Un dels consensos eterns a la majoria de la política catalana és que el país necessita una llei electoral pròpia. Però la realitat és que, en quaranta anys d'autogovern, per una cosa o altra mai ha acabat de tirar endavant. És per això que, amb la voluntat de garantir els seus drets, un grup de catalans a l'exterior ha tramitat una iniciativa legislativa popular (ILP) per a la primera llei electoral catalana.
Els impulsors recorden que l'1 de gener de 2025 hi havia 406.679 residents a l'exterior -i 20.000 nous registrats només en l'últim any-, dels quals 321.250 tenen dret a vot, cosa que els converteix en la "segona ciutat de Catalunya". "Què passaria si l'Hospitalet de Llobregat no pogués votar amb normalitat per un sistema que obstaculitza el dret a vot?", es pregunten els impulsors de la norma, que denuncien que el seu recompte de vots arriba dies més tard i passen desapercebuts.
Vegueries, vot delegat i vot electrònic
El text planteja una circumscripció pròpia per a la comunitat catalana a l'exterior davant les "necessitats específiques" dels residents a l'estranger i el volum de votants que representen. En paral·lel, també es planteja una organització territorial basada en les vegueries que substitueix l'actual organitzat en comarques.
Per altra banda, la proposta de llei també introdueix les figures del vot delegat i el vot electrònic. "Són millores i actualitzacions que beneficiaran tot el cens de votants", consideren els impulsors, que també reivindiquen que "tenir lleis pròpies ens millora les eines de representació". Als anys noranta, la Generalitat va fer els primers tests de vot electrònic, però des d'aleshores no s'ha avançat massa malgrat les constants crides de la comunitat exterior.
A la recerca de la primera llei electoral catalana
La Comissió Promotora de la proposta d'una llei electoral catalana remarca que es tracta d'un "gran projecte de país" i fa una crida a la implicació de tota la ciutadania, independentment de si són catalans que viuen dins o fora del país. La proposició de llei ha entrat aquest dilluns al Parlament i ara la mesa del Parlament haurà de decidir si l'admet a tràmit.
El president de la cambra, Josep Rull, considerava "imprescindible" l'aprovació d'una llei electoral pròpia per garantir els drets dels votants a l'exterior. En una entrevista a Exterior, Rull creia que d'aquesta manera es "dignificarien" les institucions i apel·lava a la "generositat" i el "sentit de nació" per aconseguir-ho, afegint també que demanaria que Junts s'alineés amb la proposta ciutadana.
El cert, però, és que ja fa anys que s'intenta aconseguir una llei electoral pròpia i mai ha pogut tirar endavant. El motiu és senzill: amb una nova llei electoral hi hauria també un canvi en el repartiment d'escons. Hi hauria alguns grups beneficiats i altres perjudicats, i per això trobar el consens necessari al Parlament és una feina complicada.
