Els resultats territorialitzats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), feta amb dades de 2023, han servit per aterrar en els diferents àmbits del país els resultats que ja es van fer públics el passat mes de febrer. Les estadístiques mostren un retrocés del català a gairebé totes les vegueries de Catalunya i, en especial l'Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines i les Terres l’Ebre. Més enllà de les lectures generals, cal posar-ho tot en context i intentar veure amb perspectiva què és allò que ens mostren dades d’una enquesta que té moltes lectures. No tot és un drama; hi ha dades positives i negatives sobre la salut del català.
Més coneixedors i parlants de català
Davant dels titulars alarmants i uns percentatges que no semblen gaire favorables al català, no seria estrany preguntar-nos: és que la gent ha deixat d’aprendre o de parlar català? La resposta és no. De fet, segons dades de l’enquesta, entre 2018 i 2023, el país va incorporar 267.600 nous coneixedors i 117.000 parlants els darrers cinc anys; per contra, l'augment demogràfic fa que el pes relatiu respecte a tota la societat hagi disminuït. Així, si el 2018 el català era la llengua habitual del 36% de la població major de setze anys, aquest 2023 la xifra havia baixat al 33%.
Des de Plataforma per la Llengua, en aquest sentit, consideren que els resultats constaten que el català continua en situació d'emergència i que hi ha marge d'acció per capgirar la situació. "S'han de fer les inversions necessàries perquè els nouvinguts s'integrin en català i per fer que la llengua sigui indispensable per treballar a Catalunya", han expressat. D'acord amb aquesta idea defensen que les polítiques lingüístiques han de ser transversals i han convidat la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments intervinguin en prendre mesures per prioritzar el català a tot arreu, "també en aquells territoris en què fins ara semblava que la situació era 'bona'".
Cau el català als feus de la catalanitat
Una de les dades més impactants de l’enquesta és la caiguda percentual del català en dos dels territoris que s’han considerat, històricament, com a reserves de la llengua, les Terres de l’Ebre i les Comarques Gironines.
A les Terres de l’Ebre, respecte a les dades de 2018, l’ús habitual del català ha caigut 5 punts mentre pugen el castellà (4,4%), el català i el castellà (1,3%), el català i altres llengües, i el castellà i altres llengües. La caiguda ha estat més accentuada encara a les Comarques de Girona on s’ha retrocedit 9 punts, especialment a favor del castellà (3%) i el castellà combinat amb altres llengües.
Aquest fet coincideix també amb la disminució del percentatge de catalanoparlants inicials en tots dos territoris, això vol dir, per tant, que són menys les persones que han crescut només parlant en català. A les Terres de l’Ebre es baixa 9 punts i a Girona 6,3 punts. Els motius que ho expliquen, segons el Departament de Política Lingüística, serien diferents. A les Terres de l’Ebre, s’explica per la mort de les generacions més grans, per emigració a altres zones de Catalunya i per l’arribada d’immigrants espanyols de la resta de l’Estat. En canvi, a Comarques Gironines, el retrocés percentual del català com a llengua inicial és sobretot a causa de l’arribada d’estrangers.
Tant és així, que les Comarques Gironines registren més d’un 25% de nascuts a l’estranger i un percentatge d’ús d’altres llengües que no són ni el català ni el castellà molt superior a la mitjana de Catalunya.
L’efecte de la migració barcelonina i de l’Estat
No només la migració estrangera ha tingut efectes en l’enquesta d’usos, també ho ha fet la diàspora de barcelonins a les comarques circumdants. Un dels exemples més clars, segons apunten els experts, és el Penedès, la segona comarca de Catalunya que va registrar un creixement poblacional més gran el 2023.
Al Penedès el percentatge de nascuts a l’estranger (19,7%) està per sota de la mitjana catalana, però els qui són nascuts a la resta de l’estat superen amb un 3% la mitjana catalana, del 16,7%. En aquest territori, juntament amb el Camp de Tarragona, el percentatge d’ús de català habitual està entre el 35% i el 38% que contrasta amb castellà que se situa entre el 40 i el 45% com a opció majoritària de llengua habitual.
