Al barri de Sant Antoni de Barcelona se li han acumulat els canvis urbanístics amb força simbòlica, els darrers anys. El 2018 n'estrenava dos: s'obrien les portes del nou mercat, després de nou anys d'obres, i es desplegava la superilla que pacificava una part de la trama central del barri. Aquest 2025, també després de més d'un any de tasques al carrer, es presentava la nova ronda de Sant Antoni, una de les vies més reconeixibles de la zona. Aquest nou Sant Antoni ha portat canvis socials, també, i ara això ha deixat un desafiament obert per al consistori: atendre unes queixes veïnals que han anat escalant el seu volum mediàtic i polític les darreres setmanes. Es repeteix la paraula "degradació", es mencionen problemes de "convivència" i es demana una intervenció. De moment, el govern de Jaume Collboni ha presentat un "pla de xoc".

En essència, existeix un debat entre la vida prèvia i l'actual, i de si podrien arribar-se a assimilar. El regidor del districte de l'Eixample i tinent d'alcaldia, Jordi Valls, ha apuntat que acabar amb les incomoditats que neguitegen els veïns és un projecte desafiant. En aquest sentit, ha citat "el llarg termini" com a horitzó per solucionar-hi les tensions existents. La recepta per resoldre-ho inclou la idea de "fer comunitat". Tanmateix, aquest tampoc és un desig fàcil, en una zona cèntrica i modernitzada en clau urbanística, i amb uns preus de l'habitatge disparats -els lloguers que se signaven l'any 2024 superaven els 1.100 euros de mitjana, quan sis anys enrere voltaven els 900 euros-. Malgrat les dificultats, els veïns i els comerciants demanen un cop de timó i aspiren a una conjura col·lectiva.

Formalment, el que explica el moviment de l'Ajuntament és la irrupció de "determinades situacions relacionades amb la neteja, de seguretat ciutadana, conductes incíviques o conflictes a l’espai públic, però també d’abordatge de fenòmens més complexos i situacions de vulnerabilitat com el consum de substàncies o persones pernoctant a la via pública". Aquest reguitzell de motius, a la pràctica, fa referència a extrems tan diferents com el creixement del nombre de persones que dormen al carrer o el fet que s'hi jugui més habitualment a la pilota, en els nous espais públics guanyats al vehicle privat els darrers anys.

El pes de tenir nous espais de carrer disponibles

De fet, el mateix Jordi Valls, preguntat per si el consistori reconeixia la situació de Sant Antoni com un problema especialment greu, s'ha centrat a fer una anàlisi particular de les causes. I ha apuntat cap als canvis urbanístics com a palanca de canvis en els usos socials. Primer s'ha referit a la ronda de Sant Antoni renovada, i després a la superilla.

"El fet és que existeix la ronda i, lògicament, igual que passa amb altres àmbits, es produeix una realitat nova. Era un entorn que s’havia d’urbanitzar i s’ha urbanitzat, i crec que s’ha urbanitzat en positiu. Però es crea una realitat nova, gent que juga amb pilota o altres que utilitzen un espai públic determinat d’una forma absolutament democràtica. Doncs això s’ha de gestionar des del punt de vista del civisme", ha resolt el tinent d'alcaldia. Sobre la zona dels carrers pacificats de l'entorn del mercat -com Comte Borrell o Tamarit- ha assegurat "de dia s'utilitzen pels veïns" però que "per la nit, s'utilitzen per un àmbit de sensellarisme o d'addiccions". 

Això ha anat acompanyat de l'augment de persones vivint al carrer. L'increment és difícil de quantificar i no se n'han presentat dades, però l'Ajuntament el considera provat. Ara bé, el fet de ser un barri ubicat al centre de la ciutat que està ben connectat amb alguns serveis d'atenció al sensellarisme també fonamenta aquesta realitat. Així, ara, mentre alguns veïns posen el focus en la necessitat de reduir les conseqüències d'aquesta pobresa al carrer -ja sigui demanant més neteja o reclamant allotjaments per a les persones que dormen al ras- altres veïns recorden que hi ha polítiques de fons -com la llei d'estrangeria- que col·laboren en la situació de sensellarisme i demanen aïllar els discursos d'odi de les reivindicacions del barri.

La nova configuracíó de la ronda Sant Antoni, que permet més el joc i l'estada al centre a la via, és un altre front de discussió social. Tant és així que el govern municipal menciona específicament l'entreteniment com una de les carpetes a tractar. "Pel que fa a problemes de convivència a l’espai públic, es treballarà per abordar diferents dinàmiques que generen o poden generar conflicte, i que han estat identificats pel Servei de Gestió de Conflictes, amb focus principal a la ronda Sant Antoni, amb activitat detectada de venda ambulant, el mercat de venedors nocturn davant les Escoles Pies, i les queixes per nens jugant a pilota i les molèsties que generen els xuts", estableix el comunicat oficial del consistori.

Un altre tema recorrent a les converses d'aquestes setmanes és el que té a veure amb el consum de drogues al carrer. Les imatges de xeringues i altres restes han saltat de manera més o menys habitual a les xarxes socials, com a crit d'alerta gràfic. En aquest sentit, no s'ha mencionat cap factor que hagi pogut col·laborar-hi, específicament. Malgrat això, el consistori planteja un treball específicament sobre addiccions en què hi col·laboraran el Consorci Sanitari de Barcelona i les entitats que coneixen el barri, com el CAP Manso i el CAS Baluard.

L'estiu, moment en què sempre és més fàcil que s'encengui la metxa pel que fa als debats de l'espai públic, ha acabat de convertir el tema en central, per al consistori. El "pla de xoc" té poc misteri. Se centra en un reforç policial, una millora de la neteja i una coordinació més intensa amb les entitats de veïns i comerciants. Els principis s'assemblen molt al que ja caracteritza el Pla Endreça -segell del govern Collboni- i també són molt similars als que, per exemple, l'Ajuntament també va anunciar aquest cap de setmana que ha aplicat a l'entorn de la Sagrada Família, com a zona obligada a conviure amb la intensitat turística. Sigui com sigui, el barri de Sant Antoni s'ha fet un lloc a l'agenda política de l'executiu socialista. Ara falta veure si les entitats en queden satisfetes.