Jaume Collboni (Barcelona, 1969) fa més de dos anys que és alcalde, però es nota que feia anys que es preparava per al càrrec i que hi va arribar amb experiència al govern de la ciutat com a tinent d'alcalde d'Ada Colau. Per ell -i per al PSC- la Casa Gran no és un lloc estrany. Rep Nació al seu despatx -decorat amb tocs personals com el retrat del regidor de San Francisco i activista LGTBI Harvey Milk o uns coixins d'emojis- enmig del tràfec d'actes protocol·laris previs als dies de Nadal. Governa sol amb només deu regidors, però ha tancat alguns acords dins del seu "perímetre". Més sovintejats amb ERC, puntuals amb els Comuns, i especialment bregats amb Junts. Evita tancar portes ara i després amb tots ells. El Collboni d'abans de l'alcaldia, i sobretot el que va sortir del govern amb Colau per posicionar-se millor, era crític amb limitar el turisme o intervenir el mercat de l'habitatge i abraçava els grans esdeveniments. Del candidat business friendly s'ha passat, per la pressió dels socis i de la realitat del carrer, a l'alcalde socialdemòcrata clàssic que defensa "el dret a quedar-se" a la seva ciutat dels barcelonins. Amb ell repassem el mandat, que aspira a revalidar el 2027, i concreta alguns anuncis.

Afrontem la recta final del mandat. Quina carpeta li queda per obrir en aquest any i escaig?
Potser no és una nova carpeta en un sentit estricte, perquè ja l'hem treballat durant el mandat, però sí que hi haurà noves mesures que tenen a veure amb el dret a quedar-se a la ciutat. Hi haurà noves iniciatives en matèria de política d'habitatge, que ja no seran tan regulatòries. Seran decisions que hem de prendre en polítiques molt concretes, en matèria econòmica i també sobre les qüestions d'assequibilitat de la ciutat, que és un dels temes que ens ha de preocupar, posar el focus en el cost de la vida a la ciutat. Són mesures que anirem desplegant gràcies, afortunadament, a què tindrem un nou pressupost.

També acaba d'aprovar una nova ordenança de civisme. Els canvis plantegen xifres econòmiques com les de la llei mordassa del PP. Per què és tan urgent posar sancions més altes a comportaments com beure al carrer o orinar?
Perquè no només el govern o els grups que donen suport al govern proposem endurir les sancions. Molta gent a la ciutat ens ho demana. Perquè en els darrers temps hi ha hagut una minoria que de manera sistemàtica ha perdut al respecte a la ciutat, o a la convivència, o a l'espai públic. Es veu també amb la coneguda com a ordenança de patinets. Fins i tot per una cosa tan bàsica com portar casc, que és una cosa que beneficia la persona que el fa servir, vam haver de fer una campanya de sancions. I en vam imposar unes 15.000, si no recordo malament. I hem aconseguit un canvi de comportament. L'objectiu darrere de l'ordenança de civisme és un canvi de comportament d'una minoria que en aquests moments trasbalsa, i jo diria que fins i tot violenta, l'ús de l'espai públic, saltant-se normes que jo crec que a moltes llars no cal ni que siguin escrites, que són de sentit comú. Serà una gran oportunitat per recordar a la ciutadania quines són aquestes normes de comportament, i que, efectivament, saltar-se-les tindrà un increment de la sanció.

Parlant de sancions. Habitualment ha insistit en el seu compromís amb l’aplicació de la regulació de lloguers. Més enllà d’haver fet una campanya comunicativa, les eines municipals per fer-la complir són, sobretot, tramitar sancions a qui ho incompleixi. Fa mesos que hi ha un reglament sancionador. S’ha tramitat ja alguna multa?
Ara mateix no tinc les dades, però una nova regulació té un temps que s'ha de poder explicar als operadors, i vol dir que els cossos d'inspecció de les administracions han de saber quines pautes o quins mecanismes s'han de canviar. A nivell català es demana que s'ha d'augmentar el nombre d'inspectors. És normal que hi hagi un temps d'adaptació, com passa també amb les ordenances quan se n'aproven de noves. Entre que això es legisla, s'aprova i aterra la realitat quotidiana, sempre hi ha un marge de temps.

