadania. Hem d'entendre d'això que la causa palestina és una causa justa i que el referèndum, per exemple, no ho era?
No cauria en comparar situacions que no són comparables. El govern espanyol va fer bé de defensar dos drets que eren perfectament compatibles. El dret a manifestar-se i el dret a exercir una activitat, en aquest cas una activitat esportiva o competitiva. No aniria més lluny.

A banda de condemnar el genocidi, quines mesures concretes ha de prendre el Govern en aquesta situació?
Estem estudiant cas per cas quins són els convenis que han establert les universitats públiques o privades, els centres de recerca, d'investigació, veure si hi ha una participació pública o no en aquests convenis. Aquesta és la feina que ara s'està fent i que s'ha de fer amb una certa minuciositat.

"Defensem la solució de convivència pacífica dels dos estats"

A Catalunya, el conflicte entre Israel i Palestina genera un debat molt fort, històricament. Com ho ha de fer el Govern, o vostè com a conseller, per prendre partit en una qüestió que provoca friccions importants?
Defensem la solució de convivència pacífica dels dos estats. No es tracta d'escollir entre els uns i els altres, es tracta d'escollir una via que permeti la convivència, la cohabitació entre un estat d'Israel, que té tot el dret a existir, i un de Palestina, que també té dret a existir com a estat. Es tracta d'aplicar una sèrie de resolucions de Nacions Unides que des de fa molts anys ens diuen quina és l'única solució possible, estable, duradora i pacífica per a una regió que ha patit molt.

El Govern ha decidit ampliar la xarxa de delegacions amb seus a la Xina, el Canadà i la Mediterrània Oriental. Quan començaran a funcionar? I si no s'aprova el pressupost, podran activar-se igualment?
Esperem que es pugui completar a tot estirar durant l'any 2027. Hem començat a treballar en l'obertura de la delegació de la Xina, anunciada al juliol. En paral·lel, anirem fent totes les gestions necessàries per obrir aquestes altres dues delegacions, a Jordània i al Canadà. És una feina que exigeix una sèrie de procediments administratius, també institucionals, però és una de les prioritats del Departament i intentarem anar tan ràpids com puguem. L'anunci que hem fet no està condicionat pels pressupostos, és un anunci que és viable dins del marge de la dotació actual del Departament.

Com és que prioritzen el Canadà i Jordània? Quins objectius hi tenen?
S'ha de veure en funció de com queda el mapa de delegacions després de l'obertura d'aquestes tres noves seus i d'una sèrie de reubicacions. Volíem reforçar la nostra presència a Àsia, en aquest cas en un país que és una potència mundial des del punt de vista econòmic i amb forta presència d'empreses catalanes. En el cas del Canadà, té molt a veure amb els canvis que hi ha hagut per les polítiques aranzelàries dels Estats Units. El Canadà és un país que cada vegada més mira cap a Europa des de molts punts de vista, també des del punt de vista comercial, de la seguretat, del model de vida, per entendre'ns, i pensem que és un país on hem d'augmentar la nostra presència. Dins d'aquesta delegació tindrem una persona que, de manera més específica, s'ocupi del Quebec. I en el cas de Jordània, ens apropem a una regió en la qual estan passant moltes coses per intentar aportar també el nostre gra de sorra i també per ajudar a coordinar tota la cooperació, el desenvolupament i l'ajut humanitari que es presta i que s'haurà de prestar malauradament en el futur.

"El món està canviant d'una manera que ens obliga a estar més presents a fora"

El PSC no era gaire favorable a l'obertura de delegacions, quan era a l'oposició. Què ha canviat? És pels acords d'investidura o perquè realment, un cop han arribat a la Generalitat, veuen que aquestes delegacions poden ser útils?
Aquest és un dels elements destacats pel que fa a l'acció exterior de l'acord d'investidura amb ERC i d'alguna manera també amb els Comuns. Per tant, aquest acord s'ha de complir. Al mateix temps és cert que el món està canviant i està canviant d'una manera que ens obliga a estar més presents a fora. Aquestes delegacions poden fer una feina important. Volem que siguin com més útils millor, tant pel que fa a la representació institucional de Catalunya com pel que fa a la projecció econòmica del país. Som en un moment en què l'acció exterior no és purament i simplement la política. Són moltes més coses, i probablement molt més importants.

