Reacció d'ERC a la condonació del deute que es farà al primer Consell de Ministres del nou curs polític. Els republicans consideren que l'anunci del govern espanyol, avançat per Nació, és un "pas endavant", però també han insistit a dir que cal progressar en l'entesa pel finançament singular. De fet, la formació considera que aquest últim aspecte és clau "si es vol tenir la possibilitat d'assolir nous acords".

Sobre la quitança del FLA, els republicans han recordat que no es pot quedar només en l'aprovació del govern espanyol, sinó que la tramitació parlamentària no es pot allargar. Així doncs, per ERC és important que abans de finals d'any el Congrés tiri endavant la mesura perquè la Generalitat situï als comptes l'estalvi en interessos d'uns 1.000 milions d'euros anuals, un estalvi del 20%, segons el partit.

Objectiu pressupostos

Pedro Sánchez no abandona la idea de tornar a tenir pressupostos generals de l'Estat per donar solidesa a la legislatura, i per això ha de fer gestos que permetin assegurar suports. Serien els comptes de 2026 i la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat "rotundament" aquest dilluns que, aquest cop, els presentaran i buscaran aprovar-los al Congrés. Ni el 2024 ni el 2025 ho va fer malgrat que és una obligació constitucional i s'ha optat per dues pròrrogues dels de 2023. 

Els socis de Sánchez, amb interessos diversos i contradictoris, no tenen grans clar aprovar-los. Poc després que parlés Montero ho va fer el líder d'ERC, Oriol Junqueras, des de Prada per avisar els socialistes que estan "a anys llum" de que es donin les condicions per fer-ho i criticar a la vicepresidenta, a qui fan culpable dels retards i els incompliments amb els acords del finançament singular. La vicepresidenta, però, sí que es prepara per complir amb la quitança del deute català, un dels acords subscrits i pendents amb els republicans.

Què implica la quitança del deute?

El govern espanyol espera amorosir la relació amb ERC amb el compliment immediat d'un dels pactes més rellevants i que, segons expliquen fonts de l'executiu català i de l'espanyol a Nació, està previst que vegi la llum al segon Consell de Ministres del curs, el de dimarts 2 de setembre. Es tracta de la condonació del 20% del deute que la Generalitat té amb l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). És un mecanisme extraordinari de finançament per a les autonomies de l'anomenat règim comú (totes llevat d'Euskadi i Navarra) que es va posar en marxa el 2012, en plena crisi financera de 2008 i davant els escassos resultats que donava el sistema de finançament autonòmic vigent, basat en impostos vinculats a l'activitat econòmica.

L'abril d'aquest any el deute català amb l'Estat era de 78.682 milions d'euros, una motxilla que complica al govern de Salvador Illa activar mecanismes de finançament alternatius, com ara recórrer als mercats. L'acord per condonar el 20% del deute es va signar el novembre del 2023 entre Junqueras i el ministre de la Presidència i dirigent del PSOE, Félix Bolaños. Era un pacte que recollia altres assumptes com ara la llei d'amnistia -també exigida i negociada per Junts- i el traspàs "integral" de la xarxa de Rodalies i que permetia investir de nou a Sánchez després del seu agònic triomf de juliol d'aquell any.

17.000 milions d'euros

El pacte es produïa en un context en el qual els republicans governaven en solitari la Generalitat amb Pere Aragonès. Ara serà el govern d'Illa, en solitari del PSC però amb suport extern d'ERC, el que veurà, gràcies a aquell acord, alleugerida la situació de la seva tresoreria a l'espera de l'empenta definitiva que li hauria de donar el finançament singular.

El govern espanyol va afirmar després del pacte entre el PSOE i ERC que la quitança del deute del FLA es faria extensiva a la resta de comunitats, inclosa Madrid, que no va recórrer a aquest fons i que rebrà un xec. L'Estat hi destinarà, segons que va dir el passat febrer, 83.000 milions d'euros, 17.000 dels quals per Catalunya. La xifra respon, per acords posteriors, al 20% del deute global de la Generalitat —no només del que té amb l'Estat—, que s'enfila a uns 88.000 milions.

Abans de final d'any

La llei de reducció del deute que el Consell de Ministres pretén aprovar el 2 de setembre s'haurà de votar després al Congrés. El govern espanyol espera que es faci de forma ràpida i quedi aprovada abans d'acabar l'any. Montero, que en els darrers dies ha limitat l'accés de les comunitats al FLA amb la idea que tornin a finançar-se als mercats, espera que fins i tot el PP hi voti a favor després que es debatés al Consell de Política Fiscal i Financera al febrer. De fet, Andalusia, que governen els conservadors, és la més beneficiada del perdó amb 18.791 milions malgrat les crítiques de Díaz Ayuso i altres líders del partit.

Catalunya ha continuat demanant diners

Catalunya ha continuat demanant diners al FLA aquest any, a diferència del que han fet altres territoris amb els comptes més sanejats o millor finançats per l'Estat, diners al fons. En concret 8.500 milions malgrat que també aquest any ha tornat a obtenir crèdit bancari i que durant el govern Aragonès i amb Jaume Giró com a conseller d'Economia la qualificació del bo català va millorar. La consellera Alícia Romero va indicar que la condonació parcial del deute del FLA suposaria un estalvi de 250 milions d'euros anuals d'interessos. Si la quitança es fa efectiva abans de final d'any aquesta quantitat es podria consignar al projecte de pressupostos catalans de 2026. 

El vot favorable del PP al Congrés facilitaria l'aprovació de la norma. Si no el té garantit, Montero haurà de mirar a Junts. Pot ser difícil d'explicar per al partit de Carles Puigdemont oposar-se a un alleugiment de l'ofec financer de Catalunya. Quan ERC ho va pactar van parlar d'"aixecada de camisa" i de "cafè per a tothom", fet que contrastava amb la valoració, lògicament positiva en tant que protagonistes de l'entesa, que feien els republicans.