La Unió Europea ha aprovat per majoria qualificada l'històric pacte comercial amb el Mercosur, amb Espanya entre els 21 estats membres que han donat suport a l'acord, enfront de l'oposició de França, Polònia, Àustria, Irlanda i Hongria, mentre Bèlgica optava per l'abstenció. Aquest tractat, que abraçarà més de 740 milions de persones entre els 450 milions de ciutadans europeus i els 295 milions dels països fundadors sud-americans —Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai—, obre un mercat colossal per a intercanvis comercials bidireccionals. Fins avui, el Mercosur havia estat l'únic gran bloc llatinoamericà sense un acord preferencial amb la UE, que exporta anualment 55.000 milions d'euros en béns i 29.000 milions en serveis, representant gairebé el 17% del comerç total del bloc.
Sobre el paper, els consumidors europeus poden esperar una oferta ampliada de productes exòtics i preus presumiblement més assequibles gràcies a l'acord, segons els seus principals defensors, que argumenten que la competència addicional afavoreix el client final i garanteixen la inviolabilitat dels elevats estàndards de qualitat i seguretat alimentària propis de la UE. Tot i això, els efectes concrets dependran de la dinàmica dels mercats i de la determinació de les autoritats comunitàries per imposar les normatives a tots els implicats.
Com afectarà la competitivitat de les empreses locals davant llatinoamericà?
El Mercosur pot afectar la competitivitat de les empreses locals ampliant l’accés a un mercat llatinoamericà molt més extens. La reducció d’aranzels i barreres comercials pot facilitar l’entrada de productes i serveis i, al mateix temps, incrementar la pressió competitiva sobre els sectors menys preparats. En aquest context, les empreses es poden veure abocades més que mai a innovar per mantenir les quotes de mercat. La millora de la productivitat serà, doncs, un factor clau. També serà necessari adaptar-se a noves normatives i estàndards. Les empreses més flexibles podran consolidar-se internacionalment i en aquest sentit, el suport institucional pot marcar la diferència.
Quines seran les oportunitats d’internacionalització?
L'aprovació aquest divendres 9 de gener de l'acord d'internacionalització obre un nou horitzó per a les pimes i sectors exportadors catalans, simplificant tràmits comercials que redueixen significativament costos i temps operatius. Aquesta mesura facilita l'accés de les petites empreses a mercats prèviament inassolibles, potenciant exportacions en els sectors agroalimentari, industrial i de serveis mitjançant procediments més àgils i eficients. L'impuls a aliances empresarials transnacionals i l'accés a noves cadenes de valor global podrien reforçar la competitivitat de les pimes, que guanyen visibilitat internacional i diversifiquen mercats per minimitzar riscos econòmics.
Com pot incidir l’acord en l’ocupació i en les condicions laborals?
L'impacte de l'acord amb el Mercosur sobre l'ocupació pot resultar significatiu en diversos sectors econòmics, amb efectes duals que generen tant oportunitats com reptes. D'una banda, alguns àmbits poden crear nous llocs de treball relacionats amb l'expansió exportadora, especialment en indústries amb avantatge competitiu, mentre que altres, com l'agroalimentari, podrien experimentar ajustos per la intensificació de la competència exterior. Les condicions laborals es veuran influïdes per l'harmonització normativa, amb el risc latent d'una pressió a la baixa sobre salaris en contextos de mercats oberts, tot i que també s'obriran posicions més qualificades que reclamin competències especialitzades. La formació professional esdevindrà un eix clau per adaptar la força laboral, i les polítiques públiques hauran de prioritzar la protecció dels drets laborals per mitigar desigualtats i garantir una transició justa.
Quines conseqüències pot tenir en termes de desigualtats i cohesió social?
L'acord comercial UE-Mercosur pot generar conseqüències diverses a nivell social, amb efectes sobre les desigualtats i la cohesió territorial. Les regions més competitives, com aquelles amb indústries exportadores consolidades, podrien concentrar els beneficis econòmics del creixement, mentre que territoris rurals o perifèrics —com les zones de Lleida o Tarragona— arriscarien quedar marginats, accentuant desequilibris ja existents. Aquesta dinàmica podria limitar l'accés a serveis essencials i oportunitats laborals en àrees menys preparades, fomentant una desigualtat social si no es gestiona amb polítiques compensatòries adequades. Tot i això, una cooperació institucional efectiva podria transformar aquests reptes en un impuls al desenvolupament local equilibrat, prioritzant la cohesió com a eix estratègic.
Estan les empreses i les administracions preparades per a una obertura comercial més gran?
La preparació de les empreses i les administracions davant un escenari de major obertura comercial com el del Mercosur és desigual. Algunes empreses, especialment les més grans i internacionalitzades, ja disposen d’experiència en mercats globals. En canvi, moltes pimes encara presenten mancances en recursos, coneixement normatiu i capacitat d’adaptació. Les administracions han fet avenços en digitalització i suport a la internacionalització, però els ritmes no són homogenis. Cal reforçar els serveis d’assessorament i acompanyament empresarial. La coordinació institucional serà clau per aplicar l’acord amb eficàcia. També serà necessari adaptar marcs reguladors i mecanismes de control. La formació en comerç internacional esdevé imprescindible. El grau de preparació determinarà l’impacte real de l’acord.
