A mesura que la legislatura s’allunya de les altes temperatures de l’estiu, quan el cas Koldo i la caiguda de Santos Cerdán va dur Pedro Sánchez al moment més difícil del seu mandat, el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo es fa més pesant. Després d’anunciar tantes vegades la fallida imminent del president socialista, qui mostra més dificultats per consolidar-se és el líder del PP. L’estratègia d’oposició de Feijóo, una mica com la que va emprar Mariano Rajoy amb José Luis Rodríguez Zapatero, es basa en l’espera al desgast de l’adversari i en un estil molt agressiu.
A diferència de Rajoy, però, que no tenia davant el factor Vox, Feijóo es veu obligat a navegar en mig de diverses aigües i no perdre de vista la pressió creixent de l’extrema dreta. La línia seguida pels estrategs de Génova necessita que Sánchez es vagi enredant amb uns aliats difícils de cohesionar i, sobretot, arriscar poc. Però Sánchez ho sap i no desaprofita cap esdeveniment per posar Feijóo en dificultats. Aquest dilluns ha insistit davant la Unesco en el seu missatge "contra els bombardejos".
"Ni regularització total ni tots al mar"
“Ni regularitzar tots els immigrants ni llançar-los tots al mar”. Així d’explícit es va mostrar Feijóo aquest cap de setmana en un acte amb els presidents autonòmics del PP, a Múrcia. El líder conservador va presentar les seves propostes sobre immigració, fruit de l’enduriment en la matèria que ja fa mesos que va segellar, pressionat per un Vox a l’alça i per una branca dura del seu partit que continua veient-lo massa tou.
Feijóo va presentar un visat per punts, que tindria en compte una cultura propera, el que és una manera de dir sense dir-ho que s’ha de ser restrictiu amb els migrants procedents de països musulmans; la voluntat de treballar en sectors que requereixin mà d’obra (no és així ja a la pràctica?) i l’actitud dels països de procedència per regular la immigració. La proposta no tenia res de nova: la va propugnar Rajoy el 2008, en unes eleccions que va perdre. I, de fet, estava en el programa del PP el 2023. Per què tornar-hi ara? Ras i curt: per un intent de mostrar mà dura i alhora buscar un espai intermedi entre el PSOE i l’extrema dreta.
Totes les franges del PP a Gaza
La indignació creixent de la comunitat internacional davant les massacres del govern israelià a Gaza ha donat a Sánchez un baló d’oxigen que no ha deixat escapar. El reconeixement de Palestina, gest simbòlic que ha estat seguit per països tan rellevants com França, el Canadà o el Regne Unit, i l’embargament d’armes a Tel-Aviv han mostrat un Sánchez amb iniciativa i un Feijóo amb pocs reflexos.
El líder del PP ha vist de cop el retorn d’un espectre, el d’un José María Aznar entossudit en favor de la invasió de l’Iraq enmig d’una protesta massiva. Feijóo ha estat mesos sense badar boca sobre Gaza fins que les mobilitzacions contra Benjamin Netanyahu l’han obligat a moure’s i acabar criticant el líder israelià per “massacrar civils”. Però sense esmentar el terme genocidi. Com en la immigració, el líder de la dreta intenta trobar un punt equidistant entre una Isabel Díaz Ayuso que dona suport a Netanyahu, o un Vox entusiasta amb l’extrema dreta israeliana, i un Sánchez convertit en un anti-Netanyahu destacat en el pla internacional.
Mentrestant, dins del PP s’estén el temor a perdre el contacte amb una majoria de la societat i transmetre una imatge d’indiferència davant els bombardejos sobre població civil. Per això, aprofitant intervencions en els seus parlaments, diversos barons del PP ja han qualificat de “genocidi” el que fa Israel. Han estat el gallec Alfonso Rueda i l’andalús Juan Manuel Moreno Bonilla els qui s’han afegit a les crítiques a Netanyahu. Però el PP està lluny d’una actitud clara: l’expresident Aznar ha deixat clar que està a favor “del que està fent Israel a Gaza”.
I ara, el rei
Crida molt l’atenció el posicionament de Felip VI davant Gaza. El cap de l’estat va ser molt explícit en la seva condemna contra Israel a l'ONU, tot i que no va pronunciar la paraula genocidi. Els discursos del monarca es consensuen amb la Moncloa i no pot allunyar-se del que diu l’executiu. Però Felip VI ha estat estranyament contundent. Un senyal que la Zarzuela no vol quedar tampoc al marge del corrent majoritari de la població. Ayuso ja ha mostrat contrarietat amb el monarca. En unes declaracions aquest dilluns, ha assenyalat: “El rei regna, però no governa”. Una manera de demanar-li silenci i de no afluixar davant un Feijóo que s'amaga.
Desmentit cada dia que passa en els seus pronòstics d’una entrada imminent i triomfal a la Moncloa, el lideratge insegur de Feijóo estén els dubtes sobre la solidesa del cap de l’oposició. Sánchez juga amb ell una complicada partida, convençut que si resisteix, té moltes opcions de sobreviure al gallec en unes eleccions. El periodista Pedro J. Ramírez recordava aquests dies que de 13 eleccions espanyoles, només una vegada un president en exercici havia perdut el poder: el 1996, quan Aznar va derrotar Felipe González. Només una vegada i fa molts anys.
