Pressió a Junts perquè se sumi al Pacte Nacional per la Llengua, que el Govern signarà dimarts amb una majoria rellevants de forces polítiques i organitzacions de la societat civil. Tant el PSC, com ERC i els Comuns han instat el partit de Carles Puigdemont a no desmarcar-se d'un pacte "estratègic" per al país, que permet enfortir les polítiques lingüístiques amb una primera dotació de 255 milions d'euros. Els socialistes sostenen que el Pacte representa una àmplia majoria política i social, i és prou ampli perquè "tothom s'hi senti còmode". Els republicans han lamentat el "politiqueig" de Junts en aquesta qüestió, gestada durant la passada legislatura. I per part dels Comuns, han advertit que el català "no és patrimoni de ningú" i que els juntaires hauran d'explicar bé la negativa de sumar-se a l'acord.
Sigui com sigui, l'acord s'havia de subscriure en els 100 primers dies de Govern, però es va ajornar per mirar de travar un consens més ampli. En un primer moment, el president de la Generalitat, Salvador Illa, pretenia incloure-hi fins i tot el PP, cosa que no ha estat possible. Tampoc hi seran Junts i la CUP, que s'han desmarcat de la majoria amb l'argument de la poca ambició i assenyalant que no hi ha prou garanties que es faci front a la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a l'escola. En una entrevista aquest matí, Illa ha lamentat que Junts i la CUP "no hi hagin volgut ser", perquè ha insistit que el pacte és "ambiciós" i permetrà posar fil a l'agulla amb mesures clau en defensa de la llengua, com ara en l'àmbit de la salut, prioritària per al president.
El PSC ha anat en la mateixa línia. La portaveu, Lluïsa Moret, ha dit que el Pacte és "estratègic" i representa una àmplia majoria. "Si algú no s'hi sent interpel·lat ho hauria d'explicar", ha afirmat, en referència a Junts. Segons els socialistes, el pacte és prou ampli com per incloure totes les sensibilitats. De fet, té el suport d'Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, dues entitats que no són sospitoses de sintonitzar amb les tesis del PSC. "Ens agradaria que tothom s'hi sumés, però això ja no depèn de nosaltres", ha lamentat Moret. En tot cas, des del partit fan una valoració positiva de l'acord, fruit de molts mesos de treball i que representa un consens important, i partides de recursos importants per protegir la llengua i garantir-ne l'ús social.
Des d'ERC han criticat el "politiqueig" de Junts. "El pacte és massa important per tenir segons quines actituds", ha dit el portaveu del partit, Isaac Albert. També ha avisat que és una eina "imprescindible" per respondre "millor" a la sentència del TC després que Puigdemont hagi dit que van demanar esperar a la sentència sobre el 25% de castellà a les aules abans de signar-lo. El portaveu republicà ha argumentat que la resolució judicial és un "motiu" per ser al Pacte Nacional per la Llengua, i no el contrari, posició compartida per altres formacions que formen part de l'acord. Pels republicans, el país no entendria que en un moment de disminució de l'ús social del català els partits no anessin "tots a l'una" amb un instrument que, segons el portaveu, "suma i no resta".
Pel que fa als Comuns, han advertit que la defensa de la llengua "no és patrimoni de ningú". "Les reticències que puguin tenir Junts i la CUP no ens han d'aturar", ha dit la coordinadora del partit, Candela López. En aquest sentit, ha reivindicat que l'acord és "ampli" i permet destinar recursos a escoles, cursos, sectors culturals o l'audiovisual per protegir la llengua. En la mateixa línia s'expressava David Cid diumenge, reivindicant que l'acord és "de país". El partit defensa treballar perquè sigui "el més ampli possible" i, si pot ser, incloure-hi també Junts i la CUP. Ara bé, si les formacions mantenen les seves reticències, cal tirar endavant".
