L'organització juvenil abertzale Ernai ha tombat aquest divendres l'últim bou d'Osborne que quedava a Euskal Herria, a Rivabellosa, en el marc de la seva campanya a favor de la independència del País Basc. Aquesta figura d'una silueta gegant d'un bou es pot veure, encara, des de nombroses carreteres de l'Estat i, normalment, s'ubiquen en la part alta de les muntanyes que les rodegen perquè sigui visible a tothom.
L'organització Ernai també ha realitzat la retirada i eliminació d'altra simbologia espanyolista i franquista, per reivindicar la seva postura antiespanyolista. El bou d'Osborne va ser creat l'any 1956, en ple franquisme, com una manera de publicitar el brandi Osborne, i actualment hi ha 92 d'aquestes figures repartides per tot l'Estat.
El 1988 la Llei General de Carreteres va obligar a retirar qualsevol imatge de publicitat de les carreteres estatals, però els bous d'Osborne es van mantenir fins que el 1994 el Reglament General de Carreteres obligava la seva retirada. Diverses comunitats autònomes estaven en contra i pensaven que era un bé cultural, per la qual cosa el Congrés va declarar aquesta figura com a patrimoni cultural i artístic de l'Estat.
La figura s'ha conservat en diferents carreteres, però accions de denúncia a Euskal Herria o a Catalunya han promogut moviments per retirar-los de les muntanyes perquè els consideren símbols espanyolistes relacionats amb valors com la tauromaquia. A casa nostra, per exemple, va ser el 2007 que el col·lectiu independentista La Bandera Negra va retirar l'últim bou d'Osborne que quedava a Catalunya, concretament al Bruc, a Barcelona, després d'haver sigut vandalitzat en diverses ocasions. Segons va comunicar el grup, l’objectiu era retirar del paisatge de Montserrat la figura "cornuda espanyola que pretenia embrutar-la", i van assegurar que l’operació va durar tres hores.
