Els resultats de la immersió lingüística ja fa temps que estan en qüestió. Actualment, aquesta tècnica pedagògica no s'aplica com cal a la majoria dels centres educatius, malgrat que durant molts anys ha estat un dels fonaments de l'escola catalana. Ho evidencien els resultats de les competències bàsiques que va publicar a finals d'any el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) del Departament d'Educació. N'hi ha prou amb dues dades que se n'extreuen: els estudiants tenen el pitjor nivell de català dels últims 10 anys quan acaben secundària i ja els costa més parlar català que castellà.
Tal com recull la legislació, un dels principals objectius de la immersió lingüística és que els alumnes dominin el català i el castellà al final de l'etapa d'educació obligatòria. Si ens fixem en les dades anteriors, però, ara com ara no és pas el cas. Així doncs, què és el que falla, tenint en compte que la immersió lingüística sempre s'ha vist com un model d'èxit? Cal actualitzar la metodologia? O val més optar per altres models? Experts en la matèria i en llengua, professors, mestres i pares consultats per Nació proven de respondre a aquestes qüestions.
Un model d'èxit o un fracàs?
El punt de partida de tot plegat és saber diferenciar entre immersió lingüística, conjunció lingüística i ensenyament en català, perquè el que tenim a Catalunya realment és "un model de conjunció lingüística en català en què s'apliquen tècniques d'immersió", aclareix Montserrat Sendra, sociolingüista de la UOC i el CUSC-UB i autora d'Immersió lingüística: una immersió ràpida. Als anys 80, es van adoptar tècniques d'immersió lingüística perquè es considerava que era "la millor solució pedagògica per aconseguir un aprenentatge ràpid i sòlid del català a les escoles on la majoria d'alumnes no tenien en català com a llengua inicial i no el sabien parlar", afegeix la sociolingüista.
El propòsit era que l'escola fes una "funció compensatòria", indica Sendra. És a dir, oferir uns coneixements que, d'altra manera, els alumnes no podien adquirir a causa del seu context social, ja que no tenien accés a la llengua al seu entorn familiar ni al seu entorn residencial. Llavors, però, "la demografia del país acompanyava i la majoria d'alumnes i professors eren catalanoparlants, excepte a l'àrea metropolitana", matisa Gerard Furest, filòleg i professor de català de secundària. En la mateixa línia que la sociolingüista, defensa que "el que fem no és immersió lingüística, sinó conjunció lingüística: hem fet servir el terme immersió lingüística com un instrument de validació moral i estem parlant d'una virtualitat que no existeix". Per això, denuncia que el model d'immersió lingüística actual és “una gran mentida que ens hem cregut”.
Què falla?
El principal problema és que l'escola ara mateix "no pot assumir la funció compensatòria dels anys 80" perquè avui dia la pressió dels factors que hi van en contra va augmentant, apunta Sendra. En aquest sentit, destaca la minorització lingüística del català, l'arribada massiva de nouvinguts els últims 20 anys i la transformació pedagògica de les escoles com a factors clau per entendre la situació. De fet, en aquest canvi pedagògic no s'ha tingut prou en compte el factor lingüístic, segons la sociolingüista: "L'ensenyament per projectes augmenta els usos lingüístics dels alumnes entre ells, perquè han de fer coses en grup, han de col·laborar i han de buscar informació a internet, de manera que el castellà guanya més presència".
Ho corrobora en conversa amb Nació un dels pares que formen part de Xafa.cat, un grup de famílies que s'han organitzat per defensar el català i la immersió a l'escola: "Els nostres fills convergeixen al castellà a les aules, ja no només al pati, perquè una gran part de les hores lectives són de treballs en grup, de dinàmiques horitzontals i treball col·laboratiu o col·lectiu". Per exemplificar-ho, exposa el seu cas personal: "A infantil el meu fill fa els ambients íntegrament en castellà, quan a casa som catalanoparlants, ja que la intervenció dels mestres és mínima". Per això, aquestes famílies han creat comissions de Llengua i Cultura a les AFA d'arreu de Catalunya, des d’on miren d’influir per crear i aplicar polítiques en favor de l’ús del català, i han posat en marxa una campanya per demanar una adequada docència en català als centres educatius, com també el desplegament de metodologia immersiva que incideixi en els usos lingüístics dels alumnes.
Així mateix, també cal tenir en compte que el consum audiovisual, de xarxes socials i de plataformes digitals a l'adolescència "és majoritàriament en castellà", apunta Gemma Gómez, professora de català de secundària i representant del col·lectiu DocentsCAT, un grup de 130 professors de català que han presentat al Departament d'Educació un decàleg de mínims per a la matèria de Llengua Catalana i Literatura. D'aquesta manera, el resultat de tot plegat és que els alumnes perceben que el castellà és "la llengua moderna i la que serveix per a tot", avisa Gómez.
Què cal canviar?
