Daniel Sirera va tornar satisfet del congrés del PP celebrat el juliol passat i que va reelegir Alberto Núñez Feijóo. El cap del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona va ser el coordinador de la ponència d’estatuts, tot un gest de Génova envers qui aspira a revalidar com a alcaldable conservador en les municipals del 2027. Per si algú dubtava del suport de la direcció al regidor, una reunió celebrada amb posterioritat pel nou secretari general del partit, Miguel Tellado, a Barcelona ho va confirmar. Un fet que ha accentuat el malestar intern a l’organització.
Tellado, davant un seguit de quadres de la formació, va presentar Sirera com el veritable home fort del PP a la ciutat de Barcelona. Fonts del partit expliquen que fa temps que Sirera reclamava llum verda per no haver de sotmetre’s a l’autoritat de la direcció provincial, en mans de l’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes. Les darreres setmanes ha estat evident que disposa d’aquesta llum verda. De fet, ja fa molt de temps que els crítics amb el regidor l’acusen de fer i desfer en el territori. Al PP no existeix la figura de president del partit a la ciutat de Barcelona.
Un moviment de peces a Génova ha perjudicat les posicions de la direcció provincial i ha reforçat Sirera. La sortida de la vicesecretaria d'Organització de Carmen Fúnez, amb bona interlocució amb Reyes i el fet que Tellado aplegui ara les atribucions de secretari general i responsable d'organització ha consolidat el suport de la cúpula conservadora al cap del grup municipal.
Els crítics amb Sirera, aglutinats entorn Reyes, el seu segon, el secretari general provincial Josep Tutusaus, amb bones connexions amb l’eurodiputada Dolors Montserrat, però també militants d’altres sensibilitats, critiquen Sirera per haver designat els assessors del grup i els divuit consellers de districte que té el PP a moltes persones provinents d’altres formacions. Assenyalen el seu cap de gabinet, Paris Grau (exmilitant del partit Valents d’Eva Parera), l’exdiputada de Ciutadans Mercè Escofet com a consellera de districte o, més recentment, Ricard López com a assessor de comunicació (és fill de Joan López Alegre, exdiputat del PP a qui alguns no perdonen que milités a Valents).
A Sirera també se li atribueix el fitxatge de Nacho Martín Blanco, exdiputat de Ciutadans. Un fitxatge que va sentar molt malament en molts històrics del partit. També hi ha malestar pel fet que Sirera “monopolitza” Feijóo sempre que aquest visita Barcelona, la darrera ocasió aquesta setmana amb motiu d’una reunió del PPE. Alguns retreuen al líder del PP que no tingui temps per visitar altres ciutats metropolitanes.
Militants de Barcelona expliquen a Nació que el partit està en “situació terminal” a Barcelona, amb una vida política escassa en la majoria de districtes, que ja fa anys que haurien d’haver celebrat els seus congressos locals. De fet, després del congrés estatal, caldria que tinguessin lloc els congressos autonòmics, provincials i locals, però ni hi ha data prevista ni es considera que es convoquin aviat.
L’ombra de Vox
Serà Daniel Sirera l’alcaldable del PP a Barcelona? Això és el que va apuntar, de manera oficiosa, Tellado en la reunió a Barcelona. Però un veterà del partit ho explica així: "Sirera és el candidat avui. El que passi d’aquí a un any ja es veurà. El suport de Génova es té fins que es deixa de tenir”. Diversos quadres conservadors expliquen amb temor com perceben que una part dels votants miren Vox cada cop amb més proximitat, el que genera ansietat en la formació. Fonts del partit també expliquen que Sirera viu amb incomoditat la creixent presència mediàtica de l'exregidor Alberto Fernández Díaz, que ha impulsat la plataforma Barcino 5G per reflexionar sobre temes ciutadans.
La darrera enquesta de Gesop, publicada per El Periódico, donava 3-4 regidors al PP amb un 8,1%. Amb aquest resultat hi ha qui apunta que el partit es quedaria amb 3 regidors, enfront dels 4 que té avui. Un escenari que molts veuen com a preocupant. De moment, Sirera viu abocat a la seva tasca de regidor, malgrat que darrerament ha ampliat els seus comentaris a temes que depassen el món local. Fonts properes al regidor asseguren a Nació que “no ha demanat res a Génova” i tot indica que Feijóo només li exigeix que se centri en Barcelona, mentre ell engreixa la seva maquinària amb un ull posat a Madrid i un altre a les enquestes.
De moment, les batalles de Barcelona es produeixen al marge d'altres realitats del partit, com la posició del president de la formació a Catalunya, Alejandro Fernández, per damunt de les batusses internes a la ciutat. O de Badalona, on Xavier García Albiol sembla aliè, des de l'alcaldia que gaudeix amb majoria absoluta, de les trifulgues de la ciutat veïna.
