Per enfortir el català és indispensable que persones que han crescut amb altres llengües l'acabin aprenent i utilitzant en el seu dia a dia. Noves dades de l'enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) assenyalen que el 17% de la població que ha nascut en famílies castellanoparlants fa servir el català en el seu dia a dia. Molts, combinant les dues llengües de manera equitativa, però una part important s'ha passat totalment al català. 

La força dels nous parlants

La fortalesa del català no s'entendria sense la seva capacitat d'atreure nous parlants. De fet, només tres de cada quatre van començar a parlar-lo a casa perquè era la llengua principal de les seves famílies. En canvi, 630.000 persones, que representen el 23% de tots els catalanoparlants, l'han après fora de casa, ja sigui a l'escola gràcies a la immersió lingüística o ja de més grans, a través de cursos o de manera autodidàctica.

Els resultats de l'enquesta, publicats a mitjans de febrer, van fer saltar algunes alarmes. Si bé el nombre de parlants del català havia augmentat respecte al 2018, la proporció de la ciutadania que el fa servir de manera habitual havia baixat al 33%. Ara, noves dades difoses per l'Idescat permeten analitzar el "transvasament" de parlants, és a dir, quantes persones empren una llengua diferent de la que van aprendre a casa.

Una de les claus que emergeixen té a veure amb les persones d'origen estranger. Només el 4% de la gent nascuda fora de Catalunya fa servir el català de manera habitual, fet que assenyala un dels grans focus on s'hi haurien de reunir esforços. Força més gent, en canvi, ha après el castellà i l'ha adoptat com a llengua principal. Segons aquesta mateixa enquesta, les persones nascudes en altres estats són les que tenen més ganes d'aprendre la llengua catalana. 

Catalanoparlants, però no sempre en català

Un altre dels grans reptes de país és garantir els drets lingüístics de la població. Una part important dels catalanoparlants assegura que canvia la llengua al castellà en alguns àmbits, si bé l'enquesta no especifica si és perquè l'interlocutor no entén la llengua o per iniciativa pròpia. On menys es manté el català és en interaccions amb l'administració de la justícia i amb organismes de l'Estat a Catalunya, quan una de cada dues persones es passa al castellà

Per contra, on més fàcil és poder parlar en català és davant de l'administració pública, especialment els ajuntaments, així com amb membres de la llar. Aquí, gairebé nou de cada deu catalanoparlants fa servir el català. També destaquen, en positiu, les comunicacions amb entitats financeres i compres al petit comerç, que supera amb escreix les grans superfícies.

Només el 5% pot viure íntegrament en català

Malgrat que quatre de cada deu catalans faci servir el català de manera habitual, aquestes discriminacions lingüístiques —entre altres factors— fan que molt poca gent pugui viure plenament en català. Només el 5% de la població parla sempre en català. Així, dels 2,2 milions de parlants habituals, només unes 336.000 persones l'utilitzen (o el poden utilitzar) en totes les seves interaccions.

En canvi, un gruix molt important de la població no fa servir mai, mai, el català i opta majoritàriament pel castellà i, en menor mesura, per altres llengües. Són 1,6 milions de persones, que representen el 24% de la societat. Una xifra que ha crescut en 400.000 persones només en quinze anys.

Retrocés en totes les franges

Els primers resultats de l'enquesta d'usos lingüístics, publicats el passat febrer, ja van permetre treure dues conclusions aparentment oposades: la llengua catalana ha guanyat 117.000 parlants els darrers cinc anys; per contra, l'augment demogràfic fa que el pes relatiu respecte a tota la societat hagi disminuït. Així, si el 2018 el català era la llengua habitual del 36% de la població major de setze anys, aquest 2023 la xifra havia baixat al 33%. 

Un descens matisat per un petit increment del nombre de persones que utilitzen el català i el castellà indistintament, del 7% al 9%. En aquest sentit, l'ús del castellà com a llengua única també registra un descens de dos punts percentuals, si bé es continua situant com a llengua més emprada amb un 46,5% de parlants habituals.

El retrocés del català és transversal en totes les franges d'edat però és especialment crític entre la població més jove. Els parlants d'entre 15 i 29 anys han passat de ser el 35% al 29% de la seva franja i a més és l'únic grup d'edat on el castellà a més guanya terreny. En la resta de la societat, el castellà també cau lleugerament, en benefici del "bilingüisme" i altres llengües.