Mentre es configuraven els primers passos de la candidatura de Junts pel Sí -coalició formada per CDC, ERC i independents- de cara a les eleccions plebiscitàries del setembre del 2025, dirigents propers a Artur Mas i Oriol Junqueras es tancaven al despatx per dissenyar com seria el futur Govern. Un dels elements que es van posar sobre la taula des del principi va ser la creació d'una conselleria d'Afers Exteriors que acabaria comandant Raül Romeva. Un cop es va posar en marxa l'executiu, presidit per Carles Puigdemont i no per Mas arran del pas al costat -forçat per la CUP-, el front exterior va tenir especial trascendència, tant dins les fronteres de l'Estat com a fora. Eren altres temps.
Molt diferents, en tot cas, dels que travessa ara Catalunya, amb el Govern en mans del PSC i la conselleria d'Unió Europea (UE) i Acció Exterior amb Jaume Duch al capdavant. Del relat del procés -pel Palau de la Generalitat hi van començar a desfilar ambaixadors des que Puigdemont hi va posar els peus- s'ha passat als "temes que preocupen a tothom", segons indicava aquest dilluns Duch en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). "Anem amb missatges constructius, que s'entenen més fàcilment i, sobretot, perquè toquem temes que preocupen a tothom, no els que només ens preocupen a nosaltres", insistia el conseller, amb bona agenda internacional.
El president Salvador Illa s'hi ha recolzat en l'arrencada del mandat. En les últimes setmanes ha visitat el Japó, Corea i la Xina, on ha desplegat fonamentalment una agenda econòmica que en els anys del procés també es tractava però que quedava opacada per la meta del referèndum. En el primer viatge oficial de Puigdemont, per exemple, els principals impactes mediàtics se'ls va endur Geert Bourgeois, primer ministre de Flandes, que va defensar el dret a decidir. "És un dels territoris que més ha seguit el procés", assenyalava en aquell moment Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la UE en aquella legislatura. Cada desplaçament tenia aquesta lectura.
També en el cas de la visita que va fer Puigdemont, al costat de Romeva, al Congrés dels Estats Units, on van ser rebuts per Dana Rohrabacher, partidari d'un referèndum a Catalunya i a qui se li atribuïen proximitats amb Vladímir Putin. Rohrabacher, al cap d'uns dies, va viatjar a Barcelona per desplaçar-se fins al Palau de la Generalitat. En clau nord-americana, el gran hit de la legislatura va ser la cita entre l'aleshores president i Jimmy Carter, exmandatari nord-americà, que va rebre el dirigent català. La trobada es va mantenir amb la màxima discreció fins que es va celebrar, perquè al Govern patien per si les pressions exercides per la Moncloa -en mans del PP- feien efecte.
L'últim desplaçament abans del referèndum es va fer a Dinamarca. Al parlament danès s'hi va constituir un grup d'estudi sobre el dret a decidir amb membres de pràcticament tots els partits, i a tan sols uns carrers la Generalitat va aprofitar -era l'agost del 2017- per inaugurar la delegació a Copenhagen, que estava liderada per Francesca Guardiola. Al cap d'unes setmanes, després de l'1-O i de la declaració d'independència, es va activar l'article 155 de la Constitució, que va desmantellar l'aparell exterior de la Generalitat -inclòs el Diplocat- i va destituir tots els seus responsables, amb especial atenció cap a Altafaj. Fins al cap de vuit mesos no es començaria a refer tota l'estructura.
Recuperació (i canvis) de les delegacions
Ja amb Quim Torra a la Generalitat i Ernest Maragall -que acabaria plegant per ser el candidat d'ERC a Barcelona en les eleccions municipals del 2019- com a titular d'Exteriors, el Govern va reactivar la presència internacional. Si ara l'executiu compta amb 21 oficines a l'estranger, després de la primera etapa de recuperació es va arribar a la quinzena. En aquell moment, el relat ja no se centrava en el referèndum -que generava més bona acceptació que la independència, segons indicaven sempre en privat els responsables independentistes establerts a Exteriors-, sinó en la repressió de l'Estat. L'exili, amb Carles Puigdemont al capdavant, també hi jugava un paper.
Després del pas d'Alfred Bosch, Bernat Solé, Victòria Alsina -que va deixar el càrrec quan Junts va decidir abandonar el Govern, decisió que ella va combatre amb totes les seves forces- i Meritxell Serret, ara és Duch qui comanda del departament. Va ser portaveu del Parlament Europeu i obertament contrari al procés. Ara planeja obrir noves delegacions i reubicar algunes oficines, especialment en aquells enclavaments que cobreixen més d'un estat. Del procés s'ha passat a la lluita contra els aranzels, la captació d'inversions i l'oficialitat del català a Europa, que de moment està encallada. Ara, almenys, la Generalitat disposa del suport de la Moncloa, a diferència de fa deu anys.
