Els habitants de Barcelona destinen el 74% del sou al lloguer, el segon cost més alt d'Europa

Els preus del lloguer a l'Estat han crescut un 72% en l'última dècada, una xifra que supera la mitjana europea, situada en el 58%

Publicat el 22 d’octubre de 2025 a les 16:29
Actualitzat el 22 d’octubre de 2025 a les 16:30

Els ciutadans de Barcelona destinen de mitjana el 74% del sou al lloguer, segons un informe elaborat pels serveis d'investigació del Consell de la Unió Europea. La capital catalana empata amb Madrid i només és superada per Lisboa, on els llogaters arriben a destinar fins al 116% dels seus ingressos per fer front al pagament mensual de l'habitatge.

L'informe, publicat aquest dimecres 22 d'octubre, arriba just abans que els caps d'estat i de govern de la Unió discuteixin per primera vegada en una cimera del Consell Europeu la greu crisi d'habitatge que afecta bona part del continent. Segons el document, els preus del lloguer a Espanya han augmentat un 72% en l'última dècada, una xifra que supera la mitjana europea, situada en el 58%. A més, Espanya és un dels països on els joves s'independitzen més tard, als 30 anys de mitjana, només superada per Croàcia, Eslovàquia, Grècia i Itàlia.

El context europeu

Després de Barcelona i Madrid, les ciutats europees que més percentatge del sou destinen al lloguer són Milà (72%), Roma (65%), Dublín (62%), Atenes (57%) i Varsòvia (56%). En canvi, els residents de Luxemburg (34%), Frankfurt (34%) o Hèlsinki (35%) es troben entre els que menys esforços econòmics han de fer per pagar el seu habitatge.

En termes d'increment dels preus, Espanya es troba a la part alta del rànquing, amb un augment del 72% entre 2015 i 2025, mentre que Hongria (+237%), Lituània (+147%) i Portugal (+147%) lideren el creixement. Només Finlàndia ha registrat un descens, amb una reducció del 0,4%.

Els efectes de la regulació del lloguer

L'informe també analitza l'impacte de les polítiques de control del lloguer impulsades en diversos països del continent. “Tot i que els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus dels habitatges sota règim controlat, també provoquen que hi hagi lloguers més alts en els habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció en la construcció d’habitatges”, indica el document.

Aquesta reflexió arriba en un moment de debat intens a la Unió Europea, on diversos estats estudien noves mesures per frenar l'encariment del mercat residencial i facilitar l'accés a l'habitatge. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dimecres al Parlament que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica estudiarà la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge per especular.

Mayors For Housing exigeix acció immediata

En paral·lel a la publicació de l'informe, l'aliança Mayors For Housing, liderada per Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa reclamant més implicació europea.

“El nostre missatge és clar: hem d’actuar ara. No hi ha temps per perdre. Nosaltres, les ciutats, estem preparades. Estem disposades a col·laborar amb les institucions de la UE per oferir una resposta ambiciosa, substancial i duradora a la principal crisi que afecta les nostres ciutats i ciutadans”, afirmen els alcaldes.

“El debat d’aquesta setmana al Consell Europeu és un moment clau en aquest sentit. És essencial que els estats membres reconeguin la magnitud de la crisi i donin poder a la Comissió Europea per actuar amb urgència”, conclouen.