El fenomen de la gentrificació ja està totalment consolidat a Barcelona i Madrid i s'està estenent a les ciutats mitjanes, de la mateixa manera que està sobrepassant els centres urbans i arribant als barris residencials. És la principal conclusió del nou estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat el fenomen entre 2011 i 2021 i ha elaborat un rànquing dels 10 barris més gentrificats a l'Estat.
Quatre d'aquests 10 són a Barcelona, que és la ciutat més afectada, i un d'ells encapçala la classificació. Es tracta de la Barceloneta, que té un índex de gentrificació de 0,941 sobre 1, sent 0 el valor més baix i 1, el més elevat. L'índex de gentrificació combina tant la velocitat del canvi registrat a la dècada analitzada com la intensitat socioeconòmica a partir de vuit variables demogràfiques, socioeconòmiques i del mercat de lloguer, i mostra la substitució de població de menor estatus socioeconòmic per una altra de poder adquisitiu més alt.
Els investigadors han creat aquest índex per radiografiar el fenomen a les 10 ciutats més poblades de l'Estat i han elaborat un mapa interactiu per a cada ciutat. Barcelona encapçala el rànquing amb el barri de la Barceloneta, però també amb el del Born, en segona posició. Els segueixen Malassanya (Madrid), Sagrada Família (Barcelona), Sant Antoni (Barcelona), Tetuan (Madrid) i Arganzuela Sud (Madrid).
Com afecta la gentrificació a cada ciutat?
Les ciutats analitzades són Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Palma, Bilbao i Las Palmas de Gran Canària. Els resultats mostren per exemple que Palma i Las Palmas de Gran Canària registren nivells més grans de rejoveniment i atracció de població internacional, mentre que a València i Bilbao s'observa un fort increment de la població universitària i amb ocupacions en les categories laborals més altes, així com una acceleració de l'arribada de població més instruïda.
Pel que fa al lloguer, una de les facetes clau en els processos de gentrificació, totes les ciutats han patit pujades notables excepte Saragossa i Múrcia, on les pujades han estat circumscrites a zones molt específiques. En especial criden l'atenció els casos de Barcelona, València i Màlaga i els dos municipis insulars, on s'han registrat increments importants.
Els resultats confirmen que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera profundament l'estructura social de les ciutats. En aquest sentit, un dels autors de l'estudi, Carlos Sanz Pérez, apunta que es tracta d'un procés que "redefineix qui pot viure a quin barri" i alerta que les zones a les quals semblava que no afectava la gentrificació, "comencen avui a mostrar valors alts de l'índex, cosa que anticipa noves onades de desplaçament residencial".
A més, el treball alerta que aquesta gentrificació contribueix a un increment de la segregació socioespacial, a l'expulsió de població vulnerable, a la pèrdua de diversitat i a la intensificació de les desigualtats metropolitanes. L'estudi s'ha basat en el Cens de Població i Habitatges de 2011 i de 2021 de l'Institut Nacional d'Estadística i l'Índex de preus del lloguer del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana entre 2011 i 2019.