"No puc garantir que comenci les obres del tramvia abans d'acabar el mandat [...] Hem de tenir molt present la càrrega d'obres que hi ha a la ciutat"

A la campanya va anunciar el Pla 500, dirigit als joves. Es tractava de facilitar fins a 500 euros mensuals el lloguer que un jove no pogués arribar a cobrir amb els seus ingressos. 
Tindrem novetats l'any que ve sobre això.

A la primera meitat de l'any?
No li puc avançar encara amb tanta precisió, però quan he dit que no hi ha noves carpetes, però sí que hi ha mesures, incloïa això. Hem hagut d'anar-hi pas a pas, perquè la magnitud del canvi és tan rellevant que hem anat, en primer lloc, a les qüestions més regulatories. I justament aquesta setmana s'aprova la modificació de la llei dels contractes temporals, que era molt important per acabar ja el paquet regulatori. I a partir del 2026 i el 2027 començarem a aterrar mesures concretes, amb col·lectius concrets, que no són estrictament regulatòries, sinó que ja són de política pública, d'ajuts, entre els quals està aquest que vostè menciona.

Un altre anunci de campanya fixava inaugurar 30 nous interiors d’illa fins al 2030. A l’equador del mandat va dir que ho veuríem aviat, però de moment no n'ha arribat cap. Quins problemes estan trobant?
Jo mantinc el nostre compromís. Treballem amb aquest objectiu. De fet, pel que fa al verd, treballem per anar molt més enllà i aconseguir 19 hectàrees de zones verdes en aquest mandat. Però els interiors d'illa és una qüestió molt complexa. Jurídicament, no és tan senzill com agafar un espai que té una única titularitat o un únic ús, qualificar-lo de verd i fer la inversió per convertir-lo. És molt complicat per un fet que ja vam dir en campanya: els interiors d'illa són de multipropietat. Això comporta les negociacions amb els propietaris, les 25 requalificacions que s'han de fer per cada interior d'illa. De fet, en els 40 i escaig que es van fer en la primera tongada a la ciutat, que es van fer pràcticament en 20 anys, es va començar amb els fàcils. Ara estem en l'etapa dels més complexos. Però si mantenim el ritme i no defallim i mantenim totes les converses, mantinc l'objectiu del 2030 i alguns veuran la llum, espero, abans del 2027.

"Assimilar automàticament que més passatgers [a l'aeroport ampliat] siguin més turistes a la ciutat de Barcelona és erroni"

Veurem les obres del tramvia iniciar-se abans que acabi el mandat?
No ho sé encara. Dependrà dels temps de licitació, no del pressupost, afortunadament, perquè això ja ho tindrem obert a la partida pressupostària. Però no puc garantir que comenci l'obra, o si comença al segon semestre del 2027. Encara no sabem el ritme. Però vull fer un advertiment que tothom entendrà: hem de tenir també molt present la càrrega d'obres que hi ha en aquests moments a la ciutat, de grans infraestructures, sobretot ferroviàries. I a la part esquerra de l'Eixample, a la part alta, en aquests moments tenim una afectació molt important per les línies del Ferrocarrils de la Generalitat. Com és raonable, estem mirant també de no iniciar obres a la part alta i a la part baixa de cop. Això podria bloquejar la ciutat. El tramvia es farà, és el nostre compromís. I crec que arribarem amb la licitació pràcticament feta a final del mandat, però per a l'inici d'obres permeti'm que mirem com està la càrrega d'obres del conjunt de la ciutat pel que fa a la mobilitat.

