A la primera sessió de la nova setmana del macrojudici als Pujol només hi ha assistit el fill gran de l'expresident i un dels empresaris processats. Ha parlat Joan Antón Sánchez Carreté, l'exassessor fiscal de la família Pujol Ferrusola i ha deixat un titular. La família Pujol va contractar els seus serveis el 2014 per fer les regulacions dels fons d'Andorra, unes declaracions que es van fer "ràpid i corrent" i amb documentació "parcial", segons ha explicat el fiscalista.
Entrant en detall, va ser el juliol del 2014 quan l'advocat de la família Pujol aleshores, Xavier Melero, li va trucar perquè fes l'assessorament de les declaracions complementàries davant de les investigacions que apuntaven a diners a l'estranger. Carreté es va reunir el 7 de juliol amb els advocats i alguns membres de la família, entre els quals hi havia Marta Ferrusola, però no pas Jordi Pujol ni tampoc el fill gran. Les declaracions es van fer de pressa i amb "informació parcial" i per això, l'assessor els va demanar més documentació els mesos següents per tal de comprovar que les complementàries s'havien fet bé. Aquesta documentació va ser trobada al despatx professional en l'escorcoll ordenat per l'Audiència Nacional l'octubre del 2015.
Sánchez Carreté ha explicat que des del 1983 assessorava fiscalment l'expresident i a Marta Ferrusola, però no va saber fins al 2014 que tenien diners a Andorra. Al cap d'uns anys van ser clients del seu despatx Jordi Pujol Ferrusola, i també la seva esposa, Mercè Gironès, però l'assessor no duia els seus expedients ni els de les seves empreses habitualment. El juliol del 2014, amb Hisenda ja sospitant de la fortuna de la família, la resta de fills també li van demanar assessorament fiscal.
Sense control sobre les empreses del primogènit
Abans del 2014, Carreté ha explicat que del primogènit només feien la declaració de l'impost de patrimoni i de l'impost de societats. Sobre les empreses, ha explicat que només feien assessorament fiscal, no pas la comptabilitat. Així, comprovaven que les despeses deduïbles declarades davant d'Hisenda eren realment deduïbles i no supervisaven si els ingressos que declaraven eren per feines reals o no. En concret, ha dit que per a les feines d'inversió o intermediació que feien les companyies de Pujol Ferrusola no calen gaires mitjans materials ni humans.
En particular, va demanar a la família Pujol la documentació bancària d'Andorra des del 2008. Tot i així, no es va veure capaç de fer la traçabilitat de tots els comptes i ingressos, i va recomanar als Pujol un auditor que ho podria fer. En aquest punt, ha negat conèixer la comptabilitat d'unes fundacions o unes suposades transferències d'Andorra a països estrangers com el Regne Unit, Suïssa, Dinamarca o Argentina.
Negocis sense contracte
Per la seva banda, Jordi Puig, germà de l'exconseller Felip Puig, ha admès amb rotunditat que empreses seves pagaven a empreses de Jordi Pujol Ferrusola sense cap contracte signat i amb base a pactes verbals sobre comissions a canvi de l'èxit en operacions empresarials, sobretot en països en desenvolupament. Així, per exemple, entre 1996 i 1998 Ibamesa, de Puig, va pagar 112 milions de pessetes, uns 670.000 euros, a Imisa, de Pujol Ferrusola, però sense cap contracte que formalitzés el pagament. "Si no hi havia ingressos i beneficis, no es cobrava", ha reblat.
