Les condicions que es troben les persones estrangeres quan arriben a Catalunya, com a la resta de punts de l'Estat, han canviat. La normativa que desplega la llei d'estrangeria, la pedra a la sabata que les entitats pels drets dels migrants fa temps que assenyalen com a especialment restrictiva i que topen amb algunes formacions conservadores que voldrien endurir-la, s'ha actualitzat amb més de 200 modificacions. D'entrada, això implica algunes concessions a favor de les persones que intenten obtenir els papers, o per a les entitats i empresaris que els contracten, però també comporta algunes restriccions noves.
Així, l'entrada en vigor del nou Reglament d'estrangeria, que s'aplica des d'aquest dimarts 20 de maig, permet que la via d'arrelament -la que facilita l'accés al permís de residència i treball a les persones que fa un temps que viuen a l'Estat- redueixi les seves exigències en alguns casos: a partir d'ara caldran dos anys d'espera, i no tres, per poder accedir a una situació regularitzada. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, va explicar la setmana passada que en els pròxims dos anys es podrien regularitzar 200.000 persones més a Catalunya. També es rebaixen les condicions dels contractes de treball necessaris. I, alhora, es contemplen nous supòsits per al reagrupament familiar. Tanmateix, veus especialitzades contactes per Nació lamenten que s'hagi evitat anar al fons de la qüestió migratòria: oferir més vies segures per aquelles persones que fugen dels seus països i arriben a l'estat espanyol. Caldrà veure si un hipotètic traspàs de les competències d'immigració a Catalunya permet nous canvis per exemple vinculant l'arrelament al coneixement del català.
Les claus: a l'arrelament
Les fonts consultades coincideixen a assenyalar que els canvis més rellevants, pel que fa al volum de persones afectades i l'impacte sobre un tràmit clau, és el que afecta l'arrelament. "Òbviament, passar de tres a dos anys és positiu. És un any menys, en teoria, de condemnar a la precarietat a les persones que arriben", assenyala Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres, entitat especialitzada en l'acompanyament de migrants. Això, però, és l'estada mínima, que després ha d'anar acompanyada d'altres exigències, com és la contractació laboral. Si no s'obté una feina, les persones en edat de treballar poden estar molts anys sense aconseguir una regularització administrativa i, per tant, en risc d'expulsió.
També es facilita el tipus de contracte que es demana que tinguin les persones que volen aconseguir la residència a través d'un arrelament sociolaboral. "El nou reglament facilita la tramitació, elimina la necessitat de presentar un informe que és competència de la Generalitat i es redueix la durada de la jornada que és necessària perquè compti", exposa Elisabeth Ureña, responsable del programa de "Mobilitat humana" de Càritas a Barcelona. De fet, fins ara es demanava que la persona que aspirés al permís de residència i treball obtingués un contracte mínim de 30 hores setmanals, però que arribés al sou mínim interprofessional equivalent a treballar 40 hores setmanals. "Aquestes exigències eren complicades per a perfils més vulnerables", matisa.
De fet, el nou reglament fins i tot permet que els migrants que arriben a Catalunya puguin adquirir l'arrelament sociolaboral amb una contractació de mitja jornada, i amb un salari equivalent a aquelles 20 hores setmanals de la mitja jornada. "Això per a l'empresari també és important", afegeix Ureña.
També s'aspira a solucionar el problema que existia amb una altra realitat, la de l'arrelament socioformatiu. Aquest fa referència a persones que estan en períodes de formació vinculats a unes certes sortides laborals. Fins ara, aquesta idea era restrictiva. Primer, perquè no permetia treballar durant el primer any en què l'aspirant adquiria l'autorització per formar part d'aquest arrelament. I després, perquè si, acabada la formació, no s'adquiria una feina vinculada al que s'havia estudiat, es perdia el dret a l'arrelament. Amb aquest sistema, "només un 10% de les autoritzacions que es van presentar al cap d’un any es va poder renovar", lamenta la representant de Càritas.
Ara, en canvi, les condicions previstes són més laxes. "És positiu que amb l'arrelament socioformatiu es compagini la possibilitat de treballar", reivindica Maria Creixell, en relació al fet que la persona nouvinguda podrà obtenir rendes del treball mentre es forma. A més, també es permet que la feina que vingui a posteriori no sigui només vinculada a la formació obtinguda, ja que això limitaria molt el ventall d'unes persones que tampoc tenen tantes oportunitats laborals.
Però no tot són més opcions per a les persones migrants. Des de la Coordinadora Obrim Fronteres exposen que el nou reglament exclou de l'arrelament socioformatiu aquells graus considerats estudis superiors. "Dona a entendre que estem fent reformes de cara a la mà d'obra necessària i bàsica per al mercat laboral espanyol, i no per reconèixer drets", estableix la portaveu.
El cop als sol·licitants d'asil
En el mateix sentit, els grans perjudicats són els sol·licitants d'asil, ja que la nova normativa fa que se separi el temps que porti una persona com a sol·licitant de protecció internacional -amb situacions greus o extremes als seus països d'origen- a l'Estat del temps que li quedarà convalidat en cas que intenti tramitar el permís de residència per la via de l'arrelament. Si una persona fa tres anys que viu a Catalunya, però va arribar com a sol·licitant d'asil, quan intenti tramitar l'arrelament li diran que ha de començar de zero. "Els tres anys que porti a qualsevol punt d'Espanya no li serveixen per accedir a un arrelament, haurà d’esperar dos anys perquè li tramitin la residència", rebla Elisabeth Ureña. "Això suposa una vulneració de drets clara i enviar a la precarietat a un grup de persones que ja estaven aquí treballant, formant-se i formant part de la nostra societat", puntualitza Maria Creixell.
L'altra gran incògnita és com s'aplicaran aquests i molts altres canvis, i com respondran les oficines d'estrangeria, que fins ara ja trigaven mesos per tramitar peticions. L'adaptació als nous models d'impresos i formularis és una de les pors de les entitats socials.
La remor de la regularització extraordinària, més present
De fons, però, queda també oberta la via que mira enrere, la que incumbeix totes aquelles persones que fa temps que són a l'Estat i que encara no tenen papers malgrat el pas dels anys: la proposta d'una regularització extraordinària que va arribar al Congrés dels Diputats després que el col·lectiu "Regularització ja" recollís 600.000 signatures. Ara, sembla que el govern del PSOE i Sumar estaria disposar a recuperar el que havia quedat endormiscat a la cambra baixa espanyola. La proposta suposaria regularitzar mig milió de persones de cop a l'Estat. "La reforma del reglament d'estrangeria actual no dona resposta a la realitat de totes aquestes persones que necessiten una regularització extraordinària perquè se'ls hi reconeguin els drets", apunten des la Coordinadora Obrim Fronteres.
També a Càritas consideren que seria positiu que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) tirés endavant per integrar-les de ple en un sistema públic que també se'n beneficiaria. "Hi ha el vessant dels drets. Però és que també són persones que clarament estan treballant en l'economia submergida. I són cotitzacions que no s'estan aprofitant i que podrien revertir en sanitat i educació, per exemple".