El que ja s'ha fet és crear un comissionat pel català. Què pot aportar una ciutat com Barcelona en aquest àmbit, més enllà d’ajudar els creadors?
A l'Ajuntament hem decidit anar a un públic molt concret, que és la gent més jove, on es detecta la baixada de l'ús social de la llengua, i abordar-ho d'una forma diferent. I la forma diferent és anar allà on els joves són, que són bàsicament els actors digitals. Això no s'havia fet mai, és una política pública que tot just comencem. I ho fem en col·laboració amb els grans mitjans de comunicació públics i esperem tenir més aliats en tot aquest camí. Serà molt interessant perquè, a més, ho fem amb l'Institut d'Estudis Catalans, que també, per primera vegada, no només fan recomanacions, sinó que participen en l'elaboració dels pilots que preparem i aterraran a llocs concrets de la ciutat. És una metodologia que no se solapa amb altres polítiques públiques sobre la llengua que es puguin fer des de la Generalitat, més aviat les complementa i les especialitza en l'entorn metropolità.

"El perímetre dels acords a la ciutat de Barcelona avui inclou ERC, Junts i Comuns"

Aquest mateix mandat, un dels temes que genera més debat ciutadà és el turisme. Ha creat un comissionat i ha afirmat que no toca créixer sinó gestionar-lo. Més enllà de les mesures que es prenguin per contenir-lo a la ciutat, si l’aeroport passa de 55 a 80 milions de passatgers com preveu l’ampliació, no serà per portar més turistes? 
Si no hi ha més llits, no. El que passa és que també hi entra turisme per a la resta de Catalunya. Barcelona és la porta d'entrada del turisme al conjunt del país. I hi ha parts del país que sí que necessiten i volen el turisme, com els municipis de la costa que no han aplicat les restriccions en matèria de pisos turístics que sí que ha anunciat Barcelona. Per nosaltres, la forma de contenir el creixement turístic a la ciutat, amb qualitat i amb criteri, és limitant els llits. I això és el que es fa amb el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics), que encara preveu la possibilitat de construir més places hoteleres a les zones que no són cèntriques. Per exemple, a la futura estació de la Sagrera està permès construir nous hotels. Però també hi ha un factor de connectivitat que no és menor. El que fa que la nostra economia sigui avui competitiva és la nostra connectivitat amb Europa. I alhora volem connectivitat transcontinental, sobretot amb Àsia o el continent americà. I això s'aconsegueix amb aquesta decisió, que per cert és una decisió que s'està prenent a altres aeroports, entre els quals els de Madrid, i ningú no aixeca la polèmica que s'ha aixecat aquí. Entenem que s'ha de ser molt curós, evidentment, i amb això tenim la garantia de les autoritats europees pel que fa a la compensació de l'impacte mediambiental, però assimilar automàticament que més passatgers, que molts són de trànsit, siguin més turistes a la ciutat de Barcelona és erroni. Les mesures que estem prenent amb virtut de les nostres competències és limitar l'aforament, per dir-ho així, de la ciutat, que és el dels llits disponibles, i ja s'està aplicant.

Vostè acabarà el mandat amb un govern en solitari de 10 regidors, que és el més petit de la història de Barcelona. Al proper mandat es visualitza governant en solitari? I si és que no, Junts podria entrar en aquesta equació, on ja hi ha BComú i ERC?
Sempre soc partidari de governar amb grans acords. Poden ser de coalició o poden ser acords a la ciutat sobre polítiques públiques determinades. I crec que el perímetre dels acords a la ciutat de Barcelona avui inclou ERC, Junts i Comuns, d'una forma bastant raonable. I és en el marc en el qual hem anat fent acords durant aquest mandat, i hem de veure com anirà el que ve. Ho ha de decidir la gent votant, però és un espai raonable, molt ampli, transversal a la ciutat, que representa una gran majoria de la gent de la ciutat. És on veig la possibilitat de fer avançar polítiques en el futur.

S'imagina guanyant les properes eleccions i anar a buscar aquests tres partits per veure què es pot fer, i fins on estan disposats a fer acords?
Jo no m'avançaria tant, perquè això de la política gira molt ràpid i d'una forma a vegades molt abrupta i molt imprevisible. Però el que els estic dient és una declaració de principis.

