El 1990 Jordi Pujol Ferrusola va obrir uns comptes numerats a la Banca Reig per a ell i cadascun dels seus germans, així com la seva mare, i ell era l'únic empleat del banc que hi tenia accés. Jordi Pujol Ferrusola va dur-hi més de 100 milions de pessetes en efectiu i va dir-li que procedien de l'herència de l'avi Florenci, però sense cap document que ho acredités. Posteriorment el primogènit de l'expresident va ingressar diverses quantitats importants d'efectiu mitjançant diversos sistemes. Això és el que ha explicat primer gestor dels comptes bancaris de la família Pujol Ferrusola a la banca andorrana, Josep Maria Pallerola, aquest dimecres en el judici a l'Audiència Nacional.
Preguntat pel sistema de compensacions bancàries, ha explicat que amb els clients de confiança que volien introduir o treure diners d'Andorra, Jordi Pujol Ferrusola podia agafar-los i ingressar-los temporalment a un compte que no fos seu per cobrar-los més tard. Ha explicat que era un mecanisme habitual en aquells anys, que hi havia menys control bancari i fiscal. Només ha dit que es mirava que els diners no procedissin ni del tràfic de drogues, ni tràfic d'armes ni terrorisme. Ha assegurat que tots els titulars dels comptes utilitzats per aquest mecanisme ho sabien, i que mai es van queixar, tot i que molts d'ells han declarat duran el judici que ho desconeixien. En tot cas, ha reconegut que els moviments als comptes bancaris de la família eren constants, tant en transferències com en efectiu, i cada germà es gestionava el seu compte, almenys amb una visita presencial un cop a l'any. El germà gran feia visites més freqüents.
El successor de Pallerola a Andbank com a gestor dels Pujol, Joan Jové, ha declarat que ell va heretar tot el sistema de comptes, però que la família de l'expresident no tenia cap tracte especial al banc, sinó que eren com altres clients no residents al principat. Així, per exemple, ha explicat un altre sistema per retirar diners que feien servir els Pujol i altres clients, l'anomenat 'carta del xofer'. El titular d'un compte trucava al banc i avisava que algú altre aniria a l'entitat en persona amb una carta signada seva per retirar una determinada quantitat.
Canvi d'Andbank a BPA
El 2010 els Pujol Ferrusola volien marxar d'Andbank perquè tenien por de filtracions i van demanar a l'entitat que destruís documentació seva antiga, cosa a la qual el banc es va negar i els va convidar a marxar. Jordi Pujol Ferrusola va preguntar aleshores a Pallerola, ja fora del banc, si li recomanava anar a la Banca Privada d'Andorra (BPA), on treballava la seva filla. L'antic gestor li va dir que els moviments sospitosos que feien als anys 90 ja no els podrien fer amb la legislació del 2010, però els Pujol Ferrusola van acabar traspassant els diners a la BPA, on la filla de Pallerola, Marta Pallerola, els va fer de gestora.
L'expropietari de la BPA Higini Cierco ha declarat que quan l'agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, li va recomanar que es reunissin amb un policia a Madrid ja li va semblar un missatge "dantesc, de pel·lícula de terror dolenta, de bojos". Per això va advertir al conseller delegat, Joan Pau Miquel, que Barroso l'aniria a veure, i aquest va gravar la conversa amb el policia nacional. En tot cas, ha assegurat que el banc, tot i les amenaces no va facilitar les dades bancàries dels Pujol que la 'policia patriòtica' els exigia i que El Mundo va publicar, com va certificar una auditoria externa.
Preguntat pel fiscal sobre el motiu de no denunciar els fets el mateix 2014, Cierco ha dit que tenien una "por monumental". Temps després van rebre per correu postal informació bancària antiga dels Pujol, i per recomanació del seu advocat la van portar a la Fiscalia Anticorrupció, i el 2015 ho va explicar a la justícia andorrana i al parlament del principat.
Barroso ha assegurat que no va tenir coneixement de la captura de pantalla amb transferències dels Pujol a Andorra que va publicar El Mundo dies després ni tampoc sap de cap comandament policial que s'atribuís el mèrit de la filtració. De fet, ha dit que no coneixia a Martín-Blas i que tampoc sabia que en realitat ell era Félix Rodríguez. També ha negat que ell amenacés els directius de la BPA i no sabia que Banco Madrid estava sent investigat per les autoritats financeres espanyoles.
