La signatura del Pacte Nacional per la Llengua, gestat des de l'any 2021, ha estat una de les fites de la setmana, i també de la legislatura. El Govern, el PSC, ERC i els Comuns, així com les principals patronals i sindicats, i entitats en la defensa de la llengua com Òmnium o Plataforma per la Llengua van signar dilluns un acord que vincula l'executiu socialista i la majoria del Parlament per aplicar mesures que permetin revertir les males dades d'ús social del català i que la llengua sigui "la columna vertebral de la nació", segons va assenyalar el president de la Generalitat, Salvador Illa, a l'Institut d'Estudis Catalans.

Un dels artífex del pacte és el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966), que després d'una setmana intensa atén Nació per analitzar un pacte ambiciós, però que neix sense el suport de Junts i amb crítiques per l'absència de mesures concretes en alguns àmbits. Vila alerta que cal incrementar el nombre de parlants per aconseguir que el català "remunti" i confia que el partit de Carles Puigdemont s'hi acabi sumant. Entrant al detall de l'acord, reconeix que cal "reforçar" la formació dels docents per gestionar millor aules on es parlen moltes llengües i alerta que un model econòmic massa estacional té efectes negatius sobre la salut del català.

El Pacte Nacional per a la Llengua té com a gran objectiu arribar a 600.000 nous parlants el 2030, és a dir, 100.000 cada any. Podem parlar d'un objectiu realista en una Catalunya que ja no és bilingüe, sinó més aviat multilingüe?
És un objectiu formidable. És una cosa molt important, però necessària. En un país que creix només per immigració, perquè la natalitat decreix, si cada any arriben de mitjana més o menys 100.000 persones i volem que el català, com a mínim, es mantingui al mateix nivell que tenia fins ara, hem de créixer en 100.000 parlants. Això vol dir 100.000 parlants en termes d'usuaris i en termes de coneixedors. Per tant, és un repte important, un objectiu necessari i, a més a més, és factible. 

Per què creu que és factible?
Fa dos quinquennis estàvem creixent de 20.000 coneixedors cada any. L'últim quinquenni hem crescut de 50.000 coneixedors, i per això vam créixer de 267.000 persones que dèiem que sabien parlar el català. Per tant, si ara estem en 50.000, podem arribar a 100.000. I pel que fa a usuaris, també hem crescut uns 25.000 usuaris a l'any. En aquest cas, el repte és encara més important perquè els hem de quadruplicar. Hi ha poca alternativa si el que volem és que el català remunti. Amb aquests 100.000 cada any, de fet, estaríem remuntant de coneixement i d'usuaris.

El pacte estava pràcticament fet des de la passada legislatura. Per què s’ha signat ara? S’han cansat d’esperar Junts?
El pacte s'hauria pogut signar a la darrera legislatura, però sempre hem treballat amb voluntat de tenir el màxim consens. El febrer de 2024, Junts va adduir una sèrie de coses que volia que es garantissin i vam entrar en període preelectoral. El pacte va quedar congelat fins que hi va haver l'acord d'investidura. Amb el nou Govern es torna a engegar el pacte. S'havia de fer passar el pacte per tots els departaments, es va fer també una ronda de partits, hi va haver encara algunes peticions d'algun partit, i a partir de Nadal vam estar esperant que Junts digués que donava l'OK a la signatura del pacte. En aquest procés d'espera, la CUP ens va fer saber que, en el marc del Govern que hi havia ara, no veia convenient signar el pacte perquè creia que no reflectiria adequadament el conflicte entre Catalunya i Espanya com a base dels problemes lingüístics, i per tant van dir que ells no signarien el pacte. Entenc que aquesta condició és difícil de convertir en pactable amb el conjunt dels signants.

