Els canvis fiscals que va aprovar el Parlament per intentar aturar el Hard Rock no inquieten, ara com ara, els promotors del macroprojecte del Camp de Tarragona, que no han traslladat ni que ho vulguin deixar córrer ni tampoc que presentaran alguna ofensiva legal contra el Govern per haver canviat les regles del joc a mitja partida. Així ho detalla la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una resposta parlamentària a Junts, amb data 28 d'abril. "El Govern ha mantingut i manté contactes amb els promotors del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou que, tot i conèixer el tràmit de modificació fiscal, avalat pel Consell de Garanties Estatutàries, no han manifestat la seva voluntat ni de modificar ni d'aturar el projecte", explica Romero.
El Parlament va aprovar a principis d'any eliminar els privilegis fiscals del Hard Rock per intentar desincentivar els inversors. El PSC, ERC i els Comuns van tirar endavant la reforma, fruit dels acords d'investidura, per mirar de fer descarrilar un projecte que s'arrossega des de fa més d'una dècada. La mesura, que reverteix una llei de 2014 impulsada pel Govern d'Artur Mas, implica canviar les regles perquè els promotors perdin l'interès en el macrocasino, a través d'un increment en el tipus impositius aplicables al joc. Junts va oposar-se a la mesura. Primer a través d'una impugnació al Consell de Garanties i després votant-hi en contra. Al febrer, la portaveu Mònica Sales traslladava la pregunta al Govern per saber la situació del projecte i els riscos per a les arques públiques de la Generalitat.
Malgrat pactar amb els Comuns el canvi fiscal per frenar el projecte, el Govern no ha deixat de tramitar el Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de posar les condicions tècniques per al Hard Rock. L'argument és el mateix que utilitzava l'expresident Pere Aragonès: el Govern no té marge per abandonar la tramitació del PDU, perquè comportaria sancions importants. L'executiu socialista, però, no amaga que és favorable al macrocasino. "El Govern sempre ha traslladat el mateix missatge: treballar per la consecució d'un projecte per al Camp de Tarragona que generi prosperitat i que compta amb un suport majoritari del territori", diu la consellera Romero.
Ara com ara, no hi ha demandes a la vista, com explica el Govern en la mateixa resposta parlamentària. Sales preguntava a Romero per saber quines responsabilitats patrimonials té per a la Generalitat l'aprovació d'aquests canvis fiscals. "En el moment actual no existeix cap petició de responsabilitat patrimonial a la Generalitat a conseqüència de les causes que s'esmenten, el que no permet quantificar l'import d'una eventual reclamació patrimonial", diu Romero. Un informe publicat per El País, feia referència a indemnitzacions que podrien arribar als 50 milions d'euros, però segons explicava la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, aquesta visió és incompleta.
Mentrestant, el Govern ha encarregat un nou informe d'impacte ambiental per al PDU del Hard Rock. El Govern d'Aragonès n'havia fet un que constatava que es podrien reclamar 60 milions d'euros d'impacte per al macroprojecte, però des del Departament de Territori afirmaven al febrer que es tractava només d'un esborrany que no es va arribar a signar mai. Fonts governamentals consultades per Nació assenyalen que no hi ha novetats en aquesta qüestió: el Govern continua tramitant el PDU i pendent d'aquest nou informe.
Al Camp de Tarragona preval la incertesa. En una entrevista a Ser Catalunya del febrer, l'alcalde de Salou, Pere Granados, assegurava que tot i els canvis fiscals el Hard Rock "estava més a prop que mai". Granados, que forma part d'una candidatura local sota el paraigua del PSC i assegura que manté contactes amb els promotors del projecte, lamentava que s'ha perdut una dècada "amb històries inventades". Dos mesos després, l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, vinculat a Junts, diu tot just el contrari. En una entrevista a El Punt-Avui d'aquest mateix dimarts, afirma que el Hard Rock "està més lluny que mai" i que és un exemple de "com no s'han de fer les coses".
Un projecte amb moltes vides
Des de 2012, el macrocomplex ha anat fent evident la capacitat per adaptar-se a les necessitats de cada moment, sempre amb la incertesa de si seria viable o no, però sempre viu en algun calaix de l'administració. Els primers protagonistes van ser Artur Mas, el conseller d'Empresa del moment, Francesc Xavier Tena, i el magnat Sheldon Adelson, especialitzat en el negoci dels casinos. La idea era fer un complex d'oci faraònic, de 800 hectàrees, al delta del Llobregat, amb el nom d'Eurovegas.
No va tirar endavant i els inversors van marxar a l'Àsia. L'empresari valencià Enrique Bañuelos va recollir-ne el testimoni i va plantejar un projecte a Vila-seca i Salou, al costat de PortAventura, en uns terrenys de La Caixa i amb el nom de BCN World. La nova proposta era més petita que la d'Adelson, però no per això menys ambiciosa. Comptava amb sis casinos, hotels i centres de convencions que havien de crear fins a 40.000 llocs de treball directe i indirectes. Els plans de Bañuelos tampoc van prosperar i va desaparèixer del mapa l'any 2015.
El projecte es va redimensionar de nou. Van aparèixer nous inversors, com ara Hard Rock. El món empresarial i polític majoritari de Tarragona n'era partidari, però les dificultats administratives i un país centrat en el procés van fer encallar la iniciativa. Les últimes magnituds parlen de 700 milions d'euros d'inversió i uns 12.000 llocs de treball directes i indirectes. L'última fita del macrocomplex va ser fer caure el Govern d'Aragonès, després del "no" dels Comuns a aprovar els pressupostos. Ara, malgrat els canvis fiscals, el projecte es resisteix a quedar definitivament enterrat.
