"Tarradellas va viure uns anys difícils, però va assumir una fita que alguns creien impossible". Així es va expressar Salvador Illa durant el ple que, eclipsat pel retorn i posterior desaparició de Carles Puigdemont, el va investir 133è president de la Generalitat. Una fita que, parafrasejant l'expresident Josep Tarradellas, el socialista va assolir malgrat l'aritmètica parlamentària complicada. El primer any de legislatura, Illa ha pogut surfejar la manca de majoria de la mà dels seus socis, ERC i els Comuns, amb l'oposició principal de Junts sense la presència del seu líder a l'hemicicle, i un PP que va de bracet amb Vox.

Malgrat la manca de pressupostos, el Parlament ha permès a Illa superar l'obstacle validant les ampliacions crèdit per poder desplegar la seva agenda. I ho va fer -a banda d'amb els vots afirmatius d'ERC i Comuns- amb l'abstenció de Junts. L'oposició al president s'ha centrat a subratllar la incertesa per la seva majoria insuficient que depèn d'uns socis que, fins al dia d'avui, han mantingut que són socis d'investidura i no de legislatura. Així, la relació és complexa, però sense alternatives a l'horitzó. Després de les vacances tocarà obrir el meló dels pressupostos de 2026, i el més calent és a l'aigüera.

Així ha estat l'oposició a Illa al Parlament durant el primer any d'Illa a Palau:

PSC: Mimetitzats amb el Govern

Com és d'esperar, el grup parlamentari que dona suport al Govern ha estat plenament mimetitzat amb el seu discurs. Amb un perfil baix que cedeix el protagonisme a l'executiu, el president del grup del PSC, Ferran Pedret, i la portaveu, Elena Díaz, han flanquejat Illa a la cambra durant aquest primer any amb preguntes per poder explicar l'obra de Govern i també donant joc als consellers menys mediàtics, i plantant cara a les crítiques de l'extrema dreta. Els socialistes han esquivat la seva minoria parlamentària amb acords amb ERC i els Comuns, amb els que han coincidit en el 67% de les votacions.

Junts: Neutralitzats i sense Puigdemont

El grup que lidera l'oposició ha exercit de flagell del president, amb un discurs basat principalment en l'incompliment dels acords d'investidura dels socialistes amb ERC, en un intent de desgastar no només el PSC sinó també els republicans. Per l'absència de Carles Puigdemont, a l'exili, Albert Batet i Mònica Sales han exercit el paper protagonista dels juntaires que, malgrat la seva voluntat de marcar perfil propi davant d'Illa i els seus socis -encara que votant igual que el PSC en el 68% de les iniciatives-, han quedat neutralitzats en un primer any en què el focus se l'han endut altres grups. Els juntaires tenen la vista posada més a Madrid, on sí que són decisius.

ERC: Exigents però amb la credibilitat en joc

Amb Josep Maria Jové i Ester Capella com a cares més visibles, ERC ha exercit una oposició fonamentada en reclamar "ambició" al president i el compliment dels acords d'investidura. Amb les exigències en qüestions com el traspàs de Rodalies i el finançament, acords que no s'han assolit en els termes que van fer possible que Illa arribés a Palau, els republicans tenen en joc la seva credibilitat, que dependrà de la seva capacitat de fer moure el PSC -i també el PSOE-. O de ser capaços de trencar si les concrecions reclamades no arriben. La negociació dels pressupostos de 2026 serà un bon termòmetre per mesurar la distància entre els dos grups.

PP: "Cap de l'oposició" descompassat

Mentre el Parlament ha anat al seu ritme, el PP ha intentat traslladar l'agitació del Congrés dels Diputats a la cambra catalana. Amb el lideratge d'Alejandro Fernández, que manté l'habilitat parlamentària dels últims anys, el PP ha aconseguit treure Illa de la seva serenor en algunes qüestions, fins i tot amb amenaces de denúncia per vincular-lo al cas Koldo. Els populars, amb la voluntat de marcar territori i la mirada posada a Madrid, han anat de bracet amb Vox en temes com l'amnistia o les "cessions" d'Illa als republicans i als Comuns, i intenten erigir-se en "l'oposició real" al Govern davant la incompareixença de Junts.

Vox: Incendiaris i amb competència

Amb un discurs populista i xenòfob, Ignacio Garriga ha intentat incendiar el Parlament amb les seves intervencions a la cambra. Desdibuixat i dirigint-se a un votant concret -i en castellà per fer-ho córrer a les xarxes- el grup ha quedat aïllat d'acord amb el pacte antifeixista a què van arribar PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP a l'inici de la legislatura. L'extrema dreta de Vox té ara l'ull posat a Aliança Catalana -on també han trobat una aliada- que pot créixer i guanyar votants en detriment seu. L'extrema dreta independentista s'ha convertit també en competència per als ultres espanyols.

Comuns: Aliats consolidats

Els resultats electorals van caure a la seu dels Comuns com una gerra d'aigua freda. No obstant això, els sis diputats pilotats per Jéssica Albiach i David Cid s'han convertit en els aliats indiscutibles del Govern, sis diputats -juntament amb els 20 d'ERC- que Illa necessita per sobreviure durant tota la legislatura. D'entre les seves exigències, l'àmbit de l'habitatge ha estat la "prioritat absoluta" i han obtingut resposta positiva per part del president. Ara, amb la negociació de pressupostos del 2026 a l'horitzó més immediat, els Comuns poden obtenir més cessions. Malgrat la discrepància en l'ampliació del Prat, sobre la qual s'han posicionat totalment en contra, res no fa pensar que això hagi de trencar l'aliança amb els socialistes.

CUP: Reubicats i amb cares noves

Coincidint amb el seu procés intern de renovació, el Procés de Garbí, la CUP va començar la legislatura reubicant-se en les noves dinàmiques, que els permeten arribar a pactes, si convé, fins i tot amb el PSC. Durant aquest primer any de legislatura, Laia Estrada -que va deixar el seu escó a finals de juliol per discrepàncies amb el partit- ha estat qui ha dirigit el grup parlamentari, de la mà de Laure Vega. Els cupaires s'han obert aquest any a negociacions per a la regulació del lloguer de temporada, un canvi de posicionament que els obre a possibles altres enteses amb els socialistes. De cara al setembre, Estrada deixarà l'escó i entraran cares noves al grup parlamentari. 

Aliança Catalana: Aïllada i encegada

L'Aliança Catalana de Sílvia Orriols ha estat la nouvinguda aquest any a la cambra catalana. Amb poca rellevància parlamentària -dos escons-, Orriols ha quedat aïllada al costat de Vox i fent la seva islamofòbia la protagonista de totes les seves intervencions, fins a límits caricaturescos. Les interpel·lacions d'Orriols a Illa han reforçat el posicionament del president vers els discursos d'odi, que han passat a ser la prioritat per als socialistes en un intent de desmuntar l'extrema dreta i de reforçar-se dins de l'arc de les esquerres. És habitual, després dels plens, que l'equip del president comparteixi les respostes d'Illa a Orriols a les xarxes socials.