Barcelona obrirà el 2026 amb una nova norma per posar multes al carrer -per l'ordenança de civisme que s'acaba d'aprovar- i amb un pressupost més alt que mai per afrontar les despeses de l'any. Al marge d'aquestes dues certeses, Nació analitza cinc interrogants que envolten la realitat social i política barcelonina, de cara als pròxims dotze mesos. Les preguntes abracen des de quins projectes destacats irrompran aviat fins a quins temes guanyaran pes, amb el pas del temps.
Com enfila Collboni el final del mandat?
El 2026 serà el darrer any complet de Jaume Collboni al capdavant de l'Ajuntament durant aquest mandat. Quan s'acabi l'any, l'actualitat de la ciutat mutarà cap a un clima de precampanya electoral. Ara bé, aquests pròxims mesos els podrà viure amb una certa tranquil·litat, si no emergeixen crisis sobtades. Després d'haver-se espolsat de sobre les presses amb temes que s'havien complicat políticament o social, com la reforma del 30% d'habitatge protegit o els desallotjaments de Vallcarca, el govern socialista té per davant un any en què podrà fer valer el nou pressupost -que s'aprova per la via de la qüestió de confiança- i desplegar diversos anuncis que han anat cuinant durant la primera part del mandat. El govern ja no s'ampliarà, com en algun moment s'havia previst, i es podran concretar alguns avenços dels comissionats que s'han creat darrerament, com el de la nit, el del català o el del turisme.
Qui farà el pas per ser candidat el 2027?
Queden poques peces per aclarir a la cursa per l'alcaldia del 2027, però encara hi ha algun moviment pendent de destapar-se. Les forces que tenen molt ben situada la seva candidatura i que és difícil que emergeixi un altre líder són el PSC (Jaume Collboni), ERC (Elisenda Alamany) i el PP (Daniel Sirera). També BComú ha anat donant pistes d'un terreny cada vegada més asfaltat: Gerardo Pisarello ha fet el pas definitiu i concorrerà a unes eleccions primàries en què competirà almenys amb l'escriptor i comunicador Bob Pop. Si es compleixen les previsions, l'exnúmero dos d'Ada Colau té totes les paperetes per ser el candidat. Ara bé, què ha de passat a Junts, després que noms com Artur Mas o Joaquim Forn hagin estat tantejats sense èxit? Tot apunta a una irrupció de Josep Rius, si bé hi ha altres noms que també hi tenen predisposició, com Jordi Martí.
En l'àmbit de l'extrema dreta, una dels fronts polítics que més pot acabar marcant la proximitat electoral, Vox encara ha de decidir si repeteix la carta de Gonzalo de Oro-Pulido i Aliança Catalana, formació que acaba d'estrenar seu a la capital catalana, té pendent d'aclarir per quin perfil aposta.
Quins grans projectes queden per culminar?
Entre els projectes que s'espera que puguin arribar aquest 2026 hi ha tres fronts que el mateix Collboni va abordar en una entrevista recent amb aquest diari. Una de les claus del pròxim any serà la formalització d'uns ajuts que, segons va presentar en campanya electoral, consistirien a dirigir un suport econòmic als joves barcelonins que visquin de lloguer que podria arribar fins a un màxim de 500 euros al mes. Ara, l'alcalde socialista remarca que els pròxims mesos "hi haurà novetats" amb aquest programa.
Dins de la mateixa carpeta, queda saber si finalment es mourà alguna fitxa concreta en l'aplicació de la llei de regulació de lloguers -ara ampliada als contractes de temporada i per habitacions- a través de les sancions a qui ho incompleixi. El cap de files del PSC remarca que s'havia de donar un temps de transició als operadors privats, perquè s'adaptin, però costa imaginar que dos anys més tard de l'inici de la regulació -els complirà el març del 2026- es pugui mantenir el relat de l'aplicació d'una llei sense que hi hagi cap expedient de sanció als incompliments.
Un altre canvi amb valor simbòlic és la irrupció del primer interior d'illa, després que es prometessin inaugurar 30 de nous, abans del 2030, com a contraproposta verda a les superilles d'Ada Colau. Fa més de mig any, Collboni va apuntar que l'anunci serà "aviat". Aquest desembre ho actualitzava. "Alguns veuran la llum, espero, abans del 2027", afegia a Nació.
En clau urbanística, s'espera que aquest 2026 sigui també el moment en què finalitzi la primera part de la transformació de l'Estació de Sants, si bé aquestes grans obres acostumen a ser un maldecap difícil de mesurar en el calendari. El que està més avançat és el remat dels treballs de renovació del túnel de la Rovira, que haurien d'enllestir-se al febrer.
Què quedarà fora de temps?
Mentre que algunes de les grans reformes apunten cap a l'any 2027, com la Rambla o el nou tram cobert de la ronda de Dalt, també s'ha d'aclarir que hi ha projectes clau que podrien haver entrat al programa d'obres del 2026 i que finalment no ho faran. El més rellevant és l'inici de la connexió definitiva del tramvia per l'avinguda Diagonal, de Verdaguer a Francesc Macià. De fet, l'alcalde deixa la porta oberta a què les obres comencin fins i tot després de les pròximes eleccions municipals. També ha quedat fora del mandat, malgrat que fos una altra promesa electoral del PSC, l'inici de la transformació de la rambla del Carmel.
Quins temes guanyaran pes?
Els pròxims dotze mesos adquiriran més importància, especialment durant la segona meitat de l'any, totes les temàtiques centrals de les eleccions. Després que l'habitatge i la seguretat continuïn sent les principals preocupacions ciutadanes, els partits que formen part de l'Ajuntament -i els que aspirin a entrar-hi- aniran situant les seves receptes. Però també, especialment amb la data del 2030 com a límit europeu per a diverses polítiques ambientals, les polítiques climàtiques, com la discussió sobre les limitacions al trànsit en l'inici d'una nova dècada. Igualment, l'escalada de protagonisme de l'agenda de l'extrema dreta també intentarà moure les discussions cap a la reducció dels drets d'algunes minories, com els migrants en situació administrativa irregular o les persones que ocupen un immoble.