A què es refereix?
Estem parlant d'ajudar l'empresariat català, ajudar la societat civil organitzada, les universitats, els centres d'investigació, el gairebé mig milió de catalans que viuen a fora. Tot això és acció exterior i és també una obligació del Govern. Es pot fer millor via delegacions? Sí, per tant, el que hem de fer és dotar aquestes delegacions dels mitjans per ajudar a fer aquesta feina.

Amb aquestes ampliacions i reubicacions donen per completada la xarxa de delegacions del Govern, o preveuen obrir-ne alguna més?
Ara ens concentrarem en això. Era important primer consolidar aquestes delegacions, que és el que s'ha fet durant aquest any. Dotar-les de més mitjans, trobar sistemes de coordinació entre les delegacions i el mateix departament, però també entre les delegacions, de manera que la feina fos més eficaç. També donar instruments suplementaris i redefinir el mapa. Això és en el que estem ara i sincerament en aquest moment no estem obrint cap mena de debat sobre si després hauríem d'anar aquí o hauríem d'anar allà.

"S'estan fent gestions a nivell bilateral amb els països que tenen dubtes sobre l'oficialitat del català"

En l'última entrevista amb Nació sostenia que la presidència polonesa podia accelerar l'oficialitat del català a Europa. Ara és Dinamarca qui presideix el Consell de la Unió Europea i de moment no hi ha novetats dimarts. Què està fallant?
No està fallant res. Exigeix temps, perseverança i una certa dosi de paciència. Necessitem 27 vots, no ens en valen 26. Això exigeix una feina diplomàtica important que s'està duent a terme. La presidència polonesa ens va ajudar amb la inclusió en l'ordre del dia tantes vegades com el govern espanyol va considerar que era necessari. En aquest moment, s'estan fent gestions en l'àmbit bilateral amb aquells països que encara tenen dubtes i que volen més informació sobre quines seran les conseqüències concretes de l'ampliació a tres idiomes oficials. Aquesta és la feina que està fent el govern espanyol, a la qual també estem ajudant nosaltres com a govern de Catalunya amb tota mena de contactes aquí, a Brussel·les i a altres capitals, i incloent sempre la qüestió del català a les converses que tenim amb aquells actors exteriors que poden influir positivament.

Alemanya és un dels estats que no ho acaba de veure clar, com va quedar clar en la reunió entre Sánchez i el canceller Merz d'aquest dijous a la tarda. Què pot fer el govern espanyol per canviar d'opinió?
Convèncer-los. Que entenguin que aquest és un tema molt important, ja no només per Catalunya, sinó per Espanya. Que entenguin que hi ha hagut una evolució social i política cap a un estat molt més plural, que volem que reconegui la diversitat de nacions, i això ha de tenir també la seva transcripció en l'àmbit europeu. Hi ha una feina de convenciment, de pedagogia, hi ha una feina d'explicació que potser no s'havia fet durant uns anys i que a poc a poc va saltant obstacles i ens ha de portar a aconseguir aquesta unanimitat.

Quins dubtes tenen, els estats reticents? El cost l'assumirà Espanya i el català, el basc i el gallec tenen característiques pròpies que eviten una allau de noves peticions d'oficialitat. El govern espanyol va criticar fa uns mesos que hi havia un bloqueig per manca de voluntat política.
Hi ha països que tenien dubtes sobre el cost o que tenien dubtes sobre la possibilitat que això fos un precedent a casos que els poguessin incomodar. Tinc la sensació que la major part de països ja ho han entès, però no tinc la certesa que tots ho hagin entès. Per aquí encara hi ha feina per fer. Hi ha països que encara no acaben de veure si això s'ajusta al marc del mateix tractat de la Unió Europea. Nosaltres estem convençuts que efectivament, igual que es va poder fer en el passat per altres llengües, es pot fer ara per aquestes tres llengües. Insisteixo: els que han de votar són els altres països i, per tant, se'ls ha de convèncer i aquesta és la feina que es fa.

Les pressions del PP no hi ajuden.
No se'ns escapa que hi ha hagut com a mínim un partit polític espanyol que no ha ajudat, i que més aviat ha intentat complicar les coses amb els seus contactes amb alguns dels seus companys ideològics. Jo l'únic que puc fer és subratllar el que en el seu dia va dir el president de la Generalitat: la qüestió del català no s'ha de polititzar, ha de ser una qüestió de justícia lingüística i tots hauríem de remar en la mateixa direcció.