Quin és el detonant per signar-lo ara i no continuar esperant? 
Junts, la setmana passada, ens va comunicar que veien bé les mesures -hauria estat difícil de dir una altra cosa perquè les havíem anat pactant sempre-, però que no es refiava del Govern i que preferia esperar que el Tribunal Constitucional sentenciés i hi hagués una resposta. I també va dir que fins que el català no sigui efectivament una llengua oficial a les institucions europees, tampoc no volien signar el pacte. En aquest context, es va fer una anàlisi: estem retenint mesures perquè l'objectiu sempre ha estat que la política lingüística tingui una base consensuada. I no és el mateix dir aquesta mesura la fa el Govern que és fruit del pacte. Sempre hem intentat que el màxim de coses poguessin esperar-se fins que arribés el pacte, però no podíem esperar més i llavors hem decidit signar-lo tots aquells que ja el volíem signar, que són molts i són potents. I si pogués ser demà, millor que si és demà passat, esperem que Junts cregui que les circumstàncies són les adequades per entrar en el pacte. Les mesures, el plantejament del pacte i el redactat estava pactat.

Quina rellevància té que el PSC s'hagi implicat des del principi en aquest pacte i que un govern socialista sigui l'encarregat de liderar-lo? Contribueix a desactivar l’argument de la “politització” de la llengua?
Per a aquells que compren aquest argument, evidentment el desautoritza. És un element molt important que el PSC, com els Comuns, i alhora també Esquerra i Òmnium, és a dir, que els partits i les entitats siguin transversals, que hi hagi sindicats, que hi hagi patronal. És molt important per demostrar que el català no és patrimoni ni no patrimoni d'un col·lectiu determinat. Com deia la primera campanya que es va fer: és cosa de tots. En una situació de normalitat lingüística, per exemple, als Estats Units, ningú no diu que l'anglès és patrimoni d'un sector o d'un altre, perquè la llengua allà està normalitzada. Volem que el català sigui patrimoni de tothom que el sàpiga, que el faci servir, independentment de les seves ideologies.

"La formació dels docents per gestionar aules multilingües no és la idònia i cal reforçar-la"

Si el TC tomba el decret del Govern sobre la immersió, tenen prevista alguna resposta?
El Govern ha treballat, perquè el que volem és millorar el sistema educatiu i millorar el model lingüístic educatiu. No vull especular amb els resultats. Una sentència és un text farcit de detalls i és molt difícil d’imaginar-ne el redactat. Hem explorat escenaris, hem analitzat, hem preparat arguments i hem pensat com s'ha de reaccionar. Em remeto al pacte, que té dos punts que són importants. El punt 9.1, que diu que la llengua catalana, llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular normal del sistema educatiu de Catalunya i de l'acollida de l'alumnat nouvingut. Això està pactat. I el punt número 9.4, que diu que qualsevol eventual modificació del model es farà amb consens amb el conjunt de partits i entitats que hi donen suport. Cosa que vol dir que, si s'han de prendre decisions, es prendran amb aquells partits i moviments socials que defensen el pacte.

El pacte assenyala com a objectiu “vetllar perquè el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut”. Com es pot garantir això sense especificar-hi mesures ni indicadors per acomplir-los i amb una inspecció educativa que no té un reglament sancionador per actuar?
El món educatiu, ara mateix, està regulat per un decret llei, una llei i un decret, però tots tres estan sub judice. Són tres elements que regulaven justament totes aquestes qüestions. Estem esperant a veure la resposta, perquè en funció d’això podrem actuar. La regulació la tenim, però ara la tenim als tribunals. Hem d'esperar que surtin dels tribunals perquè no podem fer una norma mentre tinguem la nostra norma esperant a tenir sentència.

Fa falta formació als docents per gestionar aules que són multilingües?
Tota la informació que tinc és que sí, la formació que hi ha sobre aquest punt en particular no és la idònia i caldrà reforçar-la. En això tenen un paper absolutament fonamental les universitats, que han d'incrementar la formació. Això, quan visites les escoles, ho veus i t'ho diuen. Necessiten ajuda, necessiten coneixements, necessitem que els investigadors liderin en aquesta àrea. No estem fent prou recerca en aquesta àrea, necessitem que les universitats s'hi posin més i que hi hagi formació específica. Mirem els programes on s'ensenya, què significa ensenyar en règim d'immersió, mirem el màster de secundària, per exemple, on s'inclou això. Tot això ho han de fer les universitats. És a dir, han d'assumir aquest repte.

