La darrera enquesta d'usos lingüístics, amb dades recollides el 2023, indicava que el percentatge de parlants de català havia caigut en gairebé tots els territoris. Malgrat que no totes les dades eren dolentes, la situació del català continua sent crítica. A Plataforma per la Llengua afirmen que malgrat que el català estigui molt amenaçat, encara hi ha marge d'acció per capgirar la situació. 

En aquesta línia, asseguren que la lluita per la defensa i la promoció de la llengua pròpia ha de ser transversal per tenir èxit. Més enllà de la implicació de les administracions, que és essencial, també hi ha reptes que s'han de treballar des d'altres àmbits de la societat en els quals, molts de nosaltres, hi tenim alguna cosa a dir. A Nació, al llarg d'aquest any, hem parlat amb diversos experts per abordar aquesta qüestió amb profunditat des dels àmbits més destacats del país i aclarir quins haurien de ser els bons propòsits del català de cara al 2026. 

Reivindicació: insistir en l'emergència

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, afirma que al llarg dels darrers 20 anys no s'han fet polítiques lingüístiques decidides i que "s'ha estat present el temps".  En aquest sentit, la clau per aconseguir canvis és que els catalanoparlants prenguin consciència de la importància de fer servir la seva llengua i que "les administracions facin la seva feina". "Això implica que es llenci amb claredat el missatge que existeix un problema lingüístic i que es prenguin mesures contundents perquè la corba de parlants habituals deixi de baixar", afirma.

Escuder s'ha referit a Andorra com a model de referència, que l'any passat va aprovar la llei de llengua pròpia i oficial, per impulsar la preservació del català i garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial. "Només amb l'anunci d'aquesta llei les escoles van tenir un augment de la demanda, les polítiques públiques funcionen si es fan bé, però, de moment, aquí, no és així", diu. 

Societat: noves catalanitats

La professora Maria del Mar Vanrell, especialitzada en la variació, el canvi i el contacte lingüístics, ha estudiat les actituds i les ideologies lingüístiques i l'impacte del model turístic en els processos de dinamització lingüística. Vanrell adverteix que un dels reptes del català és saber integrar les persones nouvingudes per ampliar la base de parlants. “Potser hem de cercar discursos que no siguin tan identitaris, perquè pot ser que nous catalanoparlants no se sentin tan catalans i se sentin més catalanomarroquins, per exemple.”, explica.

L’objectiu, diu, és construir un català inclusiu i compartit, capaç de reflectir la diversitat de la societat que el parla i que sobrepassi l'àmbit educatiu. En l'educació Vanrell considera que cal posar-hi més recursos i garantir suport institucional i acadèmic als centres, sobretot en aquells on els docents de català se senten “abandonats”. “En determinats centres el català ja s'ensenya pràcticament com una llengua estrangera”, diu. Per això, remarca la importància d’actuar i estar al costat del professorat. “Som a temps de canviar les coses, però hi ha determinades zones del País Valencià i les Illes Balears que s'estan aproximant a un punt de no retorn”, explica.

Educació: dins i fora de l'aula, català

El repte d'integrar a persones nouvingudes és especialment rellevant a les comarques gironines on el retrocés percentual del català com a llengua inicial (llengua de la família) és sobretot a causa de l’arribada de persones de fora de l'Estat. Malgrat que els infants hagin crescut en idiomes estrangers, el català pot arribar-se a convertir en la llengua del pati de l'escola i la llengua social d'un determinat espai. Prova d'això n'és Arbúcies, un poble amb un 22% d'immigració on les generacions més joves, descendents de persones migrants, tenen el català com a llengua de cohesió dins i fora de l'aula. 

Aquesta és una fita de l'Institut Montsoriu, el centre d'educació secundària de la vila, que ha estat un model de referència de la immersió lingüística a Catalunya. "Som un dels pocs punts de resistència", diu la directora de l'institut, Sílvia Carbó, que també és filòloga catalana. A Arbúcies professors i alumnes parlen en català tant al pati com a dins de classe de manera "natural", perquè el català es percep com una llengua útil per a les persones nouvingudes que són, sobretot, del nord de l'Àfrica. "L'alumnat que ve de fora veu la necessitat d'aprendre el català perquè Arbúcies i el seu entorn és majoritàriament catalanoparlant", explica Carbó. 

