Salvador Illa compleix el primer any al Palau de la Generalitat, un any intens amb alguns avenços destacats i marcat per la recuperació de la plena normalitat institucional després d'una dècada de governs independentistes. Marcat de prop pels socis d'investidura -ERC i els Comuns-, el president ha començat a encarrilar algunes carpetes, com ara Rodalies o el pla per destinar més recursos a l'habitatge, prioritat de la legislatura. Ara bé, encara hi ha algunes qüestions aturades o poc concretes, com ara el finançament singular, amb la recaptació ajornada fins a l'any 2028, i d'altres que ni tan sols s'han abordat, com la convenció per a la resolució del conflicte polític. 

La setmana passada, des de la Xina, el president va fer balanç del primer curs, uns mesos acompanyats de bones dades econòmiques. Va treure pit del pla Catalunya Lidera, que preveu mobilitzar fins a 18.500 milions d'euros en cinc anys, i va repassar algunes de les principals iniciatives impulsades. A les portes del segon any i amb l'objectiu de tenir, aquest cop sí, pressupostos en vigor, aquest és el balanç que pot presentar el president un any després d'aterrar a Palau:

Relacions normalitzades i carpetes encarrilades

Normalitzar relacions

Una de les característiques del nou Govern des que va arribar a la Generalitat ha estat la normalització de les relacions institucionals amb tots els estaments de l'Estat. La sintonia amb el govern espanyol i Pedro Sánchez és plena, i també s'han refet els ponts amb la Casa Reial -tot i la normalització pendent en clau ciutadana, com es va demostrar al Monestir de Montserrat- i amb el Poder Judicial després dels anys del procés. El missatge que surt des de Palau és el de voler contribuir a la construcció d'Espanya, i per això també és habitual la presència catalana en les reunions multilaterals i les visites del president a altres comunitats autònomes.

Mesures per habitatge

L'habitatge s'ha convertit en la gran prioritat de la legislatura i Illa ha anunciat mesures rellevants, com la voluntat de destinar-hi fins a 4.400 milions d'euros aquesta legislatura, el desplegament de la regulació dels lloguers o els acords amb ERC, els Comuns i la CUP per tapar la fuita que suposen avui dia els lloguers de temporada. El Govern també ha accelerat alguns tràmits per agilitzar la construcció de pisos -se'n volen fer fins a 50.000 fins a l'any 2030- i per evitar que els habitatges de protecció oficial puguin passar al mercat privat. 

Pla de barris

Una de les mesures estrella, anunciada després del primer consell executiu de la legislatura, és el pla de barris. El Govern hi vol destinar 1.000 milions d'euros per intervenir en 120 municipis, però dependrà en bona mesura de l'aprovació dels pressupostos de 2026. Es tracta d'actuar en les zones més vulnerables del país per millorar les condicions de vida, regenerar espais deprimits, també per frenar els discursos d'odi.

Eliminar rebaixes fiscals al Hard Rock

Tal com fixaven els acords d'investidura, el Govern ha eliminat la rebaixa fiscal al Hard Rock, de manera que si el macrocasino tira endavant ho farà pagant els impostos que toca. La intenció dels Comuns era frenar el projecte, però si bé el Govern ha complert amb la modificació impositiva, en cap cas ha abandonat el projecte. L'executiu és favorable a situar un gran casino al Camp de Tarragona i treballa en l'informe ambiental necessari. La decisió final serà dels inversors, que per ara no s'han desentès del projecte tot i els canvis fiscals.

Ampliació del Prat

Un dels anuncis estrella de primer any ha estat el pacte amb l'Estat i Aena per ampliar l'aeroport del Prat. El Govern hi està plenament compromès encara que els socis el rebutgin (sense voluntat, però, de fer descarrilar la legislatura per això). El pacte preveu ampliar la pista de mar i se suposa que això haurà de permetre més vols de llarg abast i alt valor afegit, tot i que els experts ho posen en dubte. En tot cas, la previsió és que el nombre de viatgers que passarà pel Prat creixerà fins als 70 o 80 milions anuals, si es materialitza la reforma, que compta amb l'oposició dels grups ecologistes i de l'Ajuntament del Prat.

Més jutjats i policies

Una de les prioritats ha estat també la lluita contra la multireincidència i la seguretat, i en aquest sentit s'han pactat més policies i jutjats. Els Mossos ampliaran progressivament la plantilla fins als 25.000 agents l'any 2030 i també es crearan 34 nous jutjats l'any 2026 per descongestionar el sistema judicial i accelerar els judicis ràpids als delinqüents reincidents. 

