Cada vegada que s’apropa Tots Sants són molts els qui es disfressen amb capes i vestits de terror i circulen pels carrers dient “truc o tracte”. Una expressió, per cert, incorrecta que és un calc del castellà. Els equivalents en català, segons l’És a Dir, podrien ser “paga o plora”, “llaminadura o entremaliadura”, “crit o confit” o “broma o regal”.

Malgrat aquest costum tan estès de pidolar llaminadures pels carrers casa per casa, cada cop són més, també, els qui estan cansats d’aquestes festes anglosaxones imposades per pel·lícules, propaganda i parcs d’atraccions. I seguint l’exemple de Josep Lopes, el mític personatge de la sèrie Plats Bruts, s’atreveixen a plantar-hi cara.

Tant és així que, des de fa uns anys, en algunes universitats catalanes circulen adhesius amb una castanya o un moniato dibuixat i el lema “Acció antihallowen”, fet a imatge i semblança del símbol dels antifeixistes. Aquest emblema dels amants de la tradició també s’ha popularitzat a les xarxes socials com a fotografia de perfil i com a element central de molts muntatges humorístics. Uns continguts que han trobat un canal de difusió al compte d’X @castanyadisme, que s’ha convertit en altaveu dels defensors de la castanyada.

Per a tots els valents que s’atreveixen a viure la castanyada i a desafiar les festes invasores, a Nació hem fet un recull de dites i expressions de tardor en català que val la pena conèixer i recuperar en aquestes dates tan assenyalades.

Quan s’apropa Tots Sants diem “Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes” i en referència a les propietats de la castanya, el menjar típic per excel·lència hi ha refranys com “El mal de migranya es cura amb castanya”, “Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre” o “Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades”.

També n’hi ha per aquells amb poca gràcia, que no s’atreveixen a torrar-les com déu ho mana. “Castanya bullida, castanya ensopida”, es diu. Alhora, algunes d’aquestes expressions populars fan referència al procés de cocció i a la manera de menjar-les com “Castanya sencera al foc peta”, “Qui més en pela, més en menja” o “De calent en calent es pelen i es mengen”.

Malgrat que alguns diguin que les castanyes són un menjar avorrit o poc gustós, cal saber que va estar molt present en la nostra gastronomia abans de l’arribada de les patates d’Amèrica. I era un acompanyament habitual dels plats casolans durant tot l’any. Això ha deixat empremta en algunes expressions quotidianes com "assemblar-se com un ou i una castanya", quan diem que dues coses són molt diferents, "treure les castanyes del foc", quan solucionem algun problema a algú i “anar a tota castanya”, quan ens excedim de velocitat.

La tardor i el temps

Des de temps antics, els catalans hem tingut fixació per la meteorologia i les precipitacions, que a la tardor són especialment abundants. La saviesa popular ha quedat congelada en algunes dites, moltes de les quals es van recollir la Biblioteca Popular Catalana de l’editorial Vell i Nou.

Si la pluja era bona, això podia tenir impacte en l’agricultura, per això diem “novembre humit et farà ric” o “Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt breu”. El temps va vinculat amb la temperatura i el nostre estat de salut i això es veu en dites com “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” o “Quan l’octubre està finit mor la mosca i el mosquit”.

La preocupació pel pas dels dies també queda reflectida en aquestes expressions, que comparem amb distàncies petites: “De Tot Sants a Nadal, justa una passa de gall” i “De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí”, diem.