L'aprenentatge es promou des d'una aula d'acollida amb personal especialitzat i el català es percep com una llengua per a treballar i socialitzar, que serveix més enllà de l'entorn acadèmic. "Ens hem de treure del cap la idea que 'per educació' s'ha de canviar d'idioma al castellà quan ens paren amb un idioma que no sigui el català", diu la directora. En aquesta línia, assegura que hi ha molts prejudicis lingüístics en funció de l'aspecte de les persones, quan "consideren que són migrants". "Si els catalanoparlants canviem de llengua renunciem a fer que els altres la puguin aprendre", afirma Carbó.

Des de Plataforma per la Llengua, però, adverteixen que perquè aquesta tasca d'integració lingüística tingui resultats a llarg termini ha d'anar acompanyada d'una feina de les administracions en els altres àmbits. "S'ha d'ensenyar el català, però no podem encolomar la responsabilitat exclusiva a les escoles perquè, quan els alumnes surten, hi ha d'haver més referents audiovisuals i més incentius laborals, que indiquin que saber el català té premi", explica Escuder.

Mitjans: equilibri entre "model" i "mirall"

Un dels papers més destacats per a la creació de referents audiovisuals a Catalunya és TV3. Alhora, el mitjà també s'ha erigit com un model lingüístic a seguir. Però continua vigent aquest rol? Jaume Salvanyà, lingüista de TV3, explica que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) compta amb un departament lingüístic que s'ocupa de la supervisió dels guions dels programes, pàgines web i xarxes digitals. "Ens dediquem a la correcció prèvia dels textos, però als anys 90 el volum de feina ens permetia fer seguiment lingüístic a posteriori i fer un informe lingüístic dels presentadors", explica Salvayà. 

El lingüista diferencia el tractament lingüístic que donen els professionals entre els programes formals, com els informatius, i els informals, com els magazins. "El canal EVA utilitza una llengua més estripada perquè els qui apareixen tenen la seva trajectòria personal com a influenciadors i volen ser una porta d'entrada a l'univers 3Cat per al públic jove", exposa. 

En el context actual, Salvanyà creu que els mitjans de comunicació hem de continuar divulgant la nostra llengua i explicant-ne les peculiaritats. "A TV3 intentem parlar de la llengua sempre en positiu i anar a buscar les coses bones que despertin l'interès i la curiositat del públic", afirma. Un concepte, similar al que defensa Màrius Serra amb el ludolingüisme, que implica jugar amb la llengua, descobrir-la i endinsar-nos en la seva riquesa dial·lectal. "D'aquesta manera convertim la llengua en una cosa atractiva que la gent es mirarà i consumirà", explica. En aquest sentit, Salvanyà diu que la clau està en cuidar sempre la llengua i conservar l'equilibri entre "model" i "mirall". "Hem de ser un model lingüístic en els àmbits formals, com documentals, i hem de ser un mirall on s'ha de reflectir la llengua del carrer, com en les sèries", conclou.

Sanitat: un calendari per complir la llei

Escuder, el president de Plataforma per la Llengua, també és doctor.  En concret, exerceix de cap de Servei de Cirurgia Maxil·lofacial de l'Hospital Universitari Parc Taulí i coneix de primera mà l'escassa presència del català entre els professionals. "El problema que patim és molt greu", diu i explica que, ara, el nombre de col·legiats de fora dels països de la Unió Europea ja sobrepassa el 50%. "Malgrat que la llei ho diu, ara mateix, de facto, no se'ls està demanant cap nivell de català", assegura. Aquesta situació compromet la possibilitat que molts dels pacients puguin ser atesos en la llengua pròpia del país i en alguns casos, fins i tot, que els puguin entendre. "Una enquesta de finals del 2023 diu que el 13% dels metges no entenien el català", afirma.

Plataforma per la Llengua, davant d'aquesta situació proposa establir un calendari d'aprenentatge que serveixi als professionals per acreditar de forma progressiva el coneixement de català. Al cap d'un any d'estar contractats haurien de demostrar el B2 i, al cap de dos, haurien daconseguir el C1. El calendari podria ser variable, però hauria d'incloure límits temporals. "Tant metges com infermeres hem estudiat i el món està ple de gent que ha après llengües diferents per anar a treballar a països estrangers", explica Escuder. 

