El 2025, a Madrid, ha tingut un ambient pràcticament irrespirable: casos de corrupció al PSOE, una condemna històrica al fiscal general de l'Estat, estratègia de la crispació per part del PP, creixement de l'extrema dreta i governabilitat congelada davant de la minoria parlamentària de Pedro Sánchez. Què ha de passar aquest any? Resistirà el president del govern espanyol? Com serà el cicle electoral que s'ha obert a Extremadura i que passarà per Andalusia? Amb tot el pes situat a la capital de l'Estat, a Catalunya les principals carpetes passen pel finançament singular i el traspàs de Rodalies, claus perquè Salvador Illa tingui pressupostos. Tot seguit, deu interrogants de cara al 2026.

Fins on aguantarà Sánchez?

És una pregunta que no és nova de cara a aquest any. Pràcticament des que va aterrar a la Moncloa, el líder del PSOE viu en turbulències permanents. L'any passat es va veure assetjat pels casos de corrupció vinculats a Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, i també pels processos judicials que afecten tant la seva dona com el seu germà. Una sèrie de denúncies sobre assetjament sexual que afecten el nucli dur de Sánchez també han enterbolit l'ambient. Podrà aguantar fins al final de la legislatura, previst per al 2027, o es veurà abocat a convocar eleccions? La debilitat parlamentària indica que les grans iniciatives naufragaran, però Sánchez ha demostrat que sap aguantar. 

Hi haurà pressupostos?

Tot indica que el govern espanyol, per tercer any consecutiu, no podrà aprovar els comptes. Si no falla res, la Moncloa els presentarà a principis del 2026, però les possibilitats d'èxit són escasses, perquè Junts no forma part de la majoria i Podem tampoc està en la tessitura de fer costat a Sánchez. L'executiu del PSOE va veure com el Congrés tombava dues vegades els objectius de dèficit, però el president espanyol manté el compromís de presentar els comptes. La Moncloa funciona amb els pressupostos del 2023 prorrogats, i Sánchez ja ha deixat clar en més d'una ocasió que no pensa convocar eleccions encara que el Congrés li tombi els comptes. L'oposició li demana nous comicis. 

Feijóo continuarà resistint?

Sánchez té un panorama complicat, però el líder del PP tampoc té un camí de roses al davant. És favorit per guanyar les futures eleccions i té garantida la majoria amb Vox, però el seu lideratge no acaba d'enlairar-se. Ha encadenat crisis -la gestió dels incendis de l'estiu passat, els cribratges del càncer de mama a Andalusia- i pateix la pressió constant d'Isabel Díaz Ayuso, un contrapoder desbocat a les files conservadores. La condemna al fiscal general de l'Estat per la filtració del correu de la seva parella, Alberto González Amador, ha situat Ayuso com una dirigent pràcticament invencible al Madrid del poder. Si Feijóo no aconsegueix arribar a la Moncloa, té els dies comptats. 

Com aniran les eleccions autonòmiques?

El 2025 es va tancar amb les eleccions a Extremadura, i en els propers mesos les urnes arribaran a Castella i Lleó i a Andalusia. Són dues places que serviran per calibrar la fortalesa dels barons del PP i per determinar en quin grau acaben depenent de Vox, en cas que necessitin aliances. Juan Manuel Moreno Bonilla, una de les cares moderades del partit, va obtenir la primera majoria absoluta de la història per als conservadors en els últims comicis autonòmics, i aspira a mantenir-la. El PSOE també se la juga: Sánchez ha triat la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata a Andalusia, un feu tradicional dels socialistes que fa més de set anys que ha girat cap a la dreta. 

Hi haurà finançament singular?

És precisament Montero qui s'ha d'encarregar de pactar amb ERC el nou model de finançament, que es preveu per a les primeres setmanes de l'any. Caldrà que compti, a banda, amb l'aprovació del Congrés dels Diputats, amb la incògnita de què farà Junts. Es complirà amb l'ordinalitat? Quants milions més podrà tenir la Generalitat? La carpeta del finançament és la que vincula més el Parlament amb la cambra baixa espanyola, perquè sense més recursos ERC no votarà els pressupostos de Salvador Illa -que encara no n'ha pogut aprovar cap des que va aterrar a la Generalitat- ni podrà continuar fent costat com fins ara a Sánchez. La incògnita, això sí, no trigarà a resoldre's. 