Català i castellà combinats: una tendència a l’alça
Al Penedès també s’hi ha detectat un percentatge de persones que declaraven català i castellà combinats com a llengües habituals, entre un 10 i un 12%, una opció que ha pujat 4,5 punts i també han augmentat les diverses combinacions de llengües. Les respostes han guanyat pes a costa del català que ha baixat 4,3 punts i el castellà, que n'ha perdut 2,6.
Aquesta tendència s'ha observat també en altres llocs de Catalunya com a reflex d’un context lingüístic cada vegada més complex on intervenen més llengües que, fàcilment, es combinen a l’entorn familiar i als cercles socials de la població. D’acord amb aquesta idea, les dades mostren que al Penedès retrocedeix tant el percentatge de persones que s’han criat només en català (-3,4 punts) com en castellà (-5,6), però augmenta el nombre parlants inicials de català i castellà combinat (5,4).
Baixa el castellà a les Comarques Centrals
Aquest creixement del català i castellà combinats, per a molts, és vista com una amenaça per al català. No obstant això, les dades demostren que també podria afavorir a guanyar nous parlants. És el cas de les Comarques Centrals on també ha disminuït el nombre de parlants inicials de català (-2,9) i castellà (-3,8) en favor de les dues llengües combinades, una resposta que ha guanyat 2,7 punts respecte a la darrera enquesta.
D’altra banda, s’observa que el català s’ha mantingut com a llengua d’ús habitual, han augmentat el nombre de persones que combinen al català amb altres llengües al llarg del dia (+1,7) i el castellà sol, en canvi, ha retrocedit sis punts.
Aquest fenomen, en bona part, també s’explicaria per la mort d’una generació de castellanoparlants que van arribar a mitjans segle passat a treballar a les empreses de la Catalunya Central. Els fills d’aquesta generació, molts, ja han adoptat el català com a llengua habitual i també l'han transmès als fills.
Identificació i ús habitual, dos fils d’esperança
Un dels grans indicadors d’esperança en aquesta última enquesta és que, en la majoria dels territoris que s’han analitzat, el percentatge de gent que s’identifica amb el català és superior al percentatge que el té com a llengua inicial. I què vol dir això? Doncs que molta gent que ha crescut parlant altres idiomes que no són el català se sent seva la llengua de Catalunya i l’identifica com a pròpia. L’única excepció en aquest cas serien les Terres de l’Ebre on la gent que té el català com a llengua inicial supera en 1,4% aquells que t’identifiquen amb el català (56,3%).
Creixement del català en els llocs més crítics
Malgrat que en l’àmbit metropolità de Barcelona la llegua es troba en una situació crítica i els percentatges d’ús i de coneixement estiguin per sota de la mitjana catalana, l’ús social del català supera clarament el pes que té com a llengua inicial. Tant és així que, malgrat que un 22,3% de la població va créixer parlant català a casa, fins al 35,2% l’utilitza la meitat del temps o més.
Aquesta pauta es repeteix arreu del territori: a Barcelona, del 25,1% de llengua inicial es passa a un 38,5% d’ús habitual; a l’Hospitalet, del 8,5% al 15,5%; al Barcelonès Nord, del 13,2% al 23,3%; i al Baix Llobregat Sud, de l’11% al 21,8%.
Castellanoparlants inicials que parlen en català
Aquesta última tendència coincideix amb les dades generals de Catalunya que indicaven el 17% de la població que ha nascut en famílies castellanoparlants fa servir el català en el seu dia a dia. Molts, combinant les dues llengües de manera equitativa, però una part important s'ha passat totalment al català.
Aquesta xifra s’ha aconseguit en bona part gràcies a la immersió lingüística i els cursos de català, ja que, segons les estadístiques el 23% de tots els catalanoparlants, 630.000 persones, han après el català fora de casa, sigui a través del sistema educatiu o per iniciativa pròpia. Amb tot, veiem que el català continua tenint poder de seducció i és capaç de despertar l'interès de nous parlants, una circumstància que no es produeix en la majoria de les llengües minoritzades.