Pacte per la Llengua

En matèria de llengua, s'ha signat el Pacte Nacional per la Llengua tot i que sense el suport de Junts i la CUP. El document estava pràcticament enllestit des de la passada legisaltura, però el bloqueig del partit de Carles Puigdemont i l'avançament electoral va fer impossible signar-lo amb Pere Aragonès a Palau. Illa va entomar el repte -fruit també dels acords d'investidura- i, un cop constatat que els juntaires no hi donarien el vistiplau, va decidir tirar pel dret amb els socis i una àmplia representació de la societat civil i organitzacions de defensa de la llengua. 

Acords poc concrets i ajornaments del finançament

Reforma del finançament

Estat i Generalitat han pactat les bases de la reforma del model de finançament, però amb poques concrecions i sense garantir punts clau com el principi d'ordinalitat. Això ha tensat les relacions amb ERC és una de les principals qüestions de la legislatura, que condicionarà negociacions futures com la de pressupostos. La complexitat de la matèria fa difícil avançar, i el Govern ja reconeix que no es podrà recaptar l'IRPF l'any 2026 com preveia l'acord subscrit ara fa un any. De fet, just abans de les vacances s'ha confirmat que la gestió de l'IRPF no arribarà fins a l'any 2028.

Reforma de l'administració

És un dels objectius principals del Govern i ja s'han començat a anunciar mesures, com la introducció del dret a l'error, un projecte de llei per professionalitzar la direcció pública o l'agilització de més d'un centenar de tràmits administratius. A l'octubre, el grup d'experts que assessora l'executiu presentarà el seu informe. 

Traspàs de Rodalies

En matèria de Rodalies s'han fet alguns passos, sobretot en la constitució de l'empresa mixta que operarà el servei a partir de l'any vinent. La setmana passada, el govern espanyol van donar-hi llum verda, a l'espera que el Govern faci el mateix, per tal que l'empresa es constitueixi abans d'acabar l'any. D'altra banda, però, encara no s'ha concretat com es farà el traspàs de l'R1, la primera línia que ha de passar a gestionar la Generalitat.

Inspectors pel règim sancionador de l'habitatge

Si bé en matèria d'habitatge s'han pres mesures importants, una de rellevant continua aturada. El Govern va pactar amb els Comuns ampliar el cos d'inspectors que ha de fer complir el règim sancionador que preveu la llei d'habitatge per a aquells propietaris que se salten les normes. A hores d'ara, aquest cos d'inspectors encara no s'ha ampliat.

Pla Àsia

En l'àmbit exterior, el Govern ha intensificat la presència a Brussel·les -ha desplegat l'anomenat Pla Brussel·les- i ha situat l'Àsia com a prioritat per reforçar relacions en plena guerra aranzelària. El Departament d'Unió Europea i Acció Exterior treballa en un pla per detallar com es concretarà tot això i l'ha de presentar abans d'acabar l'any. De moment, Illa ha fet dos viatges intercontinentals, un al Japó i Corea del Sud, i l'altre a la Xina. 

Sense pressupostos ni resolució del conflicte polític

Sense pressupostos

Els pressupostos és la gran taca en l'expedient de Salvador Illa aquest primer any. Malgrat prometre bona gestió i estabilitat, va topar amb ERC en la negociació dels primers comptes, que no va ni tan sols arribar a presentar. Els republicans i els Comuns sí que li van aprovar els suplements de crèdit. La prioritat de la tardor serà la negociació dels nous comptes, tot i que ERC ja ha manifestat el seu malestar per les poques concrecions en el finançament, i ara no es troba en situació d'obrir cap mena de conversa.

Convenció del conflicte polític

Ni rastre de la convenció sobre la resolució del conflicte polític. Tot i que constava en l'acord d'investidura signat amb ERC -en principi, s'havia d'activar en el primer ple des de la constitució del nou executiu-, ni els republicans ni el Govern tenen interès a encetar aquest meló. Les prioritats, a hores d'ara, són unes altres.

Decret de renovables i càmpings

Al Parlament, Salvador Illa ha topat amb els recels dels grups a convalidar alguns decrets. És el cas del decret de renovables, fonamental i que el Govern va haver de retirar a última hora per no patir una derrota parlamentària, o del de càmpings, també guardat en un calaix. La tendència de l'executiu a governar per decret ha irritat els socis i li ha comportat crítiques també del Consell de Garanties Estatutàries.

Competències en ports i aeroports

Aquesta va ser una de les polèmiques de l'any passat, perquè el Departament d'Interior va renunciar en un primer moment a assumir les competències a ports i aeroports. Les crítiques van obligar la consellera, Núria Parlon, a rectificar, i el Govern va prometre que els Mossos tindrien aquestes competències i que es formalitzaria en una junta de seguretat a principis de 2025. No ha passat i no hi ha convocada cap nova reunió, de moment.