El nou finançament ha reobert un meló històricament present en la política catalana: el del concert econòmic. És la proposta, amb alguns matisos, de Junts davant el model que ha pactat Oriol Junqueras amb Pedro Sánchez. "No demanem la lluna, sinó el que ja tenen bascos i navarresos", deia Salvador Vergés, portaveu parlamentari de Junts, aquest dilluns en roda de premsa. Els republicans no amaguen ni en públic ni en privat que aquest seria l'escenari ideal i, de fet, en més d'una ocasió ja han votat al Parlament a favor d'un concert a proposta de Junts.
Però hi ha diversos esculls, tant polítics com tècnics. El principal inconvenient el verbalitzava Lluís Salvadó, negociador d'ERC pel finançament, que trencava el silenci en una entrevista amb Nació aquest dissabte: "Si Junts porta el finançament al Congrés tindrà 14 vots: els set seus i els set nostres". En altres paraules, si les majories per al nou finançament ja són ajustades -Junts no hi està a favor, però també hi ha grups minoritaris dins de Sumar que hi mostren reticències-, les d'un model similar al concert són directament inexistents. A Junts i ERC s'hi podrien sumar, potser, els grups bascos, però poca cosa més.
Més enllà de l'aritmètica parlamentària, un concert econòmic català compta avui dia amb dificultats tècniques que el fan complicat i que requereixen sobretot temps per corregir-se, com és l'enfortiment de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Però Junts manté la intenció de "transitar" cap a aquest model, i allarga la mà a ERC per forçar-ho sense explicar com es pot aconseguir, més enllà de pressionar el PSOE. Aquests són els elements que haurien de canviar perquè Catalunya pogués aspirar a tenir un concert econòmic.
La proposta de Junts i les diferències amb ERC
La proposta de Junts per avançar cap a aquest concert té tres pilars: la recaptació del 100% dels impostos per part de Catalunya, pagar a l'Estat només pels serveis que ofereix i que la quota de solidaritat amb la resta de l'Estat es decideixi des de la Generalitat. És una proposta molt similar a la que va fer Pere Aragonès l'any 2024. Per complir la primera part, la més essencial, Catalunya hauria de sortir del règim comú. Junts proposa que això es faci a través d'una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) en què s'estableixi una disposició addicional que estableixi la sortida del règim comú de Catalunya i que configuri un text propi per al país. Consultades per Nació, fonts oficials de Junts no volen donar més explicacions sobre si caldria modificar més lleis. El vicepresident Toni Castellà va dir fa uns dies que amb la LOFCA n'hi hauria prou.
Ara bé, el partit ja ha anunciat que la seva proposta es concretarà a través d'una esmena a la totalitat davant el model que presentaran el PSOE i ERC al Congrés en les pròximes setmanes. L'últim dels elements, el de la solidaritat, és "negociable", diuen des de la formació, però deixen clar que la quota d'aportació solidària a l'Estat hauria de venir des de la Generalitat. La proposta de concert econòmic, per ara, només ha estat parlada amb ERC, diuen els juntaires, però no hi ha hagut cap avenç destacable. També insisteixen que hi ha una "oportunitat històrica" de forçar els socialistes espanyols a acceptar un concert econòmic i que, un nou model com el que proposa ERC, tancarà la porta a pressionar durant els pròxims anys en la carpeta financera. A banda del PSOE, caldria forçar altres formacions per arribar a la majoria necessària.
Recaptació de tots els impostos que es generen a Catalunya, transferència a l'Estat pels serveis que es presten al país, un fons de reequilibri territorial destinat a les comunitats autònomes amb menys recursos i encaix constitucional. Estem repetint la proposta de Junts? No, és exactament el que deia la proposta de finançament singular que va proposar el Govern d'Aragonès a les portes de les eleccions del 2024. És cert que pacte rere pacte amb els socialistes, la proposta de l'expresident ha quedat diluïda. Això sí, els republicans mantenen que es reconeixen part de les singularitats de Catalunya, com en aquelles competències no homogènies, i que també es respectarà l'ordinalitat: és a dir, si Catalunya és la tercera en aportar serà la tercera en rebre.
Un concert sense majoria política
El primer dels esculls per a un concert econòmic català és que no hi ha hagut mai, ni hi ha ara, ni possiblement hi haurà, una majoria favorable al Congrés. La proposta té 14 vots garantits, però no sembla que pugui tenir més recorregut. És una reivindicació històrica que fins i tot transcendeix més enllà del sobiranisme, però que és inviable a l'Estat. S'ha demanat amb variables més descafeïnades com ara el concert econòmic solidari de l'Estatut de 2005, el pacte fiscal d'Artur Mas del 2010, o el mateix finançament singular d'Aragonès de 2024. Eren propostes en la direcció del concert, però que no es desentenien de la solidaritat amb altres comunitats. La conclusió? "El concert econòmic per Catalunya és gairebé tan difícil com la independència", deia Mas tretze anys després de portar-lo a Madrid. El fet que Catalunya representi el 19% del PIB de l'Estat dificulta encara més una predisposició de cap govern a negociar el concert. Juntes, Euskadi i Navarra no arriben al 8%.
Políticament, en el context actual és molt difícil. Només cal mirar com una proposta menys ambiciosa sobre el paper, com la pactada entre ERC i el PSOE, ja genera moltes reticències. El nou model té avui dia garantit el vot de les dues formacions proposants, però l'aprovació no està pas a prop. Als primers que cal convèncer és a Junts, que insisteixen a aquest diari que no votaran cap model que no contempli el concert, encara que suposi una injecció econòmica per a Catalunya, com passa ara amb aquests 4.700 milions d'euros anuals. I encara més: l'aritmètica parlamentària fa que si un sol vot de la investidura de Sánchez falla, el model cau. I els socis plurinacionals del govern espanyol no ho acaben de veure amb bons ulls, tal com han expressat, per exemple, el BNG, Compromís o la Chunta aragonesa.
El poc múscul de la Hisenda catalana
Més enllà de les dificultats polítiques, una de les claus que marcaria la viabilitat d'un concert econòmic català és la poca musculatura de la Hisenda catalana. De fet, també ha marcat les negociacions pel nou model de finançament fins al punt que ERC ha accedit a un procés de transició amb un calendari més llarg del previst mentre es reforça l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Si al pacte entre socialistes i republicans es deia que s'havia de començar a recaptar l'IRPF a partir de 2026, finalment no es farà fins al 2028. El problema? La recaptació total de l'IRPF suposa un repte, perquè implica redimensionar l'Agència Tributària per passar dels actuals 5.000 milions d'euros de recaptació fins als 30.000 milions, amb tot el que això implica en matèria de personal i infraestructura tècnica. S'hi suma, també, la reticència del Ministeri d'Hisenda, que no veu bé cedir l'impost més important i aposta per una gestió "en xarxa".
Amb el concert, que suposaria recaptar més de 50.000 milions d'euros, encara caldria més recursos a l'ATC i això vol temps. L'any 2013, la Hisenda catalana tenia 321 treballadors i ara en té prop de 900, mentre que d'aquí a cinc anys l'objectiu és que arribi a 2.000. Salvant les distàncies, l'Agència Tributària espanyola té avui dia aproximadament 26.000 treballadors. Caldria, també, més infraestructura no només de personal. "El dia que algú ho torni a intentar -un procés d'independència-, tindrà una administració tributària de veritat, amb capacitat d'assumir grans reptes", deia Lluís Salvadó a aquest diari. Primer, però, els independentistes s'hauran de posar d'acord i decidir si es conformen amb un model que implica més diners però que queda lluny del concert econòmic i de sortir del règim comú.
