Són moltes les vegades que hem sentit a parlar de la gent que es deixa pronoms quan parla. Hem vist lemes a les samarretes que diuen “Adopta un pronom feble” i hem corregit sistemàticament a l’amic que no en diu ni un. Els pronoms representen o substitueixen un element de l’oració sense anomenar-lo i el seu significat dependrà del lloc i el context de la frase on es trobi.

No obstant això, aquí farem referència a aquells parlants que en posen més del compte en situacions en què no són necessaris. Es tracta d’un fenomen que es dona per influència del castellà i que adapta literalment l’expressió estrangera al català. Segur que, algun cop, hem sentit a dir: “Ens vam riure molt quan el vam veure venir”, “Es va baixar de la moto de seguida” o “Es va callar quan la professora va entrar”. Tres casos on el parlant fa un calc del verb castellà “bajarse” (de la moto), “reirse” (d’alguna cosa) o “callarse” (la boca)”.

Un altre cas habitual és el del verb “caure” que, molts cops, fem servir pronominalment de manera equivocada dient “Em vaig caure quan entrava a casa”. Amb aquest verb en concret, la falta s’ha popularitzat en alguns cercles de gent arran d’un vídeo viral a les xarxes que molts han titulat “Que t‘has caigut?”. En el clip apareix un senyor que insulta, ensopega i cau a terra, a Sarrià de Ter, mentre un jove se'n riu des del cotxe. 

Alguns no saben, però, que el noi diu: "Què t'ha passat? Que has caigut?". Per tant, utilitza el verb correctament i són els qui han penjat el vídeo els que s’han equivocat amb la titulació. Així doncs, fem cas al jove de Sarrià de Ter, els catalans caiem, però no “Ens caiem”.

Casos conflictius

• El cotxe ha sortit de la carretera, però no “S’ha sortit de la carretera”.
• Ni em va passar pel cap, però no “Ni se'm va passar pel cap”.
• Ha marxat, però no “S’ha marxat”.
• Vaig pujar al carro, però no “Em vaig pujar al carro”.
• He demanat un kebab, però no "M’he demanat un kebab".

En tots els casos que hem esmentat, per tant, no hem de fer servir el verb com si fos pronominal. En català, sí que ho fem, en canvi, amb els verbs reflexius com “llevar-se”, “dutxar-se”, “aixecar-se”, “vestir-se” o “pentinar-se”, que expressen accions sobre el nostre cos.

Casos on SÍ que són pronominals

Malgrat tot, cal saber que alguns dels verbs que hem esmentat sí que es poden utilitzar pronominalment, però per expressar coses ben diferents. A continuació fem un recull d’alguns dels casos possibles i habituals que podem emprar en el nostre dia a dia. 

• Riure: Quan significa burlar-se d’algú: “Ens vam riure d’ell perquè no parava de dir ximpleries”.
• Baixar: Quan s’utilitza per referir-se a una descàrrega d’internet: “Ens vam baixar la nova pel·lícula en una web pirata”.
• Caure: Quan ens adonem d’alguna cosa. “Hi vaig caure quan vaig trobar més evidències”.
• Sortir: Quan algú té èxit amb algun propòsit: “Després de molt insistir es va sortir amb la seva” o “Se’n va sortir després de molts intents”.

El cas de baixar i pujar

En català, hi ha una diferència important, i sovint oblidada, entre els verbs baixar i abaixar i entre pujar i apujar. Quan parlem de passar a un grau inferior d’intensitat o de valor, fem servir baixar o pujar com a verbs intransitius, és a dir, que no porten complement directe. Per exemple:

• La marea ha baixat.
• El cost de la vida ha pujat.

En aquests casos, no diem qui o què fa l’acció, simplement constatem que alguna cosa canvia de nivell o valor per si sola. Ara bé, quan volem expressar que algú fa baixar o pujar una cosa, cal fer servir els verbs abaixar o apujar, que sempre són transitius (porten complement directe). Així doncs, direm: "La Generalitat diu que abaixarà els impostos" i no pas "La Generalitat diu que baixarà els impostos".