El Pacte Nacional per la Llengua, després d'anys d'espera, ja és una realitat i comença a caminar perquè el català sigui "la columna vertebral de la nació". L'acord s'havia de subscriure els 100 primers dies de Govern de la Generalitat, però no va ser possible i, finalment, s'ha signat aquest dimarts en un acte a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb la presència del Govern, el PSC, ERC i els Comuns -sense Junts ni la CUP- i una representació àmplia dels agents econòmics i socials i de la societat civil organitzada.

Sens dubte, el pacte és un bon punt de partida per millorar i capgirar la conjuntura actual del català. Al capdavall, torna a col·locar la llengua al centre, un pas important i decisiu després de la deixadesa dels últims anys. Així doncs, a partir del diagnòstic que la situació del català "és preocupant però no insalvable", com bé demostra l'última Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP 2023), planteja mesures "ambicioses però realistes" per millorar-ne el coneixement i l'ús social. Tot i això, com ja han apuntat entitats com Òmnium i Plataforma per la llengua, el Pacte Nacional per la Llengua "no és un punt d'arribada", ja que presenta mancances pel que fa a amibició, recursos, concreció i garanties. 

El català torna a ser prioritat de país

Malgrat que el pacte no disposa del consens social i polític total, sí que torna a situar el català com a prioritat de país després de molts d'anys en un segon pla. D'aquesta manera, el principal objectiu és aplicar "una política lingüística que permeti superar els reptes amb què s'enfronta la llengua catalana", a partir d'uns principis bàsics, com ara l'acció col·lectiva i coordinada, la proactivitat, la transversalitat i la continuïtat, la dotació suficient, la cohesió social i territorial i la responsabilitat individual i col·lectiva, entre d'altres. En aquest cas, però, també és important que el Departament de Política Lingüística garanteixi unes polítiques transversals i que, a banda, fomenti que la resta d'actors rellevants en política lingüística més enllà de la Generalitat desenvolupin i adoptin els seus propis plans de gestió de llengües.

Un pressupost històric, però encara insuficient

Gràcies a aquest pacte, el Govern parla de "pressupost històric" per al 2025. L'acord fixa el 2030 com a "horitzó estratègic per arribar als objectius" i s'estructura en "9 horitzons de treball i 21 àmbits d'actuació que abasten tots els contextos de la vida contemporània, des de l'educació i la universitat fins al món laboral, passant per la salut, la cultura, la tecnologia i la cohesió social, entre d'altres". Tot plegat, però, no es pot abordar sense prou recursos. Per garantir-los, el pacte estableix "un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions d'euros per a la política lingüística de tota la Generalitat", i dins del marc procedimental dels 9 horitzons, activa "un primer paquet d'accions immediates per al 2025, amb un pressupost inicial de més de 255 milions d'euros, la xifra més alta que s'ha destinat fins ara a la política lingüística a Catalunya".

Tot i això, hi ha mesures i objectius del pacte que encara necessiten més recursos. Per exemple, en l'àmbit de la infància, l'adolescència i la joventut i el món associatiu i esportiu es presenten objectius correctes i realistes, com ara formar el personal de les empreses de lleure educatiu i esportiu mitjançant tallers de sensibilització lingüística, organitzar cicles de cinema infantil en català i dissenyar i executar un programa de foment de l'ús del català en l'àmbit de l'esport que inclogui formació i foment de la llengua, però que necessitarien uns pressupostos més elevats per poder-los dur tots a terme. I passa exactament el mateix en l'àmbit del món del treball i de l'empresa, en què es pretén impulsar l'ús, l'aprenentatge i l'acreditació de la llengua mitjançant l'oferta de cursos de català, una línia de subvencions per impulsar la llengua a les empreses o el reforç del pressupost de les entitats socials que són porta d'entrada al món laboral de persones nouvingudes. 

Objectius necessaris, tot i que amb falta de concreció

Sens dubte, tots i cadascun dels objectius que es plategen al pacte són més que necessaris. De fet, uns quants d'entrada són bàsics per capgirar la situació del català. Ara bé, a banda d'aconseguir els objectius que s'hi proposen, també cal garantir que perdurin en el temps i, per tant, revisar que es compleixin a tota hora. En aquest sentit, un dels principals reptes és en l'àmbit de la sanitat i l'assistència sociosanitària, en què avui dia encara no és possible que els catalanoparlants puguin ser atesos en la seva llengua, com bé demostren les queixes constants per discriminació lingüística. 