La immersió lingüística, defensa Sendra, és "una metodologia que cal actualitzar i adaptar en funció dels canvis socials que es vagin produint" si es vol garantir que el sistema no quedi obsolet amb el pas del temps. En aquest sentit, remarca que els canvis més urgents són "buscar un encaix entre la metodologia d'immersió i els mètodes horitzontals d'ensenyament, aprofitar tot el potencial que té l'escola per deixar de veure el català com la llengua de l'aula, ja que també es pot fer servir al pati, al menjador i a les extraescolars, millorar la pedagogia i la didàctica de la llengua, actuar com a societat i deixar de polititzar el model d'immersió".
Per capgirar la situació, el col·lectiu DocentsCAT proposa de "recuperar les hores setmanals de català a l'ESO i a batxillerat, reforçar la utilitat de les aules d'acollida i implementar de manera real la immersió lingüística", explica Gómez. Arran del decàleg de mínims, el col·lectiu s'ha reunit una vegada amb el Departament d'Educació, però de moment només els han escoltat i ja els han confirmat que no tenen previst recuperar les tres hores setmanals de català que demanen.
A més, Eloi Planas, filòleg, mestre de primària i membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, creu que és important "oferir recursos, estratègies i formació als futurs mestres i professors a les universitats perquè creguin en el model d'immersió; si ningú no diu als mestres i als professors de quina manera s'ha d'aplicar la immersió, la cosa no rutllarà". Per això, pensa que la immersió només "pot ser un model d'èxit si s'aplica correctament".
Una doble xarxa, possible solució?
Recentment, la formació extraparlamentària Alhora ha proposat com a possible solució establir una doble xarxa lingüística a l'escola per garantir que qui ho vulgui rebi educació immersiva en català. Segons Sendra, aquesta proposta implica "renunciar a la majoria" i, a banda, és un canvi molt important que tindria "conseqüències i incerteses que no s'estan tenint en compte, com ara una possible segregació". En principi, afegeix, "s'ha dissenyat pensant que la majoria de la població triarà la xarxa amb més català, però no tenim dades ni estudis que puguin demostrar que serà així".
La proposta de la doble xarxa, sens dubte, ha provocat reaccions en les famílies de Xafa.cat. Així mateix, deixen clar que no hi estan a favor ni en contra. Ara bé, sí que volen plantejar dues preguntes clau perquè tothom reflexioni abans de res: la primera, si tenim poder administratiu i legal per implementar una bona immersió efectiva a totes les escoles i instituts de Catalunya, i la segona, si amb la doble xarxa hi hauria la possibilitat d'arribar més lluny.
Inspecció, una figura (gairebé) inexistent
El dilema és que la immersió no s'aplica de manera efectiva perquè "inspecció no té un reglament sancionador per actuar" i perquè tampoc "no hi ha un consens social”, assenyala Furest. D'aquesta manera, els usos diglòssics del carrer entren a l'escola i "ningú no els controla perquè no hi ha hagut mai inspecció", adverteix el professor. De fet, Xafa.cat afirma que inspecció no respon a les peticions que fan algunes famílies: "Inspecció està desactivada; si denunciem que hi ha goteres a l'escola, inspecció actuarà, perquè ningú no està a favor que hi hagi goteres. Ara bé, si demanem que revisin que les classes es facin en català, inspecció mira cap a una altra banda, perquè consideren que no toca i perquè hi ha gent que hi està en contra".
Per aquest motiu, Furest pensa que ara com ara el més viable és crear “una xarxa de centres amb responsabilitat lingüística o una xarxa de qualitat lingüística". És a dir, que hi hagi "un gran consens de la comunitat educativa i que el consell escolar —famílies, alumnes, claustre i equip directiu— decideixi que sí que vol aplicar realment la vehicularitat del català”, conclou el professor.
La fórmula ideal
No hi ha cap fórmula màgica ni cap model ideal, però sí que hi ha un cas que pot servir de referència: el de les escoles de la Bressola a la Catalunya del Nord. Per exemple, Furest ho té clar: "El meu ideal és una única xarxa pública immersiva que funcioni com la Bressola". Com també les famílies de Xafa.cat: "Volem una immersió real com la que es fa a les escoles de la Bressola i a les ikastoles basques, en què la llengua pròpia és l’hegemònica en tot l’entorn escolar".
De moment, però, no es pot aplicar el model de la Bressola ni hi ha cap metodologia que arribi a l'èxit que tothom vol. Per tant, Sendra proposa que, abans d'optar per buscar nous models i descartar la immersió perquè ara no funciona, es faci la feina que no s'ha fet aquests anys d'actualització i de conscienciació de tots els agents que participen en el sistema. Mentrestant, també es poden emprendre diferents iniciatives per tenir més català a l'escola, conclou Planas: "Formació sobre immersió, directrius concretes sobre usos lingüístics, accions des de P3 per fer del català la llengua d'ús, dinamització dels patis, biblioteques escolars, bancs de recursos, clàusules lingüístiques als contractes d'extraescolars i supervisió periòdica; la resta és fum".