En el full de ruta de la "prosperitat compartida" que defensa Salvador Illa se'n desprèn, de manera força explícita, una crítica a la política de rebaixes fiscals que promouen les comunitats autònomes del PP, liderades per la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. El president, en diverses conferències, ha contraposat el seu model al de l'"acumulació insolidària" de la presidenta madrilenya. Una crítica sintetitzada aquest cap de setmana en una entrevista a l'Ara, en què ha reclamat posar límits al dúmping fiscal de Madrid, que consisteix a abaixar els impostos per atraure inversions. El president ha trobat en els darrers dies el suport de diversos ministres de Pedro Sánchez.

Qui s'ha expressat amb més claredat és la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que ha situat com a prioritat de la reforma del model perseguir aquesta pràctica dels governs del PP. També la ministra de Ciència i Universitats, Diana Morant, ha assenyalat que el dúmping fiscal de Madrid perjudica el conjunt de l'Estat. Ja fa temps, però, que els ministres denuncien aquesta manera de fer. Sense anar més lluny, la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va criticar-ho fa poc més d'un any al Congrés on va assenyala que la rebaixa fiscal, en aquest cas per l'eliminació de l'impost de patrimoni, havia implicat una pèrdua de 4.000 milions d'euros de recaptació.

El suport dels ministres a Illa arriba després de la resposta de la dirigent madrilenya a les crítiques del president de la Generalitat. "La Comunitat de Madrid aporta el 80% de la seva recaptació; el 70% de la caixa comuna. Només en el marge regional abaixem els impostos mentre la Generalitat fregeix els catalans per als seus negocis a costa de tots els espanyols", deia Ayuso a través de la xarxa "X". El PP ja va irritar-se amb l'acord que va sortir de la comissió bilateral del juliol, que posava les bases del nou model de finançament. Un element destacat, que va quedar eclipsat per la poca concreció en la qüestió tributària i per un principi d'ordinalitat relegat, va ser la que feia referència als "mecanismes addicionals" per "limitar la competència fiscal a la baixa".

Des de Madrid han sortit a defensar-se i, a banda d'Ayuso, també ha parlat el conseller de Presidència, Miguel Ángel García Martín, que ha tret pit de les aportacions que fan els madrilenys a la caixa comuna, tot i pagar menys impostos. "Podem finançar els serveis públic de la nostra regió i també la resta de serveis públics en moltes altres comunitats autònomes", va dir fa uns dies. El motiu? Que malgrat la menor pressió fiscal, hi ha més activitat econòmica i es recapta més. Cosa que s'explica, també, per l'efecte capitalitat de què gaudeix Madrid, que compta amb estructures estatals i alts funcionaris que tributen a la capital. 

Illa ja no ha respost per no alimentar més la picabaralla, tot i que Ayuso és una de les dirigents amb qui se les té de manera més habitual, tot i que no sempre de manera explícita, sinó més aviat amb referències implícites, com la crítica a l'"acumulació insolidària". Des que va arribar a Palau, ara fa un any, Illa s'ha oposat a rebaixes fiscals generals, com li reclamen les formacions de dretes o bona part de l'empresariat. El que té clar el president és que, en la qüestió tributària, compta amb el suport sense fissures del govern de Sánchez, que també té entre cella i cella la confrontació amb Ayuso, com a principal lideratge -més enllà de les estructures orgàniques- del PP.