Una cosa és dir i l'altra és fer. Aquesta idea, el manament que hauria de tenir tatuat qualsevol persona que s'apropa a la política, és encara més ferma quan el verb que acompanya les paraules sobre una nova mesura és "estudiar". Sovint és difícil saber, d'entrada, si es tracta d'una maniobra del govern de torn per guanyar temps o si hi ha un interès genuí per aplicar una nova política. Malgrat aquest tarannà, o potser precisament per aquest tarannà, el pas que porta un executiu a acceptar que "estudia" aplicar una nova norma acostuma a esverar el sector afectat. I això és el que ha passat aquest dimecres a Catalunya amb l'habitatge. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat en seu parlamentària la intenció d'estudiar la limitació de la compra d'habitatges al país.

La mesura -en el seu origen- vol prohibir que es pugui especular tan fàcilment com es fa ara, que no es puguin guanyar diners amb tanta facilitat a partir de tractar les llars com un producte més del mercat privat. Ara bé, com de possible és que es faci realitat? Nació analitza les possibilitats d'una proposta que els darrers mesos ha anat ocupant cada vegada més espai a l'opinió pública i a les converses polítiques del país i l'estat espanyol.

D'entrada, cal tenir en compte el context en què Illa ha parlat sobre el tema. No ha estat un dels anuncis que s'havia reservat l'executiu del PSC per al debat de política general, ni tampoc un acord de Govern presentat en roda de premsa. Ha estat una resposta a la diputada Laure Vega (CUP) durant un ple ordinari del Parlament. Mentre la representant anticapitalista s'ha escarrassat a demanar que la idea no quedi en el calaix de les "promeses buides" i ha defensat que quedar-se únicament amb la idea d'estudiar la mesura "és un problema" que xoca amb la urgència social, el màxim representant de la Generalitat ha resistit en la seva parcel·la. "No ens hem tancat en cap cas a estudiar qualsevol mesura. Ara, a estudiar-les bé. I a anar amb seguretat. Tot allò que es pugui fer amb cert realisme, i amb versemblança que pugui ser una política efectiva per garantir l'habitatge com un dret, ho farem, no en tingui cap dubte", ha rematat el president.

La idea de base té a veure amb la possibilitat d'aplicar una mesura que limiti quan es pot fer una compra d'un habitatge. Actualment, el camp és molt ampli, i això ha permès que els immobles on viu la gent s'hagin convertit en un actiu financer llaminer per a moltes empreses, o persones físiques amb poder adquisitiu. Si compres un pis -o un edifici- sempre el podràs revendre més car i, mentrestant, pots anar obtenint rendes a través de lloguers permanents o estades temporals. Aquest és el principi que preocupa les administracions, tal com han anat revelant representants polítics, des de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. I també Salvador Illa.

Un informe desllorigador

Però com les idees són líquides, un organisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) -el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)- va encarregar un estudi per solidificar la proposta, per concloure si és viable intervenir el mercat i prioritzar que les compres d'habitatge siguin per viure-hi. Aquell informe, elaborat pel jurista especialitzat en habitatge Pablo Feu, va ser contundent: "Una norma que limiti la compra d'immobles residencials amb finalitats especulatives en zones tensionades seria plenament constitucional perquè compleix els dos requisits essencials que estableix la jurisprudència del TC (STC 26/2025) per restringir el dret de propietat". Aquesta anàlisi també assegura que ara mateix ja hi ha prou base jurídica perquè qualsevol ajuntament, o la Generalitat, o l'Estat implementi mesures que limitin la compra d'habitatges. 

La fórmula proposada per l'informe estableix que cada persona pugui comprar com a màxim un habitatge per viure-hi i un altre com a segona residència, als municipis declarats zona de mercat tens. Tanmateix, les excepcions deixen espai per a altres operacions i també plantegen que es pugui comprar tot un edifici si se'l destina a lloguer habitual i no s'opta per fórmules com els arrendaments de temporada o els pisos turístics. 

Malgrat que aquest estudi sorgeixi d'un organisme metropolità, del qual Jaume Collboni és president del consell general i del consell rector, el president de la Generalitat demana més temps per analitzar el fons de la mesura. "Des dels respectius departaments del govern s'està estudiant l'informe, i jo mateix vaig parlar amb el conseller per analitzar aquest informe", ha exposat Illa des del Parlament. Així, de moment, no hi ha cap horitzó polític ferm. En el cas estatal, el govern del PSOE-Sumar va plantejar la idea de restringir les compres als estrangers que no siguin de la Unió Europea (UE). Tanmateix, les crítiques enèrgiques a la mesura -que no convencien cap bàndol del debat habitacional- la van deixar ràpidament a la nevera.

Tibantors, del sector immobiliari als col·lectius pel dret a l'habitatge

Ara, la recuperació del debat sobre què es pot fer en l'àmbit de la compra-venda de pisos ha inquietat el sector immobiliari. Després que s'elevés del 10% al 20% l'impost de transmissions patrimonials per als grans tenidors que adquireixin habitatge, vigent des del juliol passat, ara es veuen les paraules de Salvador Illa com una preocupació. "Continuem improvisant i validant propostes en funció de l'aritmètica parlamentària que converteixen Catalunya en un laboratori legislatiu experimental, amb efectes més que dubtosos. Abans de prohibir la "compra especulativa", és necessari aclarir què inclou aquest concepte: també qui compra per llogar o per a rehabilitar?", planteja Carles Sala, portaveu dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya. 

Més enllà que alguns d'aquests plantejaments ja estiguin inclosos en la proposta de l'informe metropolità que ara valora la Generalitat, els agents immobiliaris reclamen al Govern -o a qualsevol administració que vulgui regular-ho- que aclareixi quin és el rumb concret de la proposta. Ara com ara, no hi ha un disseny de la mesura que s'hagi presentat per part de cap executiu. Mentrestant, entitats pel dret a l'habitatge com el Sindicat de Llogateres fa temps que reivindiquen que la limitació a les compres d'habitatge és una mesura urgent. També ho assenyalava recentment Jaime Palomera, codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra) i autor del llibre "El segrest de l'habitatge", en una entrevista a aquest diari.

Una via encara tèbia

La realitat política, però, fa que aquesta carpeta encara no sigui una prioritat imminent en habitatge. Mentre la construcció de nous pisos forma part del discurs central de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona, en mans del PSC, hi ha altres carpetes reguladores més avançades i pendents de resoldre's. Una de les més rellevants per a una majoria parlamentària és la regulació del lloguer de temporada i per habitacions. Així, les concrecions sobre limitar les compres d'habitatge -si bé un informe públic recent assegura que és possible desplegar-les ràpidament- encara ocupen un segon pla de les negociacions polítiques.