De moment, amb qui ha tingut més complicitat és amb ERC.
Sí, perquè hem estat, com se sol dir, a les dures i a les madures. I entendre en profunditat què vol dir arribar a acords es demostra. Perquè hi ha situacions, evidentment, de discapàncies. Som partits diferents, però a l'hora de la veritat ERC ha estat coherent amb allò que ens havia formulat des de l'inici, i s'ha mantingut en el temps. Per tant, per mi és una organització de persones, és la meva experiència com a alcalde a Barcelona, de rigor, de compromís i de continuïtat en el temps.

Ara que parlàvem de Junts, a Martorell governen Junts i el PSC i acaba de fer-se pública una mesura que ha aixecat polseguera: s'hi ha prohibit agafar aigua de les fonts públiques. Abans s'havia vetat directament el padró a les persones que viuen ocupant un immoble. Com a veu d'autoritat socialista i el món municipal, creu que l'auge de l'extrema dreta hi té a veure, en mesures com aquesta, i en l'enduriment del discurs d'alguns alcaldes?
Crec que l'obligació d'un governant és no perdre la capacitat d'empatitzar amb aquell que ho passa pitjor. Ho dic d'una forma molt planera. I les administracions hem de vetllar perquè la gent que està pitjor o que és més vulnerable tingui els mínims exigibles per viure amb dignitat. A partir d'aquí, se'n deriva tota la resta. Prendre mesures que retroalimenten un marc mental, un discurs o un relat, que moltes vegades no està basat en dades objectives, sinó en percepcions construïdes políticament a les xarxes socials o per discursos extremistes com el de l'extrema dreta, és una mala idea. I crec que el que hem de fer és solucionar els problemes de fons que generen aquest neguit en una part de la població. Però això es fa garantint la dignitat i l'empatia amb la gent que ho passa pitjor, no fent tot el contrari. Això vol dir que, evidentment, s'han d'esmerçar recursos públics. I això vol dir que hi ha regles, evidentment, i que hi ha normes a complir. Però prendre mesures que al final són d'una eficàcia dubtosa i que només alimenten un cert discurs a alguns al final se'ls pot girar en contra.

Seguim mirant més enllà de Barcelona. Vostè ha defensat en diverses ocasions la necessitat de tenir una institució metropolitana que arribi al Maresme, al Vallès Oriental, al Garraf, que superi l'actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El calendari que va marcar va ser fer-ho abans del 2030. És possible veure avenços aviat?
Ho veurem a partir del proper mandat, clarament. Cada vegada és més obvi que hi ha necessitat de coordinar polítiques públiques de l'àmbit de la regió metropolitana de Barcelona. Les decisions que es prenen a Barcelona i a l'àmbit metropolità acaben impactant aquesta regió de 5 milions de barcelonins. I el full de ruta que hem de seguir és aquest. Hem d'articular primer polítiques, i després ja parlarem de la institucionalització d'aquestes polítiques. No s'ha de fer al revés. No s'ha de fer de govern o de coordinació institucional d'aquesta regió, perquè això té les seves complexitats, sinó que el que hem de fer és anar trobant aquests punts comuns que hem de compartir tots els municipis de la zona.

Tothom dona per fet que el candidat del PSC a Barcelona l’any 2027 tornarà a ser Jaume Collboni. Quant de temps s’imagina al consistori?
Aquesta és una pregunta que encara no té resposta. Encara no té resposta.

No s'ho ha plantejat?
Evidentment que m'ho ha plantejat. Si digués que no, no diria la veritat, però el que no tinc és la resposta. S'ha de ser molt prudent i anar pas a pas. Efectivament, jo em presentaré a les eleccions del 2027. Tenim encara feina per fer. Quatre anys és un termini de temps insuficient per desplegar totes les polítiques públiques que volem fer. I després ja ho veurem. Però és una pregunta que em faig, és una reflexió que tinc oberta.