Les polítiques en matèria d’habitatge, seguretat i immigració han pres part de protagonisme en el debat parlamentari a Catalunya des de l’inici de la legislatura. Si bé Vox és el partit que més bandera ha fet del discurs antiimmigració i de la necessitat de reforçar la seguretat, el PP s’ha anat aproximant als seus postulats en els darrers mesos, segons un recompte de l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

En concret, des de l'inici del període de sessions al Parlament, Vox ha presentat un total de vuit mocions sobre ocupacions il·legals, seguretat o immigració i el PP n'ha exposat cinc. Els populars no han presentat ni transaccionat cap esmena a les mocions de Vox, però sempre hi han votat a favor o s'han abstingut. Vox, en canvi, sí que ha transaccionat i presentat esmenes -que s'han acceptat- en quatre de les cinc mocions del PP i mai hi han votat en contra.

El passat novembre, per exemple, els populars van presentar una moció per reformar la legislació i endurir les penes en els casos d'ocupacions “delinqüencials” d'habitatges. Aquesta proposta no va prosperar, però els populars van acceptar una esmena de Vox que exigia "el desallotjament immediat" dels ocupes.

Aquesta mateixa proposta, que mencionava diferents aspectes sobre la seguretat, apostava també per introduir la multireincidència delictiva com a causa greu d’expulsió del territori estatal. Vox la va modificar afegint que “qualsevol delicte greu” - a part de la multireincidència - havia de ser motiu d’expulsió i el grup de Fernández la va acceptar.

A l'abril, Vox i PP van coincidir durant el mateix ple en presentar dues mocions sobre ocupacions il·legals. El text dels populars reclamava a la Generalitat una “millor i més àgil actuació” davant les denúncies, mentre que el de Vox demanava a l'executiu combatre "aquesta xacra" sense “eufemismes” ni "falses distincions entre ocupacions delictives i no delictives".

Aquesta coincidència en mocions s'ha pogut veure fins al darrer tram del període de sessions. Al ple de finals de juny, Vox va presentar una moció per "repatriar tots els menes als seus països d'origen", i els va acusar de generar “inseguretat” a Catalunya. El PP es va abstenir, però abans havia esmenat la proposta demanant que la repatriació es fes "d'acord amb la legislació vigent" i només si els menors no acompanyats havien "comès algun delicte".

Així mateix, aquest juliol el PP ha presentat una moció que reclama "eliminar l'accés dels immigrants en situació irregular" a les prestacions econòmiques i els de Garriga han exigit la "repatriació immediata" dels immigrants en situació irregular que participen en l'activitat del top manta. Els dos partits s'han votat mútuament a favor d'aquestes iniciatives.

De la "immigració ordenada" a "l’expulsió dels multireincidents"

L’aproximació en els discursos també s'ha fet palesa en els programes electorals d'ambdues formacions. El PPC, a les eleccions catalanes del 2017, quan Vox encara no s’havia constituït com a partit polític, defensava una immigració “legal i ordenada” i “combatre amb fermesa les màfies que trafiquen amb persones”. Alhora, advocava per lluitar contra les discriminacions per motius de raça o gènere.

A les següents eleccions del 2021, les ja encapçalades per l’actual president del PP, Alejandro Fernández, el partit mantenia la voluntat de garantir una immigració legal, però afegia una altra proposta: començar a fer controls per detectar “els guetos”.

Als comicis del 2023, el PP va presentar només onze iniciatives, que versaven sobre qüestions com la salut mental o l’eliminació de burocràcia, però amb cap posicionament concret sobre les polítiques en immigració. Ara bé, sí que defensaven, per primera vegada, “l’expulsió dels multireincidents estrangers”.

Sobre ocupacions, el PP també ha aixecat el to. Si bé el 2017 la formació encapçalada per Xavier Garcia Albiol ja es proposava “combatre les ocupacions il·legals” i “derogar les reformes legals del Govern que els hi obren la porta”, el PP de Fernández planteja directament “fer fora els ocupes en 24 hores”.

Vox, centrat des de l’inici en la inseguretat i la immigració “il·legal”

Vox, per la seva banda, va presentar-se per primer cop a Catalunya amb un discurs ja centrat en la “tolerància zero amb la immigració il·legal”. El seu programa electoral plantejava, entre altres qüestions, “identificar de forma immediata” els estrangers en situació irregular per la seva expulsió, o eliminar “qualsevol ingrés mínim o ajuda” a aquestes persones.

Aquests mateixos reclams van tornar a ser la base del programa electoral de Vox quatre anys més tard, a les eleccions del 2024, tot i que amb mesures molt més concretes que en l’anterior. En matèria d’immigració, el partit d'extrema dreta no només va proposar expulsar els “immigrants il·legals”, sinó també els “legals” en cas de cometre delictes greus, o aquells que fessin “dels delictes lleus el seu mode de vida”.

Sobre els menors estrangers no acompanyats, Vox exigia la seva "repatriació de forma immediata" i tancar els centres que els acullen, i en respecte a l’ocupació d’habitatges, "promoure les mesures necessàries per evitar que ni els ocupes ni els immigrants il·legals es puguin inscriure al padró municipal".

Apropament en qüestions d’actualitat

El PP i Vox també s’han posicionat en la mateixa línia en algunes qüestions d’actualitat. Un exemple són els aldarulls que van tenir lloc a Salt a principis d'aquest mes de març durant una concentració contra un desallotjament. El PP va qualificar Salt de “polvorí” i va alertar que moltes ciutats catalanes “es convertirien en el mateix”, una posició que va compartir Vox.

Alhora, els dos partits han confluït en una altra qüestió d’actualitat, l’acord entre el PSOE i Junts per la transferència de competències en immigració als Mossos d’Esquadra. Vox i PP s’hi han oposat frontalment i han participat en les diverses manifestacions convocades per sindicats de policia espanyola i Guàrdia Civil que han tingut lloc a Barcelona els darrers mesos. 

Vox i PP també s'han alineat amb els aldarulls de caràcter racista succeïts a Torre Pacheco aquest juliol. Els dos partits van defensar reforçar la seguretat al municipi, i van denunciar que "hi ha grups de persones -amb relació als immigrants- que creuen que venir a Espanya és venir a un lloc on no es respecten les lleis". "Això no es pot tolerar", van sentenciar dirigents del PP.