Caminar per un túnel viari, en principi, no és una activitat especialment atractiva. Qui ho hagi hagut de fer acostuma a tenir una anècdota emprenyadora al darrere. Un espai pensat per al pas atrafegat de cotxes, camions i motos no hauria de sortir mai a les recomanacions de cap ruta a peu. Ara bé, l'estiu i les obres a Barcelona a vegades deixen excepcions. I això és el que s'ha encarregat d'organitzar l'Ajuntament, aquesta vegada: una visita a l'epicentre de la transformació del túnel de la Rovira. Les tasques, en marxa des del desembre de l'any passat i intensificades a partir del març d'aquest any, han deixat un dels dos tubs del túnel -el d'entrada a la ciutat- buit de trànsit i ple de màquines. Aquest dimarts, una comitiva de periodistes, tècnics, i representants del consistori l'ha recorregut per certificar l'avenç d'una de les obres més destacades de l'estiu a la capital catalana.
La postal la conformaven operaris enfeinats i maquinària pesada. A la boca del túnel s'hi acumulaven generadors elèctrics i com més s'entrava a la cova, més artefactes emergien: màquines cimenteres, excavadores, rotlles gegantins d'un material vermell i aparentment indispensable. I al centre del túnel, un ventilador de dimensions colossals que proveïa aire a tota la cavitat. A banda i banda, els operaris continuaven feinejant. "Estan cobrint amb unes bandes plàstiques les filtracions d'aigua que travessen tot el sostre del túnel", aclaria un dels membres de la comitiva.
- Les obres al túnel de la Rovira, en plena acció / Hugo Fernández
La clau del moment que travessa l'obra l'aclariria la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, que lluïa, com la resta dels passejants, els protocolaris casc d'obra i armilla de color groc indiscret. "S'ha acabat l'excavació de les galeries d'evacuació, que és la part més important en termes de millora de la segurar del túnel", resumia la mà dreta de l'alcalde Jaume Collboni. Encara no es podria passar, però, d'un tub del túnel a l'altre. Encara hi queda una fina paret que cal acabar de tombar. Això es rematarà quan les obres es traslladin a l'altra part del túnel. El que resta per obrir són uns "30 centímetres aproximadament" a cadascuna de les tres galeries, concretava Bonet.
- L'interior d'una de les galeries d'evacuació excavades / Hugo Fernández
El passeig -i les obres- són possibles perquè des del març aquesta àrteria d'entrada a Barcelona ha quedat del tot tallada al trànsit. Això afecta uns 18.000 vehicles. I continuarà fent-ho fins al febrer de 2026, mig any més tard del temps calculat inicialment. El que tota l'estona es mantindrà disponible per a la ciutadania és el sentit ascendent. Fins al setembre, serà en el tub de sempre. Però a partir de llavors, es giraran els protagonismes de la transformació: les obres es faran a la part del túnel que històricament s'ha utilitzat com a vial de sortida de la ciutat. Tanmateix, per preservar aquest sentit, es desviarà el trànsit a la peça del túnel ja avançada, la que està ara en plena reconversió.
Com si fos un joc intermitent, a finals de gener està previst que els cotxes puguin tornar a circular pel vial habitual. Llavors, tornaran les màquines al tub d'entrada a la ciutat, on s'acabaran de rematar els últims retocs. La intenció, doncs, és acabar al febrer.
El nou túnel de la Rovira haurà costat 18 milions d'euros, però podrà dir que haurà acabat amb l'anomalia de no tenir cap galeria d'evacuació, en cas que hi hagi alguna mena d'emergència a l'interior del túnel, un dia qualsevol. També podrà reivindicar una nova pell, tenir un túnel impermeable -sense filtracions d'aigua- i un cúmul de nous elements tecnològics. Això inclou un nou circuït de càmeres, però també megagonia, nous punts de socors, nous panells per enviar missatges a la ciutadania o nous sistemes de detecció d'incendis. Fins i tot la il·luminació serà nova, ara amb tecnologia LED.
De moment, les obres avancen, els passejos interiors ho certifiquen i els veïns de Horta-Guinardó, Gràcia, l'Eixample o Sant Martí esperen pacientment poder recuperar un tram viari crucial. De fons, encara hi ha un altre projecte històric, pendent d'executar i que el govern Collboni ha vinculat a què primer es reformi el túnel de la Rovira: la rambla del Carmel. Això, però, serà, com a mínim, el mandat vinent.