En l'àmbit de la salut, també hi ha hagut crítiques per poques mesures concretes. Què es farà per fer complir la llei i garantir la seguretat assistencial i els drets lingüístics dels catalanoparlants?
Una de les virtuts del pacte és la salut. Ha posat el tema de la salut a l'agenda política. Quan jo vaig arribar com a secretari de Política Lingüística, ningú no parlava de la llengua a la salut. Però ja des d'aleshores vam començar a treballar, vam veure que no hi havia formació específica per als metges i vam preparar formació. Vam poder començar una formació massiva que va arribar a tenir fins a 3.000 persones inscrites des del començament. No estic parlant de formació de 10 hores, estic parlant de cursos del marc europeu adaptats al camp sanitari, que no existien. I això es va poder començar a fer i va permetre dues coses.

"Un metge o professor que es forma aquí ha d'acabar amb el nivell necessari de català per exercir a Catalunya" 

Quines?
El procés participatiu va fer aflorar la preocupació que hi havia per la llengua i la salut. El que està passant ja fa temps que s'havia identificat. De fet, jo mateix, amb dades del 2013, ja ho havia posat negre sobre blanc, però el Col·legi de Metges feia temps que ho deia. Tres quartes parts dels professionals sanitaris que entren a treballar aquí són de fora de Catalunya. I, per tant, molt majoritàriament no saben català. I durant molts anys no se'ls donava cap mena de formació. Nosaltres ho vam començar a fer. Però també va emergir un altre element central. A les facultats catalanes hi ha un percentatge molt elevat d'estudiants amb graus de salut que provenen de fora de Catalunya, entre el 40% i el 50%. Catalunya té unes facultats amb prestigi i són públiques.

I suposo que no hi ha places per a tothom.
Gent amb vocació, que té el català, que el sap perquè s'ha format aquí i que treu notes molt altes a la selectivitat no pot entrar a les facultats perquè el català no compta a l'hora d'entrar-hi. Llavors, vam veure aquestes dues situacions. D’una banda, que no estem formant prou metges en català, perquè venen i la majoria, lògicament, se'n tornen. Molts no acaben aprenent català. El pacte ha identificat el problema i planteja vies per solucionar-ho. Una de les vies per solucionar-ho és el que hem creat la categoria de graus lingüísticament estratègics. Què són els graus lingüísticament estratègics? Són aquells graus que han d'incorporar, en un termini raonable, una formació lingüística de qualitat que ara probablement no tenen. Per exemple, volem que, quan s'acabin els graus de salut a Catalunya, la gent estigui en condicions de poder treballar a Catalunya. Per tant, que tingui el nivell adequat per treballar a Catalunya. Però qui diu això diu també els graus de formació de professorat. Si se'ls demana un nivell C2, hauríem de garantir que aquest nivell C2, si no s'ha adquirit abans, es pugui adquirir als graus de formació de professorat. Per tant, hem d'incentivar, sobretot en aquests graus, l'adquisició de les competències. No és senzill, passa per diferents vies d'aprovació. Però hem d’anar en la direcció que cal que un metge que es forma a Catalunya després de sis anys hauria de tenir el nivell necessari de català per exercir a Catalunya, o que una persona que acaba els estudis de formació de professorat ha de tenir el nivell per exercir a Catalunya. A mi em sembla que és més que raonable.