L'actual context d'aranzels, guerres, crisis i una extrema dreta en auge facilita incloure en l'agenda l'oficialitat del català? 
Justament en aquesta situació la Unió Europea s'ha d'apropar molt més als seus ciutadans. Una manera d'apropar-s'hi és el reconeixement oficial de llengües que es parlen en un territori en el qual hi viuen al voltant de 20 milions de persones que són ciutadans de la Unió Europea.

Alemanya viu una crisi econòmica i energètica, i França està immersa en la inestabilitat política i social. Són els dos grans motors d'Europa. El projecte europeu pot col·lapsar?
No, en absolut. La Unió Europea és una necessitat primordial. Durant molts anys ha demostrat la seva resiliència. Recordo molt bé l'època en què molts mitjans anglosaxons ens explicaven que el projecte col·lapsaria per la crisi econòmica i monetària. No va passar. Després havia de col·lapsar pel Brexit i tampoc no va passar. Posteriorment, per la Covid i tot el contrari: la manera com la Unió Europea va respondre va reforçar el projecte, i diria fins i tot el sentiment europeu de moltíssima gent. Ara estem en una situació mundial complicada, en la qual tothom entén que la millor defensa que podem tenir és precisament una Europa més forta, amb més autonomia, que no hagi d'estar tot el dia mirant de reüll què fan els Estats Units, la Xina o el Kremlin. Una Europa que es doti dels instruments que necessita per defensar un model de vida que segurament és el millor possible. S'han de fer passes endavant, fer-les ràpidament i amb voluntat política.

El projecte europeu és capaç de resistir a una França que caigui en mans de l'extrema dreta i que tingui un discurs més aïllacionista, alineat amb els autoritarismes globals?
Estem parlant d'escenaris que jo espero que no arribin. E la reflexió general hem vist com, en determinats casos, en determinats països, els seus governs, quan han hagut d'adaptar-se al que és la realitat europea, a la manera de fer dels europeus i a la manera de prendre decisions dels europeus, s'han adaptat. Perquè, al final, aquesta és la realitat. És l'única realitat possible. La Unió Europea serveix també per moderar i per aconseguir que els governs, algunes vegades més ràpidament, altres vegades més lentament, entrin en un mode de cooperació que és el que, al final, fa avançar les coses.

"L'acord de la Comissió Europea amb Trump pels aranzels no és el millor possible"

Europa hauria hagut de ser més ferma davant les amenaces de Trump amb els aranzels? L’acord pel 15% ha estat criticat per alguns sectors, fins i tot Pedro Sánchez va expressar la seva decepció.
No és el millor acord possible. Ens hauria agradat que fos un acord que s'apropés més a la situació precedent, pràcticament d'aranzels de zero, que és el que havia estat funcionant durant molts anys. La Comissió Europea ha arribat fins on ha pogut arribar, també en funció de quins eren els interessos i quins eren els mandats que tenia dels mateixos estats membres. El context mundial no és només relatiu a la política comercial, sinó també a la política de seguretat i de defensa. El govern Trump no hauria hagut de començar aquesta batalla aranzelària, ens perjudica a tots. Com més aviat es faci marxa enrere, millor.

Aquesta setmana un grup d'aquests catalans a l'exterior ha presentat una iniciativa legislativa popular per tenir una llei electoral que posi més facilitats perquè puguin votar. Hi ha un problema amb el dret a vot dels catalans que viuen fora? El Govern promourà l'elaboració d'una llei electoral catalana?
Jo he viscut molts anys a fora i soc conscient de les dificultats per votar. Hi ha vegades que les paperetes no t'arriben o t'arriben tard. La situació ha millorat una mica amb l'eliminació del vot pregat, però també soc dels que creuen que en ple segle XXI hi ha mitjans per facilitar el vot de la gent que viu a fora, però en general també de la gent que vota. Si veiem el que estan fent alguns altres països, és evident que hi ha mitjans digitals, electrònics, que permetrien millorar l'accés al vot i, per tant, que segurament fomentarien una més gran participació. Entenc que els catalans de l'exterior es mobilitzin respecte a aquest tema. Quina és la solució? La solució és legislativa. O bé la modificació de la llei electoral espanyola o bé, en el cas de les eleccions catalanes, que hi hagi una llei electoral catalana. Aquest és un tema que, lògicament, està en mans dels partits polítics, no pas d'aquest conseller.