Aquest dijous 31 de juliol finalitza el tercer període de sessions de la quinzena legislatura al Parlament. El curs polític acaba així amb un balanç de 8 lleis aprovades, una reforma parcial del reglament i 17 decrets validats des de l'inici de la legislatura el passat 10 de juny del 2024. La cambra catalana té actualment 63 iniciatives en tràmit: 13 projectes de llei i 50 proposicions de llei.
Segons explica el Parlament en un comunicat, la Mesa té previst fer la primera reunió del nou curs a començaments de setembre, i el primer ple ordinari està previst per als dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre. En aquesta ocasió, el debat de política general no obrirà el període de sessions: se celebrarà del 7 al 9 d'octubre. Serà el segon que afronta Salvador Illa des que va ser investit president el 8 d'agost del 2024.
Lleis aprovades
Durant aquest primer any de legislatura, el Parlament ha aprovat 8 lleis i una reforma parcial del Reglament de la cambra. Les dues darreres lleis aprovades, en els dos últims plens d'aquest període de sessions, són la del canvi de comarca d'Aiguafreda i la de l'Estatut de Municipis Rurals.
Aquest últim té l'objectiu de revertir el despoblament rural, garantir l’arrelament de les persones i afavorir el reequilibri territorial, i va ser el primer projecte de llei que el govern de Salvador Illa va enviar al Parlament. L'anterior executiu de Pere Aragonès ja va aprovar aquesta mateixa llei, però la iniciativa va decaure quan es va acabar la legislatura de manera anticipada.
La primera llei aprovada aquesta legislatura va ser la del Fons Agrari i Ramader, aprovada el desembre del 2024. Abans, el 25 de juliol, es va aprovar la reforma parcial del Reglament que, entre altres aspectes, amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot i regula el vot telemàtic.
Les altres cinc lleis aprovades fins ara són la que suprimeix els beneficis fiscals per al Hard Rock; la Carta municipal de Barcelona; la modificació de la llei de foment de la pau; la que eximeix els patis escolars dels límits de soroll, i la creació del cos d'acció exterior de la Generalitat.
Quant als decrets validats, en destaquen els tres decrets de suplements de crèdit als pressupostos prorrogats de la Generalitat per al 2025, una suma total de 4.000 milions dels quals disposarà l'executiu de Salvador Illa per poder desplegar la seva agenda el primer any sense pressupostos.
D’altra banda, el Parlament també té en tràmit 3 proposicions de llei per presentar al Congrés dels Diputats: la de mesures urgents per fer front al fenomen de l’ocupació il·legal d’immobles (Junts); la de modificació de la Llei d’educació (Vox), i la de modificació del decret pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (ERC). Totes tres iniciatives estan pendents del debat de totalitat al Parlament.
Cinc compareixences d'Illa al ple
El ple s'ha reunit 28 vegades des de l'inici de la legislatura, sessions en què, a més d'aprovar lleis i validar decrets, ha aprovat 112 mocions i 40 resolucions, ha fet 152 preguntes orals al president Illa i 243 als consellers. Durant aquestes sessions, la cambra ha fet també tres debats monogràfics: sobre la prevenció i la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic: sobre les incidències a la xarxa ferroviària i sobre les infraestructures.
A més, el president de la Generalitat ha comparegut cinc vegades davant del ple: la primera per donar compte de l'estructura i la composició del Govern i les altres quatre per informar sobre els efectes de la dana; sobre els acords de la Junta de Seguretat; sobre l'apagada elèctrica i sobre els suposats casos de corrupció del PSOE i la seva eventual afectació a Catalunya.