Quin efecte té sobre la llengua un model econòmic amb molt de pes de turisme o serveis?
El model econòmic té impacte sobre la llengua des de molts punts de vista. Un model que crea condicions de treball en què la llengua no té una importància no està incentivant l'aprenentatge ni l'ús de la llengua a les persones que arriben. Si tu apostes per un model que incentiva més l'ús i l'aprenentatge de la llengua, aleshores, aquí, tindràs més integració lingüística. Això va per sectors. Hi ha sectors en què la integració lingüística és molt més ràpida i sectors que no estan incentivant aquesta integració. D'altra banda, per descomptat, les condicions laborals són molt importants. Si tu tens un salari mínim, no estàs en contacte amb el català i no tens temps de vida, no tens temps d'aprenentatge. Per tant, això et dificulta l'aprenentatge, i si a sobre tens pocs recursos, doncs les coses són més difícils. El president sempre parla d'avançar cap a un model de prosperitat compartida i hi ha un projecte de govern que es basa a millorar sobre la base d'una economia del coneixement. Crec que són apostes intel·ligents per anar en la direcció d'un model econòmic que incorpora també la llengua i això ens ha de permetre millorar, crear més entorns laborals que condueixin a l'aprenentatge de la llengua.

"En una societat en què arriba gent de fora per treballar, si la llengua no es troba present en el món del treball, difícilment se sentiran interpel·lats a aprendre-la"

Què pot fer la Generalitat perquè en el sector de serveis hi hagi més implantació del català?
Comptar amb les patronals i els sindicats. Ells són els que millor coneixen de quina manera funcionen les empreses. El pacte vol que el català sigui més llengua de treball i més llengua apresa en el món laboral. El Consell del Diàleg Social crearà un grup de treball de foment de la llengua, i assumeix explorar conjuntament, òbviament amb Política Lingüística, totes les vies per incrementar la presència del català en el món laboral. I això, per exemple, implica convertir el català en la llengua en què es negocien els contractes i els convenis. Això és molt important de cara als treballadors. Dona un pes simbòlic a la llengua. O, per exemple, volem que els fons de formació dels treballadors es puguin fer servir també per formacions de català dins de les empreses, que ara mateix no és així. És crucial que avancem en el món laboral perquè, al final, en una societat en què arriba gent de fora, que bàsicament arriba perquè vol treballar, si la llengua no es troba present en el món del treball, difícilment se sentiran interpel·lats a aprendre-la. 

Pot ser que pensant en la riquesa que aportava el turisme no hàgim sigut conscients de com el model econòmic perjudicava la llengua?
Hi ha diferents visions, també segons la concepció de com ha de ser el país. Però és evident que necessitem un model econòmic que permeti la prosperitat compartida, que permeti la integració lingüística. Si és un model que afavoreix molt les anades i vingudes dels treballadors perquè és molt estacional, dificulta molt més la integració lingüística, que no pas si és un model centrat en feines de qualitat que permeti una integració social molt més àmplia.

Amb el pla de xoc s’ha començat a posar una mica de remei a la falta de professors i de cursos de català al Consorci per a la Normalització Lingüística. Una de les preocupacions, però, és la taxa d'abandonament dels cursos, de més d’un 50% en alguns casos. Hi ha una part dels inscrits no tenen com a prioritat aprendre català, sinó obtenir l’acreditació del nivell, per exemple, perquè la necessiten per treballar? 
La gent que s'apunta a aprendre anglès s'hi apunten tots perquè volen llegir Shakespeare? O ho fan per motius diferents, instrumentals, familiars, simbòlics? Les taxes d'abandonament dels cursos de llengua de tots, en anglès també, són sempre considerables. En els cursos inicials, parlem de població que laboralment és més inestable, amb horaris canviants i trasllats més freqüents. Per tant, hi ha més abandonament que en altres nivells. L'abandonament del qual es refereixen es produeix més en acabar el curs, en passar d'un curs a l'altre, no pas durant el curs, que també n'hi ha.