S'avançarà en el traspàs de Rodalies?

Aquesta és una altra de les grans qüestions que s'han d'encarrilar definitivament al llarg del 2026. L'any passat, la discussió va ser essencialment tècnica, amb l'empresa mixta que ha de gestionar el traspàs, i ara toca posar fil a l'agulla amb la línia R1, que és la primera en canviar d'estatus. Part dels elements que van suposar problemes -com ara l'adscripció dels treballadors de Rodalies- també tenen a veure amb conflictes que pot amagar el finançament. Mentrestant, el gran repte de la infraestructura és reduir les incidències en el servei: 436.201 viatgers van patir incidències a la xarxa entre juny i agost; les xifres anuals superen les 1.800 hores i s'apropen al milió i mig d'afectats.

Podrà tornar Carles Puigdemont?

És una incògnita que persisteix des del 2017, quan va marxar a l'exili, però aquest any hi ha més probabilitats que mai. Amb l'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats l'1 de juny del 2024, i avalada pel Tribunal Constitucional just un any després, només queda el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè la norma trobi l'encaix definitiu en el marc legal. Serà suficient perquè el Tribunal Suprem deixi de bloquejar l'aplicació de l'amnistia? Acabaran decaient les ordres de detenció contra els exiliats? Podrà tornar Puigdemont sense passar per la presó? Està mentalitzat per continuar més mesos a Bèlgica, però el PSOE li trasllada que a la primavera serà a Catalunya.

Seran condemnats els Pujol?

El judici als Pujol va arrencar a finals de novembre, però no serà fins aquesta primavera que declararan els membres de la família. Persisteix la incògnita sobre si també ho haurà de fer l'expresident de la Generalitat, que serà jutjat -almenys de moment- malgrat l'opinió contrària de tots els metges que el van visitar. Els Pujol estan acusats d'associació il·lícita i se'ls demana nou anys de presó amb l'excepció del fill gran, a qui la Fiscalia en reclama fins a 29. L'Operació Catalunya serà un dels punts d'interès del judici: els testimonis de María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, i Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA, serviran per posar-hi una mica més de llum. 

Com es definirà la batalla de Barcelona?

El 2027 hi ha eleccions municipals, de manera que els partits hauran de definir els caps de cartell de cara als comicis. A Barcelona el rival a batre és l'alcalde Jaume Collboni. Junts, que va guanyar les eleccions del 2023 amb Xavier Trias però no va poder governar, ha de triar substitut per l'exalcalde, amb Josep Rius i Jordi Martí com a aspirants . Els Comuns també hauran de buscar relleu a Ada Colau entre Gerardo Pisarello i Bob Pop, mentre que ERC estarà liderada per Elisenda Alamany. Collboni no està tenint un mandat plàcid i ha hagut de recórrer a dues qüestions de confiança per tenir pressupostos, però disposa d'un bon context institucional per convertir-se en favorit. 

Fins on creixerà l'extrema dreta?

Tant a Catalunya com a l'Estat, l'extrema dreta -es digui Aliança Catalana o es digui Vox- gaudeix de bona salut demoscòpica. El partit de Sílvia Orriols ja disputa la segona posició a Junts si hi haguessin eleccions al Parlament, mentre que la formació de Santiago Abascal és clau perquè la suma del PP i de Vox superi els 200 escons en la majoria de projeccions. El discurs dels ultres, a banda, està penetrant en bosses de població que tradicionalment havien estat arrenglerades amb la classe treballadora. Segueixen l'estela de la resta de formacions d'extrema dreta a Europa, que ja acaricien el poder a França i l'ostenten en països tan rellevants com Itàlia sota el paraigua de Donald Trump.