La crisi a Badalona ha posat sobre la taula tots els malestars que s'arrosseguen des de fa temps i que han aflorat aquest 2025. L'emergència habitacional, el sensellarisme, les ocupacions i la resposta al fenomen migratori en un sistema públic tensionat, combinat amb discursos polítics que miren d'atiar el conflicte social, són els ingredients que expliquen les imatges d'aquests dies a la quarta ciutat del país. Xavier García Albiol, que encarna la línia més dura del PP en la carpeta de la immigració i les ocupacions, mira d'aprofitar el desallotjament de l'institut B9 per marcar perfil, encara que això porti al límit la convivència als barris.
Així li ha recriminat el Govern, a qui l'oposició acusa d'amagar-se en la gestió d'un assumpte que és competència municipal, però en què es retreu a Albiol haver travessat línies vermelles. "La irresponsabilitat no surt de franc", missatge implícit de Salvador Illa a l'alcalde badaloní. L'executiu no vol baixar al "fang" que ha preparat el dirigent del PP els últims dies, on se sent còmode, però el cert és que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, no ha comparegut per explicar què pensa fer el Govern per donar resposta a la situació de les persones desallotjades o, tampoc, per confrontar els missatges d'Albiol.
La resposta que donen a Palau és que es treballa amb "discreció", mentre fa crides a la "calma" i a preservar la convivència. Ha anat més enllà el govern espanyol. La flamant portaveu, Elma Saiz, ha acusat Albiol de fer un exercici de "racisme, xenofòbia i deshumanització" amb el B9, i d'aplicar polítiques d'ultradreta en matèria migratòria en la crisi a Badalona. Mentrestant, entre els veïns del barri de Sant Roc es combina la defensa dels desallotjats, amb la crítica a la gestió de la crisi i, també, la sensació d'abandonament i d'inseguretat en un barri especialment vulnerable. La Fiscalia ja ha preguntat quines alternatives està oferint Albiol per donar compliment a la resolució judicial.
El problema de l'habitatge
En tot cas, Badalona fa evident l'emergència habitacional, en el sentit que les persones desallotjades no poden ni plantejar-se accedir a un pis. També quina ha de ser la resposta a les ocupacions irregulars, perquè el desallotjament sense alternativa garantida no s'ha demostrat efectiu. "La llei s'ha de complir", ha deixat clar el president de la Generalitat. El Govern, que mira de fer passos per contenir l'augment de preus i muscular el parc públic d'habitatge, no compra la recepta de l'ocupació com a resposta al problema i per això defensa que calia complir l'ordre judicial de desallotjar l'antic institut badaloní, on havien arribat a malviure 400 persones.
Les entitats Càritas Diocesana de Barcelona, Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i Fundació Privada Llegat Roca i Pi, a més de l'Església Arxidiocesana de Barcelona i del Departament de Drets Socials, han reubicat 52 dels desallotjats, entre els quals 15 persones considerades vulnerables, i també n'hi ha algunes de les que han passat diverses nits sota un pont de la carretera C-31. El Govern confia poder resoldre la crisi en les pròximes hores mentre l'oposició posa pressió perquè intervingui i pari els peus a Albiol. Tot plegat, mentre encara ressonen les dades d'Arrels: només a Barcelona, quasi 2.000 persones dormen al carrer.
La gestió dels migrants
Badalona també fa evident la complexitat de la gestió del fenomen migratori. La línia dura d'Albiol ha estat criticada per l'executiu d'Illa, que combina l'ordre, la convivència i la llei, amb els "valors humanistes". "Tots som persones", ha dit aquest dimarts Illa. En aquest escenari, ha aflorat un altre dels malestars de l'any: la delegació de les competències en immigració. Ho ha posat sobre la taula Carles Puigdemont, que després d'una etapa de silenci ha compartit un vídeo a les xarxes socials en què ha reclamat que es faci efectiva la delegació d'aquestes competències per poder atendre situacions com la de Badalona.
"L'extremisme no aporta cap solució", ha dit l'expresident, que ha reclamat afrontar "una realitat que existeix" en molts municipis i que cal assumir amb "rigor i no amb demagògia". Precisament, la crisi del B9 fa aflorar un altre dels problemes del 2025, que continuarà el 2026: l'auge d'una extrema dreta que mira d'atiar el conflicte social. N'és un bon exemple l'estratègia d'Albiol i l'episodi davant la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Badalona, amb l'enfrontament de dues manifestacions -una contrària als migrants, i l'altra a favor- per la reubicació dels desallotjats. La crisi a Badalona passarà, però la incògnita és si l'any vinent s'aconseguiran calmar tots els malestars que ha posat sobre la taula.
