Els incendis que estan colpejant l'oest d'Espanya segueixen cremant, amb una vintena d'incendis forestals de nivell dos avançant sense control a Castella i Lleó, Galícia i Extremadura. La que ja és la pitjor onada de focs a l'Estat, com a mínim, de les tres darreres dècades, ha deixat, de moment, quatre víctimes mortals i ha obligat a desallotjar més de 33.750 persones en el conjunt de les localitats afectades.

Però el foc no és l'únic que ha ocupat l'atenció mediàtica. Amb el pretext de retrets creuats sobre la resposta efectiva i de prevenció que haurien d'haver facilitat l'extinció dels incendis, al tauler polític s'ha obert una -altra- batalla política entre el govern de Pedro Sánchez i l'oposició, liderada pel PP. En un intent d'espolsar-se les responsabilitats en matèria de gestió forestal -competència de les autonomies-, els presidents de les comunitats afectades -tots populars- acusen l'executiu de no donar-los els recursos necessaris.

Per la seva banda, l'executiu afirma que ha donat "tots els mitjans des del minut u". El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dimecres que va ser el 15 d'agost, "amb caràcter proactiu i preventiu", que el govern va demanar a les comunitats una relació d'aquells mitjans que podien posar a disposició i que, després, han pogut distribuir entre el conjunt de les direccions d'emergència que assumeixen les comunitats autònomes en fase de nivell 2.

"Crec que l'important en aquest moment és que deixem aquestes discussions i continuem treballant, cooperant, posant tots els mitjans; allà hi són els bombers, hi és l'UME, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, hi són els voluntaris, hi és tothom 24 hores els set dies", ha subratllat el ministre. Però el cert és que la disputa no deixa de créixer dia a dia.

Mentre l'executiu diu que dona la resposta que se li requereix, les comunitats autònomes afectades diuen que no tenen mitjans a la vegada que es neguen al fet que l'executiu decreti el nivell 3 d'emergència i assumeixi el control amb mitjans addicionals i equips d'extinció especialitzats.

Ofensiva de desgast del PP

Amb les crítiques i acusacions de mala gestió de rerefons, el PP ha posat en marxa una ofensiva per desgastar Sánchez. Com ja va fer Carlos Mazón després de la dana, els presidents populars -Rueda, Fernández Mañueco i Guardiola- han culpat el govern espanyol de no oferir els recursos que necessiten per a fer front als incendis. Un dels més bel·ligerants ha estat el president de Castella i Lleó.

Aquest dimecres s'ha conegut que mentre Fernández Mañueco reclamava més mitjans contra els incendis a l'Estat, la seva comunitat comptava amb recursos sense utilitzar i el govern espanyol va haver d'insistir perquè fossin utilitzats. "Sap que des del primer dia l'UME i els mitjans dels exèrcits que eren necessaris han estat actuant i han estat treballant. Ho sap perfectament", ha respost la ministra de Defensa, Margarita Robles, a les crítiques del president de Castella i Lleó.

També aquest dimecres, el PP ha fet valdre la seva majoria absoluta al Senat per exigir la compareixença dels ministres d'Interior, Grande-Marlaska, de Defensa, Robles, i de Transició Ecològica, Sara Aagesen. Els d'Alberto Núñez Feijóo denuncien una reacció tardana i insuficient del govern de Sánchez davant dels incendis i, per aquest motiu, reclamen que els ministres donin explicacions en les respectives comissions parlamentàries.

Sánchez insisteix en els grans acords

Els focs actuals han tornat a posar en el punt de mira la necessitat d'abordar amb efectivitat la resposta al canvi climàtic i la prevenció. Això és el que Pedro Sánchez ha posat sobre la taula, amb la proposta de creació d'un "gran" pacte d'estat per a la "mitigació i l'adaptació" a l'emergència climàtica, un pacte que es concretarà al setembre. Així mateix, des de l'executiu destaquen la falta de garanties per a aprovar el decret davant d'un possible rebuig del PP.

"Hem de redimensionar totes les polítiques que afecten l'emergència climàtica", assegura el president espanyol, qui també subratlla la necessitat de "tenir respostes clares als incendis a l'estiu i a les danes a la tardor i l'hivern". De fet, la resposta del govern espanyol a una tragèdia natural -com els incendis, en aquest cas- no és nova: ja va proposar un pacte d'estat contra el canvi climàtic al novembre, després de la dana que va afectar el País Valencià i va deixar més de 200 morts.

Ara per ara, però, amb un encreuament de retrets amb l'objectiu implícit de mitigar unes possibles conseqüències electorals en un futur no tan llunyà, es preveu difícil una possible entesa àmplia sobre el canvi climàtic i com abordar-lo entre els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.