En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua s'ha referit a la resta d'estats europeus, on és obligatori saber la llengua del país per treballar a la sanitat, però també a nacions sense estat com Flandes i el Quebec. "No demanem res que no passi a països normals. Si no es fa complir la llei al final serà difícil que t'atenguin en català a qualsevol lloc de Catalunya", exposa.

Cultura

Seqüeles franquistes en el català: «Som en camí de ser un dialecte» Bernat Castanyer Colomer

Legislació i política: el català necessari i la independència

Francesc Bernat, doctor en Filologia Catalana i professor agregat de la Universitat de Barcelona, diu que calen "grans inversions" per salvar la llengua i, en la línia d'Escuder, afirma que cal determinació a l'hora de legislar en favor del català. "No s'hauria de poder fer un contracte de treball si la persona no demostra tenir un nivell suficient de català", declara.

Bernat defensa que Catalunya i el català han d'aspirar a tenir la mateixa consideració que qualsevol altre país i la seva llengua. "Hem d'exigir els mateixos requisits que en qualsevol altre país, mentre no ho fem, farem cursos, cartells i campanyes, però el català no serà realment necessari", diu. Per tot això, explica, "cal fer un canvi de mentalitat brutal" i ser capaços de desempallegar-nos dels complexos lingüístics que hem heretat del franquisme generació rere generació. "Si una empresa o una plataforma digital no té l'oferta en català no hauria de poder establir-se a Catalunya", conclou.

L'escriptor i filòleg Pau Vidal afirma que per a tenir aquesta capacitat legislativa, però, cal tenir capacitat coercitiva i poder sobre les pròpies intitucions. "Només tindríem la capacitat de fer tot això amb un estat propi, però, tot i així, ens costaria fer complir la llei. Els catalans som com som i sempre hem jugat a la defensiva", diu Vidal

Història: català útil, no un símbol

Malgrat l'experiència d'estats com Estònia, Letònia i Lituània, on la independència va ser clau per normalitzar i expandir les llengües pròpies després del període soviètic, el filòleg Francesc Bernat adverteix que no sempre és així. És el cas de la república d'Irlanda, que malgrat haver aconseguit la independència, el gaèlic ha anat perdent progressivament parlants. Segons dades del govern d’Irlanda, el 2022 prop d’1,9 milions de persones admetien poder parlar el gaèlic irlandès, però amb diferents nivells de fluïdesa.

Durant gran part del segle XX, la política lingüística de l'administració irlandesa va ser molt deficient, tant és així que el 2022 només 195.000 afirmaven saber parlar la llengua plenament, mentre que més de la meitat (1.034.000) va reconèixer dificultats per poder parlar-la. "En lloc de fer l'irlandès necessari el van convertir en un símbol, els símbols estan bé per treure'ls a passejar de tant en tant, però no són pràctics", diu Bernat. En aquest sentit, el filòleg insisteix en què el català ha de ser una llengua útil i viva, que no es pot convertir en una peça de museu.

El gaèlic irlandès, al llarg de les últimes dues dècades, ha vist un fil d'esperança amb les escoles d'immersió lingüística, que han aconseguit prestigi entre la ciutadania, a banda d'això, a república d'Irlanda el gaèlic és una assignatura obligatòria a l'escola, però hi ha poques famílies que el parlin a casa. L'expert en planificació lingüística i sociologia de llengües minoritzades, Concúr Ó Giollagáin en un article a la Revista de Catalunya explicava que l'assimilació anglosaxona majoritària ha estat el tret sociocultural dominant a les comunitats gaèliques d'Irlanda i Escòcia. "En tots dos casos la promoció i el revivalisme lingüístic han acabat convertint les llengües gaèliques en un complement cultural simbòlic opcional dins d'una irlandesitat o escosesitat de parla anglesa", adverteix Ó Giollagáin al text.

Els catalans afrontem, doncs, un 2026 carregats de reptes, però també amb alguns fils d'esperança, la lliçò de la història i d'altres nacions sense estat que ens han precedit en les seves lluites. Com avisa el doctor Francesc Bernat, el canvi que s'ha de fer és enorme, però reivindicació, educació, mitjans, política i, sobretot, la societat civil, són les cartes que tenim en un context complex. Juguem-les.