L'Audiència Nacional s'ha declarat competent per jutjar els Pujol i ha dit que es pronunciarà durant la sentència sobre si l'operació Catalunya ha tingut a veure amb la causa o si s'ha produït una investigació prospectiva. "No tenim en aquests moments els elements per pronunciar-nos", ha afirmat el president del tribunal, José Ricardo de Prada. De tota manera, la sala sí que ha admès cinc testimonis proposats per les defenses -José Manuel Villarejo, Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, Bonifacio Díaz Sevillano i Celestino Barroso- que podran ser interrogats sobre l'operació Catalunya, per determinar si va tenir incidència en el cas. Suposa una rectificació, perquè en un primer moment l'Audiència ho havia rebutjat. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat no s'hi han oposat. De tota manera, el tribunal ha advertit que les preguntes hauran d'estar molt acotades i que no permetrà "un procediment dins del procediment", i ha rebutjat fer una comissió rogatòria a Andorra o demanar al govern espanyol la desclassificació de documents sobre les actuacions de la policia patriòtica. 

Bona part de les qüestions prèvies, ha dit la sala, no es poden resoldre ara perquè cal més informació, i per això es deixaran per la sentència, un cop acabi el judici, a la primavera. El tribunal ha admès que la instrucció s'ha allargat molt -més d'una dècada-, però ha descartat anul·lar la causa o fragmentar la causa. Les defenses també van denunciar que les acusacions eren poc concretes o la inclusió de nous fets en el judici, que van plantejar alguns empresaris. El tribunal ha dit que tampoc es poden pronunciar, en aquest moment, sobre això, perquè primer caldrà veure quins fets es consideren provats en la sentència. "No és possible pronunciar-se en aquest moment", ha estat la frase més repetida pel magistrat De Prada en l'arrencada de la sessió. El judici als Pujol s'ha reprès aquest dimecres amb la declaració dels tres primers testimonis: la secretària de Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès. Cristina de Francisco; la filla de la parella, Núria Pujol Gironès; i l'empresari José Luis Perelló. 

De Francisco ha explicat que feia d'administrativa al despatx de Pujol i Gironès, al carrer Ganduxer, entre els anys 1996 i 2016. També feia tasques de facturació i rebia ordres de la parella per facturar a determinades societats, però ha assenyalat que Gironès no coneixia el dia a dia dels negocis familiars. Ha dit que no coneixia els comptes de Pujol a Andorra, i no ha entrat a valorar un correu electrònic que va enviar amb l'assumpte "mossèn". Aquesta qüestió ha fet que el president del tribunal li insistís i la testimoni ha dit que podria haver-lo enviat ella, però que no recorda a què es referia amb el terme "mossèn". 

El testimoni de Pujol Gironès s'ha centrat a explicar la donació que va rebre l'any 2014, per valor de més de mig milió d'euros, per comprar-se el pis on ara viu, al carrer Ganduxer. Ha emmarcat la donació en el pacte de divorci entre els seus pares, que van decidir comprar-li aquest pis perquè es pogués independitzar. La donació es va produir poc abans de la confessió de la deixa. Una deixa que no va conèixer fins poc abans de la carta de l'expresident. A preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, ha dit que no coneixia els negocis del seu pare, i que la seva mare es dedicava a la casa i a la família. Ha dit també que el divorci no va ser senzill, i que des d'aleshores els seus pares no tenen relació.

L'últim testimoni del dia ha estat l'empresari José Luis Perelló, que tenia un xalet a Pedralbes que va vendre a Pujol Ferrusola per un valor de 2,4 milions d'euros. Durant un temps no es va fer el canvi de la titularitat i l'empresari va consultar amb el seu advocat què passava. "No em van donar cap explicació", ha dit. Durant aquest temps, els remetia els rebuts de l'IBI o dels impostos vinculats a l'immoble. "No vaig fer res perquè pensava que les feia vergonya; a ningú se li escapa que el pare de Pujol era el president de la Generalitat", ha dit.

Els 252 testimonis més que han de passar per l'Audiència Nacional encara no tenen data, però hi ha alguns noms assenyalats en vermell per les defenses a l'hora de mirar d'estructurar la presència de l'operació Catalunya en la causa. N'hi ha dos que sobresurten: María Victoria Álvarez, exparella de Pujol Ferrusola i a sou de la policia patriòtica, i Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Per què aquests dos testimonis són clau per tal que la família -o almenys alguns dels seus membres- pugui posar sobre la taula les maniobres de l'Estat contra ells en el marc de les operacions encobertes per frenar el procés. L'operació Catalunya no és investigada per cap jutjat i, en el marc de la causa contra els Pujol, només apareix en el context de les defenses. La presumpta deixa, en aquest sentit, disposa de dues dimensions: com es va gestar i com va créixer; i com el govern espanyol liderat per Mariano Rajoy va moure fils per tal que els moviments financers de la família servissin per desacreditar l'independentisme.