El plenari municipal de l'octubre del 2025 a Barcelona no serà especialment recordat per cap gran acord polític ni per cap mesura destacada, però serà una d'aquelles jornades en què almenys s'hauran comptat un parell d'aixecaments de celles entre l'audiència. La cambra política on es reuneixen cada mes els 41 regidors de l'Ajuntament ha acollit aquest divendres dos xocs singulars, pels protagonistes i pels temes escollits per batallar. BComú i ERC s'han enganxat per l'habitatge, carpeta en la qual habitualment van de la mà habitualment, i Junts i PP, per la immigració. Les proximitats uneixen, però també provoquen irritacions. 

El primer torn ha estat per a l'esquerra. Es partia d'una carpeta cada vegada més comentada en l'esfera política. En un moment en què l'accés a l'habitatge s'ha disparat com a preocupació ciutadana, la idea de limitar la compra d'habitatges ha anat guanyant espai. Tant és així que ja hi ha un informe públic que hi dona validesa jurídica. Això ha portat BComú a reclamar a l'alcalde Jaume Collboni que ho apliqui ràpidament, i a situar-ho com a condició necessària per negociar els pressupostos del 2026. I el cas és que aquest desig, introduït al consistori en forma de proposició votada al plenari municipal, ha obtingut els suports necessaris (PSC i ERC) per ser aprovat. Però el gust per als comuns ha estat agredolç.

Més enllà que el govern socialista hagi refredat les expectatives pel que fa al calendari i a la concreció de la mesura, el moviment més sorprenent ha estat l'intercanvi de desdenys amb què ha acabat el debat, en aquest cas entre Janet Sanz (BComú) i Eva Baró (ERC) i al voltant d'una política que defensen totes dues forces. El debat sobre el com -els republicans demanen més implicació d'altres institucions polítiques per assegurar la validesa de l'eina- ha servit de paraigua per a les crítiques creuades. 

Xoc pel "rigor" de la proposta de BComú

Baró ha posat en dubte les conclusions de l'informe emès pel jurista especialitzat en habitatge Pablo Feu, un expert que a la roda de premsa de presentació de l'estudi insistia que els ajuntaments són la institució que amb més agilitat podrien aplicar actualment una limitació sobre la compra d'habitatges. La regidora d'ERC assegura que la fórmula presentada pels comuns no és sòlida i ha recordat que a principis d'any la formació republicana ja va plantejar la prohibició d'adquisicions especulatives, però demanant la coordinació amb la Generalitat i l'Estat també.

"Aquella proposta ja assenyalava que la clau era el treball conjunt entre administracions, per tant nosaltres farem un vot favorable a aquesta proposició, però serà un vot també profundament escèptic, perquè en compartim l'esperit i poca cosa més. I poca cosa més. El camí que proposen requereix d'un rigor, d'una fortalesa legal i d'una cobertura jurídica que malauradament, no em malinterpreti, l'Ajuntament per si sol no pot oferir", ha etzibat la representant d'ERC, a més d'assenyalar que els comuns no van activar aquesta via en cap moment dels vuit anys en què van ostentar l'alcaldia de la ciutat.

La intervenció ha continuat posant l'accent en la poca validesa que creu que té la proposició de BComú. "El planejament urbanístic determina els usos del sòl però no pot regular la finalitat o la titularitat en la compra d'habitatges. Intentar impedir l'especulació per via urbanística mitjançant un simple pla especial pot suposar entrar en un terreny en el millor dels casos fangós i pantanós. Tant de bo fos tan senzill. L'instrument que proposen no té base legal ni fórmula competencial perquè un ajuntament pugui aplicar-lo de manera autònoma. Proposar començar la casa per la teulada ens sembla que mai és una bona idea i que a aquestes alçades de la pel·lícula ja ho haurien de saber", ha rematat.

Al seu torn, Janet Sanz, presidenta del grup dels comuns a Barcelona i extinent d'alcaldia d'Urbanisme durant dos mandats, ha utilitzat la seva rèplica únicament per confrontar els arguments d'ERC. "Vostè sap, senyora Baró, que si no fos per rigor avui no tindríem ni el 30%, ni tindríem el PEUAT, ni tindríem el tanteig i retracte. I jo no sé si ho va llegir ahir, però avui la senyora Jéssica Albiach ha registrat una modificació de la llei d'urbanisme al Parlament de Catalunya, ja l'hem registrat, per assegurar encara més els ajuntaments, perquè ho fem des del rigor, des del coneixement de les lleis i perquè tenim un informe jurídic que ens diu com fer-ho, un, el primer. Vostè va proposar una cosa que ningú li va fer cas, ningú li va fer cas. Jo sí. I ho vaig encarregar des del Pla Estratègic Metropolità per tirar endavant això", ha respost Sanz.

Junts-PP, confrontats pels informes d'arrelament

Minuts més tard, a la mateixa sala, un altre estira-i-arronsa en una temàtica, a priori, coincident ha acabat focalitzant els discursos de Junts i el PP en el descrèdit a l'altra força. Era a partir d'una petició dels populars per posar traves a la regularització de persones migrants: es reclamava que l'Ajuntament treballés amb la Generalitat i l'Estat pes establir que qui tingui sancions per motius de civisme no tingui dret a rebre un informe d'arrelament, pas necessari per obtenir el permís de residència. Malgrat la petició fos molt similar a una proposta recent dels juntaires, que en aquest cas la va anunciar com a part de les al·legacions a l'ordenança de civisme que s'està tramitant a l'Ajuntament, la sorpresa ha estat quan el regidor Josep Rius (Junts) ha explicat el posicionament negatiu del seu grup a la proposta.

Rius ha acusat el PP d'anar massa enllà i de voler penalitzar en excés els migrants que tinguessin algunes sancions administratives per civisme. "Es tracta de garantir rigor i seguretat jurídica, no d'afegir cap component de penalització o estigmatització", ha apuntat el representant de Junts. Tot seguit, també ha ironitzat sobre el fet que a escala estatal els populars estiguessin en contra d'augmentar les competències de la Generalitat en matèria d'immigració i que ara vulgui que el consistori barceloní tingui més eines en aquesta carpeta. "El Partit Popular fa temps que ha perdut tota la credibilitat a Barcelona, per aquests motius i per altres", ha clos Josep Rius, després d'assegurar que podien haver reclamat un canvi similar en el tràmit de la nova ordenança de civisme i que, per contra, no hi han presentat cap al·legació.

De nou, quan Daniel Sirera ha recuperat la paraula, s'ha centrat prioritàriament a respondre Junts, malgrat tota la resta de formacions -a excepció de Vox- s'han mostrat en contra de la seva proposta. "Especialment em sorprèn molt el posicionament de Junts. Parla de manca de credibilitat un grup que vota en contra d'eliminar la reserva del 30%, que vota en contra d'abaixar els impostos, que vota en contra de dotar a la Guàrdia Urbana de pistoles Taser i que vota en contra que els fets incívics siguin tinguts en compte per fer un informe desfavorable de l'arrelament, més que credibilitat el que li falta al grup de Junts és coherència. Però, en fi, no se li poden demanar peras al olmo", ha expressat Sirera, el més que probable candidat del PP a l'alcaldia el 2027.

Com a tancament, Rius ha insistit en la crítica al Partit Popular amb una rèplica en què li ha expressat que "l'origen" de la "manca de coherència" del partit espanyolista és haver fet alcalde Jaume Collboni, amb una votació que apartava Xavier Trias de l'alcaldia a l'últim moment i que feia coincidir els comuns i els populars en el sentit del vot.