Feia pocs dies que les Falles de València s'havien calcinat i l'aleshores coalició governamental del PP i l'extrema dreta Vox volia executar la seua cremà particular a l'herència botànica. D'una tacada, agitant una mena de versió singular de la teoria del xoc, anunciaven la derogació de la llei de memòria democràtica, l'arraconament del valencià a l'escola, l'erosió dels òrgans de control de la televisió pública valenciana i un canvi en les normes de transparència del Consell. El calendari indicava març del 2024.

A pesar que la nova llei de llibertat lingüística s'albirava com a una estocada a l'ensenyament de l'idioma propi del País Valencià, hi havia un dirigent popular que defensava amb vehemència la norma i, fins i tot, s'atrevia a dir que havien aconseguit guanyar el pols a Vox amb una legislació favorable per al valencià. Aquest pes pesant era Juanfran Pérez Llorca, l'escollit pels populars valencians i per Gènova per ocupar la presidència de la Generalitat Valenciana en l'etapa posterior a un Carlos Mazón atrapat per aquella sobretaula al restaurant El Ventorro . Una candidatura que es formalitzarà aquest dimecres a les Corts Valencianes a l'espera de l'oficialització del pacte amb Vox.

A l'ombra del president

Valencianoparlant i oriünd de la comarca costanera de la Marina Baixa, sempre s'ha mostrat com a una figura de consens, com a un llanterner amb un tarannà incardinat a aquells militants populars que s'allunyen de les posicions més radicals i estridents. De perfil discret, tècnic i marcadament lleial, va iniciar la seua carrera política al seu natal Finestrat, una població que frega els 8.000 habitants i situada a tocar de la turística Benidorm.

Sense cap militància anterior a Noves Generacions i, fins i tot, amb una tendència aparentment més progressista anys enrere, va estrenar-se l'any 2003 com a regidor del PP a l'oposició. Quatre anys més tard, però, ja va aconseguir un càrrec de responsabilitat municipal: l'àrea encarregada de comandar l'urbanisme. En 2015, quan el País Valencià estava immers en una onada de canvi polític d'orientació esquerrana, Pérez Llorca va convertir-se en alcalde de Finestrat, on ha encadenat majories absolutes de manera folgada.

Si a Finestrat va escalar posicions a l'ombra del batlle popular Honorato Algado, a les files del PP va progressar de la mà de Carlos Mazón, especialment quan l'actual cap del Consell en funcions va assolir la presidència de la Diputació d'Alacant i el control de les tropes conservadores a les comarques meridionals valencianes. Mazón va nomenar-lo coordinador provincial del PP d'Alacant, i Pérez Llorca va complir amb el treball d'apaivagar les aigües —habitualment revoltes— dels populars alacantins i de forjar mocions de censura per aconseguir alcaldies, llavors en mans de l'esquerra, com ara a la xicoteta població d'Agres.

Diputat provincial en 2015, va assolir el càrrec de vicesecretari d'organització del PPCV gràcies a la seua lleialtat a Mazón. De fet, la sintonia amb l'encara cap del Consell va permetre que assumira la secretaria general dels populars valencians en 2023. Un any més tard, i després de descol·locar els socialistes negociant en clandestinitat un acord amb Compromís per a la Mesa de les Corts, va ser designat síndic dels dretans a la cambra valenciana.

Com a veu de la formació de la gavina a les Corts Valencianes, ha esquivat declaracions massa altisonants —dintre de l'actual context de polarització i soroll a la política—, i ha sigut l'encarregat de pilotar les converses amb la ultradreta Vox, ja siga per aconseguir el pacte governamental que va encimbellar Mazón com a president , o per trenar acords pressupostaris amb els ultradretans, que li han permès al PP comptar amb certa estabilitat parlamentària, fins i tot després de la sortida de Vox del Govern valencià durant l'any passat. Ara bé, la seua imatge moderada ha quedat sota qüestió per acceptar reclamacions ultres de Vox durant les converses per tenir comptes, tant en l'any preDANA com després de la tragèdia.

Al seu paper com a garant parlamentari de la bona sintonia amb Vox —afavorida per la relació fluida entre Mazón i el jerarca ultradretà, Santiago Abascal—, s'ha sumat un treball orgànic d'unió de les direccions provincials. No debades, va participar d'aquella reunió a Benidorm de les cúpules de les agrupacions provincials d'Alacant, Castelló i València per pactar qui seria el candidat postMazón als comicis del 2027. L'objectiu era evitar que triomfara l'opció Maria José Català, alcaldessa de València, i l'aposta indissimulada d'Alberto Núñez Feijóo.

Un historial amb taques

Abans d'endinsar-se a la política —i també durant la seua aventura popular—, Pérez Llorca ha estat lligat al món hoteler. La seua família ha estat copropietària junt amb un altre empresari d'ascendència russa d'un establiment a la Vila Joiosa, una de les poblacions més icòniques de la Marina Baixa. Tot i que el dia a dia ha estat en mans de les seues germanes, l'aspirant a cap del Consell ha gaudit d'un cotxe d'empresa i ha exercit d'apoderat de l'hotel, segons va desvelar eldiario.es. Encara més, el seu soci ha iniciat un litigi amb la família Pérez Llorca per la suposada gestió opaca del negoci amb acusacions d'haver-lo bandejat dels consells d'administració.

En aquest conflicte als tribunals, el llicenciat en dret Pérez Llorca ha gaudit de l'assessorament del lletrat David Serra, exdiputat del PP que va estar condemnat per la trama Gürtel. La dona de Serra, Magdalena González La Red, és diputada per la formació de la gavina a les Corts Valencianes i ha estat una de les persones de confiança de l'actual síndic popular.

Assenyalat per no haver declarat una part del seu patrimoni empresarial a les Corts Valencianes, el seu consistori va regar la polèmica empresa en la qual va treballar José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón, i ha concedit adjudicacions a empresaris de l'òrbita zaplanista, com ara a Paco Gasofa, un home de negocis que va estar esquitxat per la trama Erial. El currículum d'ombres de Pérez Llorca es completa amb les anomalies i les presumptes irregularitats que envolten el seu xalet a la seua població natal. És la pesada càrrega amb la qual busca accedir al Palau de la Generalitat Valenciana.