Malgrat que al pacte es proposa d'executar el pla per garantir el coneixement i l'ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya, oferir formació de llengua catalana per als col·legiats nouvinguts i impulsar el programa Prescriu-te el català, de formació en català per a professionals sanitaris, no hi ha cap mesura concreta que faci referència a fer complir la llei i, per tant, a garantir els drets lingüístics i la seguretat assistencial dels catalanoparlants. 

Un nou model educatiu: amb quines garanties?

Juntament amb la salut, l'àmbit educatiu -pendent de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el 25% de castellà a les aules- és un dels més importants del pla. Com a punts destacables, cal tenir-ne en compte dos: "Vetllar perquè el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu i en l'acollida de l'alumnat nouvingut" i "vetllar perquè el final de l'etapa educativa obligatòria l'alumnat assoleixi la competència oral i escrita plena en català tant en els registres formals com en els informals". Amb tots, són dos objectius clau per fer passes pel que fa al català en l'àmbit educatiu, però altre cop no hi ha mesures concretes per garantir que es compleixin. 

Des de fa temps, el model immersió lingüística ha quedat obsolet i cal adaptar-lo a les circumstàncies actuals. Per això, experts en la matèria i en llengua, professors, mestres i pares reclamen que es revisi aquesta tècnica pedagògica. Per exemple, el catedràtic de Sociolingüística Miquel Àngel Pradilla explica en un recent reportatge a Nació que "cal un nou model lingüístic educatiu, un model que, des d'un multilingüisme que ha vingut per quedar-se, autocentri, de manera efectiva, el català com a eina de referència inequívoca al voltant de la qual pivoti un model comunicatiu de revitalització d'una llengua minoritzada". 

D'altra banda, el filòleg i professor Eloi Planas ja remarcava en un reportatge sobre la immserió que la clau de tot plegat és "oferir recursos, estratègies i formació als futurs mestres i professors a les universitats perquè creguin en el model d'immersió; si ningú no diu als mestres i als professors de quina manera s'ha d'aplicar la immersió, la cosa no rutllarà". A part, com també indicava Gerard Furest, també filòleg i professor, la immersió no s'aplica de manera efectiva perquè falta que "inspecció tingui un reglament sancionador per actuar". 

Així mateix, no és pas casualitat que fa poques setmanes es fes públic que quatre de cada deu aspirants a mestre no superen la Prova d'Aptitud Personal (PAP), que serveix per accedir als graus d'Educació Infantil o Primària. D'entrada, aquesta dada demostra que hi ha una falta de mestres qualificats en general, però sobretot respecte a la llengua, quan realment haurien de fer referents lingüístics per als infants. I a això també cal afegir-hi la falta de professors de català, tot i que el Departament de Política Lingüística ja ha impulsat la campanya "Tria Filologia Catalana" per començar a posar-hi remei. 

Gran impuls de la formació d'adults, però que perduri en el temps

Finalment, una de les grans apostes del pacte és en l'àmbit de la formació d'adults. Precisament, un dels nou horitzons se centra en "l'impuls transversal a l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana entre les persones adultes", a partir d'un "sistema d'acollida i ensenyament de la llengua a persones adultes" i un "sistema de sensibilització, dinamització i foment de la llengua". En aquest sentit, ja es van fer passos amb el pla de xoc per rellançar el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL), amb més professors i més places per a estudiants, però cal anar més enllà.

No només és important tenir prou places per a nouvinguts als cursos de català i disposar de prou professors per impartir els cursos, també cal trobar la manera de disminuir la taxa d'abandonament dels cursos, atès que moltes persones que s'inscriuen als cursos no tenen com a prioritat aprendre el català, sinó obtenir l'acreditació del nivell perquè la necessiten per treballar". A més a més, l'objectiu ha de ser aconseguir que els aprenents de català es converteixin en nous parlants de català, ja que representen una gran majoria a la nostra societat, però encara no en produïm prou per garantir la pervivència de la llengua.

Per això, segons s'assenyala al pacte, "per aturar i corregir les tendències negatives que afecten el català, un dels factors clau és aconseguir que el nombre de persones capaces de parlar-lo creixi més de pressa que la població total, de manera que es vagi reduint el percentatge de gent que encara no sap català", i, a més, en una societat com la catalana actual, en què el creixement natural de la població és negatiu i els increments de població es deuen a la immigració, el creixement de parlants ha de ser també superior al creixement migratori". I s'hi conclou: "Si aquests dos objectius no s'assoleixen, l'augment percentual de persones que no saben la llengua minoritzada reduirà les possibilitats d'utilitzar-la i, per consegüent, disminuirà la utilitat social del català i se'n desincentivarà l'aprenentatge i la identificació".