"El pacte diu que d'ara al 2030 no es pot baixar de 200 milions d'euros de política lingüística de tots els departaments. És una molt bona notícia"

S'estan donant títols a persones que no coneixen la llengua?
La relació entre coneixement i ús d'una llengua sempre té una certa distància. Una cosa és adquirir uns coneixements, i una altra, posar en pràctica aquests coneixements. A Catalunya el que fem, precisament perquè el màxim de persones que aprenen català després s'incorporin a l'ús, és un model d'acompanyament cap a l'ús autònom. En l’enquesta d’usos del 2023 vam guanyar uns 120.000 parlants. Quina mena d'usuaris eren? A temps parcial. No hi ha una altra manera de passar de desconeixedor del català a parlant habitual del català que de manera progressiva. 

El pacte preveu un pressupost inicial de 255 milions d'euros. Plataforma per la Llengua i Òmnium consideren “insuficient” el pressupost. Creu que hi ha prou diners previstos per tot el que es vol fer?
La meva obligació és dir que vull més diners i anar a Economia i demanar que hi hagi més diners. L'obligació d'Òmnium i de Plataforma és collar-me a mi perquè jo faci això. Hem passat del pressupost del 2021, que era de 128 milions, al pressupost d'enguany, que és de 256 milions del 2021 al 2025. Això s'hauria de destacar. El pacte diu que d'ara al 2030 no es pot baixar de 200 milions d'euros de política lingüística de tots els departaments. És una molt bona notícia.

Com es fiscalitzarà el compliment del pacte? 
Passarem comptes sistemàticament al Parlament i al Consell Social de la Llengua, i anirem fent les informacions. Evidentment, ara nosaltres treballem amb tots els departaments, hem d'anar veient com es van desenvolupant les mesures que hi ha de cada departament, hem de veure les noves mesures, hem de treballar també amb entitats que són de fora de la Generalitat. Hi ha una cosa molt important a fer, que és que els ajuntaments i els municipis també s'incorporin al pacte i vagin desenvolupant les seves polítiques lingüístiques municipals. Però també volem que ho facin les empreses privades.

"No tota l'estructura de l'Estat és favorable al català però hi ha hagut canvis importants"

Vostè diu que perquè el català vagi bé necessita un estat propi o propici. Ara tenim un estat propici?
L'evolució que està fent l'estat espanyol és de ser cada vegada més propici per al català. Ho sintetitzaré dient que Televisió Espanyola acaba d'anunciar dos canvis molt significatius. D'una banda, tenir un canal en català que es podrà veure des de tot l'Estat. Això és un canvi fonamental per la presència del català a l'audiovisual a les Illes i al País Valencià. També Televisió Espanyola ha confirmat que Clan entrarà en versió catalana i això és molt important per als infants. Això vol dir que tota l'estructura de l'estat espanyol ara mateix és favorable al català? No tota l'estructura de l'estat espanyol no ho és, però hi ha hagut canvis importants. Recordo el canvi al Congrés: sembla que parlar el català sigui una cosa que hagi passat tota la vida, o les negociacions que hi ha perquè el català sigui oficial a les institucions europees. Per tant, igual com es pot dir que històricament l'estat espanyol no havia assumit aquest paper de defensa de la llengua, també s'ha de dir que s'estan produint uns canvis importants que han de créixer encara molt més. Necessitem que l'administració perifèrica de l'estat assumeixi més, i això ho diu el pacte, la plena disponibilitat de la llengua. Vol dir que l'Estat també ha d'incorporar la diversitat lingüística en el món de la justícia perquè, en bona mesura, depèn de l'estat. Crec que és empíricament demostrable que hi ha hagut canvis com a mínim els últims anys.

S’aconseguirà l’oficialitat del català a la reunió d’aquest mes al Consell de la UE?
La meva obligació és ser realista i optimista. És un tema que és de diplomàcia internacional i Déu nos en guard ara d'entrar a interferir sobre un tema com aquest. Si s’aconsegueix, crec que seria una porta d'entrada fantàstica perquè Junts vingués al pacte, que pot ser una casa compartida per a tots els que hem contribuït a crear-lo.