La sentència que s’ha emportat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets, s’ha rebut amb eufòria al rovell de l’ou de la dreta espanyola, però en especial en l’ecosistema del PP madrileny, on regna sense oposició Isabel Díaz Ayuso. El veredicte del Tribunal Suprem suposa una victòria contundent de l’estratègia polaritzadora de Miguel Ángel Rodríguez (MAR). Però el cas envia senyals més complexes a l’interior de Génova, on el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo apareix cada cop més difuminat. Aquestes són les claus:
Història d'un ressentiment
La victòria judicial d’Ayuso ha tingut com a efecte un dels objectius buscats per Rodríguez: el cos a cos directe entre la presidenta madrilenya i Pedro Sánchez. Sense intermediaris, que en aquest cas seria Feijóo. Fonts coneixedores del Madrid polític expliquen que Rodríguez continua presoner de la seva “obsessió”: recuperar el poder d’incidència que tenia en els anys d’Aznar. I que passa per veure Ayuso liderant la dreta espanyola. “Ayuso és el seu invent. No és que MAR influeixi sobre ella, és que l’ha creat ell. I la vol veure a la Moncloa per curar el seu ressentiment”, manté aquesta veu consultada. Altra cosa és que ho aconsegueixi.
Esquerdes en la gran aliança galaico-andalusa
Observadors de la realitat interna del PP expliquen que s’han produït fractures en l’eix principal que ha sostingut fins ara el lideratge de Feijóo: la gran aliança entre Galícia i Andalusia. Elías Bendodo continua sent l’home de confiança a Génova del president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla. Va aterrar al nucli dur del partit com a coordinador general, número 3, però poc després de les eleccions del juliol del 2023 -en què dirigia la campanya- va ser "relegat" a responsable de Política Municipal i Autonòmica. No ha recuperat posicions després del darrer congrés del PP, aquest juliol.
Més greu s’ha vist al PP d'Andalusia que l’altre home fort de Moreno Monilla, Juan Bravo, expert en economia, ha hagut d'entomar com Feijóo col·locava per davant l’exsecretari d’Estat Alberto Nadal. Amb el pas del temps, els gallecs, amb Miguel Tellado al davant, i la cap de gabinet de Feijóo, Marta Varela, han pres el control de Génova.
Evitar un Casado 2
Molta gent al PP considera que un assalt d’Ayuso al lideratge del PP no serà tan fàcil com podrien deixar entreveure els mitjans madrilenys. Difícilment es produirà abans d’unes noves eleccions espanyoles en què Feijóo tornés a fer curt. En tot cas, Feijóo sí que ha fet bé una cosa en el pla intern. Conscient que trepitjar el terreny ayusista és un fil d’alta tensió, ha tingut sempre present l’error de Pablo Casado quan es va enfrontar a la presidenta madrilenya. El nucli gallec no li donarà a Ayuso cap coartada perquè aquesta llanci una ofensiva pel poder intern. I més d’un al PP confia que el cas de corrupció que afecta la seva parella, Alberto González Amador, avanci en els tribunals.
Vox empeny l'ayusisme
L'ascens de Vox a les enquestes és un altre factor gens irrellevant que juga en favor de la presidenta madrilenya. D'una banda, porta la dreta espanyola a posicions més radicals, i de l'altra, reforça el relat que Ayuso podria ser l'únic cartell electoral del seu partit que pot aturar la sagnia de vot cap als de Santiago Abascal. Les ambigüitats calculades de Feijóo apareixen així com a més desarmades davant la pressió ultra.
Un altre "tapat": Jorge Azcón
Enfront Ayuso, Moreno Bonilla sempre ha estat el nom alternatiu. Amb agenda pròpia, el president andalús podria veure desgastada la seva imatge de guanyador en breu si les eleccions andaluses de la primavera posen fi a la majoria absoluta que assaboreix. El cas dels cribratges de càncer ha deixat veure mala gestió en la sanitat i ara l’escàndol de corrupció que ha empastifat el seu partit a Almeria li ha obert un altre front d’erosió. Una altra estrella emergeix en aquest context, la del president aragonès, Jorge Azcón.
Sense vincles amb les batalles internes del passat, Azcón és un conservador dur que ha brandat discurs contra l’ordinalitat en el debat del finançament. Atacar Catalunya sempre dona punts al PP. Però alhora ha mostrat un perfil més suau que Ayuso, com en el tema dels llistats d’objectors de consciència en l'avortament, que la madrilenya ha rebutjat i que el govern aragonès ha acceptat. El nom d’Azcón comença a ser també esmentat per a un futur encara incert.
