El cap del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, s’ha convertit -com va avançar Nació- en l’home de confiança d’Alberto Núñez Feijóo i ha aconseguit alliberar-se de la tutela de la direcció provincial del partit, en mans del seu president, Manuel Reyes, i de Josep Tutusaus, número dos a la demarcació. Faltava la plasmació orgànica i Génova ha decidit que sigui dimarts vinent. La direcció provincial es reunirà per constituir la junta local a Barcelona ciutat, organisme nou no previst en els estatuts, que serà presidit per Sirera.
La situació és nova i suposa una desautorització de l’executiva provincial. Aquesta tarda, així que s’ha conegut la notícia, els partidaris de Sirera mostraven la seva satisfacció. Però també hi havia sorpresa i estupor en altres segments del partit. Els més propers a Reyes i Tutusaus, alcaldes de Castelldefels i Pontons, respectivament, entre ells, però també els propers a l’exregidor Alberto Fernández Díaz, apareixen com a damnificats.
El PP a Barcelona ha viscut una llarga i sorda batalla. Des de la direcció provincial es retreu a Sirera anar per lliure en la designació de consellers municipals i d’actuar al marge de la direcció dels districtes. Sirera vol disposar del control absolut de l’organització, i més quan l’horitzó electoral del PP apareix emboirat per l’ascens de Vox. En alguns districtes on hi ha nuclis de militants de perfil divers aliè a Sirera, com Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi o les Corts (on milita Alberto Fernández), hi ha qui parla de "purga imminent".
La creació d’una junta local ha sorprès tant com la designació de Sirera, ja que no existeix enlloc més. Els presidents provincials són elegits per la militància en un congrés, com també els presidents de districte. Cosa que fa més difícil d’entendre la designació a dit d’una junta per a Barcelona ciutat. Molts se sorprenien que Génova estigui per generar tensions internes entre la militància catalana en un moment en què Feijóo té al davant diversos fronts interns.
El més greu i immediat dels fronts el té Feijóo a València, on el president Carlos Mazón es resisteix a dimitir i amenaça la solidesa del lideratge del gallec. Un dirigent del PP assenyalava aquest divendres amb ironia que té gràcia que Feijóo, que té tants problemes amb Mazón, hagi posat totes les cireres al cistell de Sirera, home treballador abocat a la política municipal, però que va ser el braç dret del president valencià quan dirigia l’oposició a Ximo Puig. “Mazón va ser el seu principal amic polític i ell encara el defensa”, deia amb malícia.
