L'explosió del turisme és una de les grans transformacions que ha viscut Catalunya durant el primer quart del segle XXI. El país ha duplicat els 13,4 milions de visitants que ja rebia al tombant de segle i se situa ara a la ratlla dels 27,6 milions de persones, segons dades de l’INE. Barcelona abandera aquest creixement, amb 12,7 milions de visitants el 2024, gairebé la meitat, i el comissionat de turisme de la ciutat, José Antonio Donaire, alerta que ha tocat sostre i exigeix un consens per "no créixer més".
El creixement ha sigut “molt més ràpid” que el d’altres ciutats europees immerses en l’auge del turisme urbà, cosa que explica “part de les tensions que ha generat el turisme”, en opinió del comissionat. Donaire situa el “salt extraordinari” del turisme a Barcelona entre els anys 2000 i 2015, i assegura que es va produir en tots els sentits: "Va créixer l’oferta d’allotjament, la ciutat es va posar de moda i les xifres de creixement anual de visitants van ser imparables”.
Així és com es va passar de poc més de 4 milions de visitants anuals (l’any 2000), fins a prop de 9 milions el 2015, segons indiquen les dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona. El “sostre” anual al qual es refereix el comissionat es va tocar l’any 2019, amb gairebé 14 milions de visitants, una xifra que no s’ha tornat a assolir després de la pandèmia, amb els 12,7 milions del 2024 com a darrera referència.
Tot aquest creixement ha anat acompanyat d’altres xifres rècord, per exemple en l’àmbit de la mobilitat. L’aeroport del Prat va batre l’any passat el rècord absolut de passatgers, amb 55 milions -el màxim teòric de la instal·lació, segons Aena-, quan al tombant de segle no arribava ni als 20 milions. I el Port de Barcelona va tancar el 2024 amb un nou rècord de 3,65 milions de creueristes, en gairebé 800 operacions, amb una xifra d’arribades que s'han multiplicat per deu en l'últim quart de segle.
Barcelona posa límits al creixement per no tornar als registres del 2019
Davant d’aquestes xifres, i segons el comissionat de turisme de l’Ajuntament nomenat fa pocs mesos per l’alcalde Jaume Collboni, Barcelona va decidir “en el seu moment” -en referència al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), aprovat el 2017 amb Ada Colau d’alcaldessa- “i manté fermament” la decisió de “no créixer” més en places turístiques, i per tant tampoc en nombre de visitants.
D’acord amb aquesta “decisió”, Donaire pronostica que, en els anys vinents, la xifra de visitants s’estabilitzarà entorn del volum actual (12,7 milions). És a dir, que els prop de 14 milions de visitants de l’any 2019 no es repetiran. “Aquest és el paradigma i el model actual”, diu, fruit d’un consens “percebut per la major part de la ciutadania, però també per part de la majoria dels operadors turístics”, rebla.
Catalunya registra xifres rècord de turisme
Barcelona ha empès les xifres de visitants a tot el país, ja que la ciutat per si mateixa acapara el 46% del turisme nacional. Ara bé, a diferència de Barcelona, a Catalunya en conjunt el creixement del turisme encara no s’ha aturat, ja que els més de 27 milions de visitants rebuts els anys 2023 i 2024 són de rècord i superen el sostre prepandèmic de 26,1 milions, tal com mostra la sèrie històrica de l’enquesta de l’INE sobre ocupacions turístiques. Una sèrie que revela l’explosió del turisme al país en 25 anys. I és que, durant aquest període, s’ha doblat el nombre de visitants a Catalunya, de 13,4 milions el 2001 fins a 27,5 milions l’any passat.
El salt ha anat molt lligat a l’auge del turisme estranger, a Barcelona i arreu. Per exemple, dels 21,5 milions de viatgers que l’any passat es van allotjar en hotels catalans 14 van ser estrangers, és a dir, gairebé el 65%. Fa un quart de segle els estrangers no arribaven als 6 milions i tenien menys pes sobre el total, un 55%.
Més enllà de la capital, el turisme ha anat amunt a les principals destinacions turístiques, i en general a totes les demarcacions de Catalunya. L’ocupació hotelera s’ha més que duplicat a l’àrea de Barcelona (de 5,3 milions a 13,1 milions, segons dades de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE), i ha crescut de forma similar, en termes relatius, a Tarragona, d’1,3 milions a gairebé 3,2 milions.
A la demarcació de Girona el salt és de 2,5 a 4,2 milions (un 66% més), i a Lleida és molt menor en nombres absoluts i relatius: de menys de 700.000 turistes en hotels, a prop de 960.000 (un 37% de creixement). Pel que fa a les principals zones turístiques, la Costa Brava capitalitza el turisme gironí. L’any passat va allotjar 4 milions de visitants només en hotels (dels 4,2 de tota la demarcació), un milió i mig més que fa 25 anys.
