La situació meteorològica convida a preveure una evolució positiva sobre els incendis que estan colpejant gran part de l'estat espanyol. Tot i això, segueixen havent-hi una vintena d'incendis forestals de nivell dos avançant sense control a Castella i Lleó, Galícia i Extremadura en la que ja és la pitjor onada d'incendis a Espanya, com a mínim, de les tres darreres dècades.

Els equips d'extinció han afrontat una altra nit de lluita contra les flames dels 21 incendis actius qualificats amb el nivell dos per la seva perillositat. En el conjunt de les localitats afectades s'han desallotjat a més de 33.750 persones, segons va informar el dimarts el Comitè Estatal de Coordinació (CECOD). 

Fins al moment hi ha 33 detinguts des del passat 1 de juny i s'han investigat a 93 persones per una presumpta participació en l'origen dels incendis, que ja ha causat quatre morts.

Quatre victimes mortals

La darrera mort ha estat d'un bomber a Lleó i ja és la quarta en els incendis que cremen a la zona occidental de l'Estat. Dues de les persones que van perdre la vida la setmana passada es trobaven a Zamora, al foc de Molezuelas de la Carballeda. Es tracta de dos voluntaris de 35 i 36 anys que treballaven en l'operatiu contra el foc i han mort per les diverses ferides provocades per les cremades.

Per altra banda, el foc a Tres Cantos, Madrid, també va deixar una víctima mortal. Es tracta d'un home de 55 anys que treballava en una hípica a la urbanització Soto de Vinyoles i va morir el dilluns a conseqüència de les cremades que va patir mentre intentava salvar als seus cavalls.

El panorama que deixen els incendis dels últims deu dies és devastador. Des de l'11 d'agost s'han duplicat les hectàrees cremades en tota la resta de l'any i s'han declarat vuit "megaincendis" de més de 10.000 hectàrees. Tot plegat fa que el foc hagi elevat les emissions a la xifra més alta des del 2003, quan el sistema Copernicus va començar a monitorar aquest paràmetre.

Aquest augment s'ha produït de manera exponencial fins a arribar a les 5,5 megatones de carboni (Mt C) acumulades durant l'any. En el conjunt de cap any s'han arribat a emetre més de 3,5 Mt C. Les partícules que han anat a l'atmosfera han "degradat greument la qualitat de l'aire a la península i a parts de França", segons Copernicus.

Adeu, onada de calor

L'onada de calor ha estat clau i la seva afectació durant més de deu dies ha fet que en el que ha transcorregut l'any cremin més de 382.000 hectàrees en els 228 incendis detectats fins ara. Això fa que l'adeu de l'onada de calor i l'arribada d'alguns xàfecs convidin a tenir un bri d'esperança. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha anunciat el descens del nivell de perillositat dels incendis situats al nord i est de la península després d'una millora de les condicions meteorològiques i la previsió de tempestes. 

A Castella i Lleó és on es mantenen la major part d'incendis, n'hi ha deu de nivell 2. A més, hi ha incendis que estan afectant el Parc Nacional dels Pics d'Europa i el llac de Senabre, i el foc de Jarilla que amenaça amb una possible entrada a Salamanca. Però la previsió de l'augment d'humitat i el reforç dels mitjans ha fet que hi hagi una millora notable, tot i que es mantenen 16 incendis de gravetat 1 i 2.

Per altra banda, Ourense està sant molt castigada, amb encara set incendis actius i 67.500 hectàrees cremades, segons les estimacions de la Conselleria de Medi Rural. L'incendi originat a Larouco (Ourense), considerat el major de tota Galícia -des que hi ha registres- segueix cremant descontrolat i amenaça àrees protegides de la serra d'O Courel. Ha cremat més de 20.000 hectàrees de la part gallega de Pena Trevinca, un espai natural que alberga el bosc més antic de Galícia.