L’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat ja han fet públiques les dades territorialitzades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, amb dades recollides entre 2023 i principis de 2024. Els resultats, en l’àmbit general, ja es van divulgar el passat mes de febrer, i mostren que el català guanyava parlants, però que no eren suficients per compensar les xifres d’arribades de persones nouvingudes.
Les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu, segons els resultats, continuen sent els territoris amb més presència del català, seguits de les Comarques Gironines i Ponent on l’ús està per sobre de la mitjana però amb un pes fort d’altres llengües. En tots dos casos, però, tant a les Terres de l'Ebre com a Comarques Gironines, s'ha fet patent una caiguda percentual de l'ús del català respecte a la darrera enquesta d'usos, el 2018.
D’altra banda, el Camp de Tarragona i el Penedès hi ha una presència més forta del castellà però amb el català situat per sobre de la mitjana i un pes destacat de les combinacions de català i castellà. Finalment, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a l’ús del català, però amb grans diferències internes.
Les noves dades aporten informació específica del retrat general que es va obtenir a principis d’any i donen noves claus interpretatives per comprendre cada cas. En qualsevol cas, els resultats deixen clar que Catalunya és un país heterogeni lingüísticament i amb parlants que dominen diversos idiomes que van intercalant al llarg del dia.
Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Pirineu: allà on més es parla
Segons les dades del Departament, les zones de Catalunya on el català és més utilitzat com a llengua habitual continuen sent les Terres de l’Ebre, Comarques Centrals i l’Alt Pirineu. Alhora, són també els territoris amb més persones nascudes a Catalunya, al voltant del 68%, amb un percentatge de nascuts a l’estranger al voltant del 20%. Malgrat tot, s’ha detectat una caiguda del 5% de l’ús habitual del català a les Terres de l’Ebre i una pujada del castellà d’un 4,4% i del català i el castellà combinats (1,3%) respecte de l’última enquesta.
Aquest fenomen, podria explicar-se per les defuncions de la gent gran, l’arribada de persones migrants de la resta de l’Estat i el trasllat de molts dels habitants locals a altres zones de Catalunya. El percentatge de població amb el català com a llengua inicial e majoritari a l’Alt Pirineu (51,2%), pel que fa a Comarques Centrals, el percentatge arribava al 48%.
També són zones amb coneixement i ús de català superior a la mitjana Ponent i Comarques Gironines. Registren, però, un percentatge superior de parlants d’altres llengües, que no són ni el català ni el castellà i un 25% més de nascuts a l’estranger que a la resta de Catalunya.
A Comarques Gironines el català en exclusiu se situa com a llengua habitual del 45,1% de la població i, a Ponent del 51,1%. D’altra banda, la població que fa servir altres llengües de forma prioritària era del 7% en els dos territoris. Igual que a les Terres de l’Ebre, les Comarques Gironines també han patit un retrocés del català com a llengua habitual respecte a les dades de 2018 d’un 9 %, especialment a favor del castellà (3%) i el castellà combinat amb altres llengües i altres combinacions de llengües.
Tarragona, més castellà que català
El Camp de Tarragona i el Penedès és allà on s’han detectat percentatges d’ús habitual més alts de castellà (40-45%) que de català (35- 38%). En aquests territoris la proporció de nascuts a la resta de l’Estat (entre el 17% i el 19%) és superior a la mitjana catalana (16,7%). Tant és així que el percentatge de persones que tenien el castellà com a llengua inicial era del 48,8% al Penedès i del 42,5% al Camp de Tarragona. El català, en canvi, ho era del 31,3% al Penedès i del 35,1% al Camp de Tarragona.
El percentatge de persones que van afirmar fer ús del català i castellà combinats com a habituals es troba per sobre la mitjana catalana: entre un 10 i un 12%. Una casuística que es podria explicar per la migració interna de persones provinents de l’àrea metropolitana, sobretot al Penedès.
Català per sota de la mitjana
Allà on menys presència té el català continua sent a l’àmbit metropolità, una delimitació geogràfica en la qual han inclòs els Vallesos i el Maresme. Aquest espai que envolta la capital és on hi ha un percentatge menor de nascuts a Catalunya (56,6%) i més població nascuda a l’estat espanyol (18,3%) i a l’estranger (25,1%).
Això fa que el català en exclusiu només sigui la llengua inicial del 22,3% de la població i la llengua habitual única del 24,7%. Malgrat tot, les dades són canviants en els diferents espais d’aquest territori, a Barcelona Ciutat, el Maresme i el Vallés Oriental el coneixement i les del català són superiors a la mitjana de Catalunya. En canvi, l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud, l’ús del català era molt més baix que al conjunt de l’àmbit metropolità.
No obstant això, cal destacar que al conjunt de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, l’ús social del català supera clarament el pes de la llengua inicial: tot i que un 22,3% de la població va créixer parlant català a casa, fins al 35,2% l’utilitza la meitat del temps o més. Aquesta pauta es repeteix arreu del territori: a Barcelona, del 25,1% de llengua inicial es passa a un 38,5% d’ús habitual; a l’Hospitalet, del 8,5% al 15,5%; al Barcelonès Nord, del 13,2% al 23,3%; i al Baix Llobregat Sud, de l’11% al 21,8%.
