El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que és “inacceptable” que Oriol Junqueras actuï com a “ministre d’Hisenda del govern d’Espanya i digui el que s’ha de fer amb el finançament de tots els espanyols”, que “no són els caixers” de les necessitats polítiques de Pedro Sánchez. Ho ha dit a Barcelona després de la reunió del comitè de direcció del partit que ha donat inici al nou curs polític.
El dirigent conservador ha assegurat que la igualtat dels espanyols és “innegociable” i ha demanat als catalans que “no es deixin utilitzar” i reclamin els seus arguments en la “taula de tots”. Feijóo ha assenyalat que les comunitats necessiten més finançament, però que s’oposa a un sistema que impliqui un “infern fiscal” perquè els espanyols “paguin més perquè els independentistes paguin el seu projecte independentista”. “Això és una falta de respecte als catalans”, ha dit.
Feijóo ha dit que havia vingut a “parlar de l’important”, perquè la gent està “cansada” de notícies de tribunals, i s’ha referit a l’habitatge: “Teniu la major dificultat per accedir a un habitatge digna mentre hi ha la major quota d’ocupacions il·legals”. Ha anunciat un pla d’habitatge, mentre l’executiu de Pedro Sánchez està només per “sobreviure i comprar la seva impunitat amb el diners dels ciutadans”. Feijóo ha repetit els diversos casos judicials que empaiten Sánchez.
Un milió d'habitatges
“L’important per als catalans és l’habitatge”, ha assenyalat Feijóo, que ha esmentat la necesitat de recuperar la voluntat de formar una família, de reforçar la cultura de l’esforç i una major seguretat als barris i “no protegir els qui ocupen il·legalment”. Ha repetit que la prioritat d’un govern del PP serà l’habitatge, però li ha costat detallar mesures específiques. Ha assegurat que falten més de 700.000 habitatges a l’estat espanyol i que cal construir-ne més, amb 160.000 més que es van acumulant cada any. S'ha compromès a iniciar un pla per assolir la construcció d'un milió d'habitatges al llarg de la propera legislatura.
“Cal ampliar dràsticament l’oferta”, ha dit, aplicant el silenci positiu de l’administració i reduint els tràmits burocràtics, incorporant la IA en els processos de gestió. Ha promès menys traves per construir, més sòl disponible, flexibilitzar els plans de regeneració urbana, plans residencials estratègics que redueixin de 10 anys a 4 el temps mitjà de construcció d’un habitatge. “El preu baixarà quan construïm més habitatges”, ha proclamat el president del PP. Ha proposat vincular el finançament de les comunitats a l’aposta per més habitatge ("a més oferta, més capacitat de despesa") i emprar els romanents dels ajuntaments per construir habitatge i reduir l’impost de l’IVA per a habitatges nous del 10% al 4%.
El discurs de Feijóo aquest dilluns a Barcelona segueix fil per randa el guió amanit per Génova des que es va corroborar l’acord entre pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El model pactat és un “finançament a la carta” en el qual “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. En realitat, el nou model beneficia les autonomies, en especial Andalusia, i també el País Valencià i Múrcia, governades pel PP. D’aquí que, en clau interna, Feijóo critica tota entesa entre Sánchez i l’independentisme, però no presenta un model alternatiu, que obriria un debat en el si dels barons del PP.
El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha invocat la “cultura del sí” en una Catalunya que “necessita recuperar el lideratge i no una teràpia d’autoajuda com la que representa Salvador Illa”. Ha assegurat que el canvi a Espanya “vindrà de Catalunya” i el liderarà Feijóo, a qui ha dit: “No et fallarem”.
Amb les enquestes a favor, Feijóo pot permetre’s potser demanar una mica de paciència als seus barons territorials, confiant en una victòria propera. un cop a la Moncloa, Feijóo tindria marge atendre les urgències financeres de les autonomies, avui en mans del PP en la seva majoria. Això és el que explica la cohesió interna dins del Partit Popular, de l’andalús Moreno Bonilla a l’extremenya maría Guardiola.
Però Feijóo haurà de gestionar una altra contradicció, potser encara més complexa: amb les enquestes a la mà, una hipotètica amjoria de dretes apareix tan probable com ho és la necessitat del PP de sumar amb Vox (ja estan posant fil a l’agulla a Extremadura). Un Vox que rebutja el model autonòmic, el que posarà més dificultats a tot camí d’entesa amb l’extrema dreta.
