El català viu en una crisi permanent. El mes d'octubre ens ha deixat una dada força rellevant: els alumnes de secundària de Catalunya tenen el pitjor nivell de català dels últims 10 anys i ja els costa més parlar català que castellà, segons els resultats de les competències bàsiques publicats pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) del Departament d'Educació. Per acabar-ho d'adobar, ja fa uns quants anys que hi ha dificultats per omplir vacants de professors de català als instituts, sovint ocupades per docents que ni tan sols s'han format en llengua o literatura.
Aquesta situació, però, també s'estén
fora de les aules. L'última
enquesta sobre els usos lingüístics de la població de Catalunya és del 2018 —es publica cada cinc anys— i ja deixava constància que l'ús del català disminueix al pati, al carrer i a les llars. Concretament,
menys d'una tercera part dels joves de Catalunya s'eduquen en català a casa. En canvi, el
castellà és la
primera llengua per a
un 52,7% de la població. Els docents i el sistema educatiu en general són fonamentals perquè l'
ús del català no caigui en picat a les aules, però la conscienciació i la responsabilitat dels
catalanoparlants són clau perquè es mantingui viu arreu. Per això, una de les principals premisses és
no canviar de llengua. Com es pot evitar el canvi, però, si cada vegada se sent més castellà al carrer, als comerços, a l'escola i, fins i tot, a les administracions públiques?
1. Comença les converses en català
Un 80% de catalanoparlants canvien de llengua quan els responen en castellà. Ara bé, un
94,4% de les persones que viuen a Catalunya asseguren que
entenen el català, segons l'última enquesta d'usos lingüístics. Per això, no hi hauria d'haver cap problema per començar una conversa en català. De fet, facilitaria continuar-la també en català si l'altra persona veu que t'hi dirigeixes en aquesta llengua d'entrada. La sociolingüista
Marina Massaguer explicava a l'
especial "Català en guàrdia" de
Nació que, "si es renuncia al català parlant amb algú amb qui el podries parlar,
rebaixes el valor de la llengua". D'altra banda, el corrector
Rudolf Ortega posava un exemple del que no s'ha de fer: "Uns pares que parlen amb els fills en català i que, quan entren en una botiga, comencen a parlar en castellà". Una escena que es veu sovint en el dia a dia i que demostra que
l'actitud i les pràctiques individuals són fonamentals per
mantenir el català.
2. Deixa de banda els prejudicis lingüístics
El català no és una llengua de segona
ni és una llengua minoritària, com tampoc no és una llengua inferior. La situació de desigualtat i desavantatge del català respecte del castellà prové de les
polítiques lingüístiques que ha anat aplicant l'Estat espanyol al llarg dels anys, que ens han fet creure que no és una llengua vàlida per a tot.
Decidir abandonar el català i canviar-se al castellà per caure bé, per encaixar, per arribar a més gent o per vergonya és una pràctica molt habitual avui dia, sobretot
entre els creadors de continguts i a les xarxes socials. Per capgirar aquesta tendència, cal deixar de banda els complexos i fer anar la llengua en tots els àmbits de la vida i, especialment, en l'àmbit social. En aquest sentit,
Rudolf Ortega explicava a
Nació que hem de fer que "el català sigui útil i indispensable per anar a tot arreu" i que si els joves constaten que "el català és igual d'útil que el castellà", el faran servir.
3. Adreça't en català també als nouvinguts
Canviar de llengua quan veiem que una persona té trets racialitzats no és ben bé una
qüestió de respecte, com moltes vegades es pot pensar, sinó més aviat una
mostra d'exclusió i, fins i tot, de
racisme encobert. Indirectament, li transmeten el missatge que no forma part de la comunitat i donem per fet que no ens entendrà o que no té la voluntat d'entendre'ns ni d'aprendre la llengua. Ho explicava l'actriu
Carol Muakuku en el marc de
la campanya "Treu la llengua" que va llançar Òmnium Cultural el 2022: "Si canvio la llengua, nego a l'altre l'oportunitat d'aprendre el català". I també diferents
nouvinguts que van protagonitzar fa dos anys
la campanya "Parla'm en català" del
Consorci per a la Normalització Lingüística: "Si em contesten en castellà sembla que em diguin que no ho faig bé". De fet,
la filòloga Valentina Planas ho reafirmava a Nació: "Crec que s'han d'evitar els prejudicis. Una amiga meva d'origen bolivià i catalanoparlant sempre es queixa que molta gent li parla en castellà". Per tant, una manera d'incentivar i estendre l'ús del català és donar-lo a conèixer entre la població que acaba d'arribar a Catalunya.
4. Fes que les noves tecnologies parlin en català
Podrem viure digitalment en català a l'era d'Instagram, TikTok, els assistents de veu i els robots? L'enquesta territorial TIC a les llars
que elabora l'
Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) conclou que
menys d'un 50% de la població configura els dispositius en català. Davant aquesta situació, el govern de la
Generalitat ha creat els últims anys projectes com ara l'
AINA, per garantir el català a l'era digital i evitar que desaparegui a l'entorn virtual, i la
Queta, una campanya de normalització lingüística que, a més, compta amb un pòdcast per impulsar el català a les noves plataformes digitals. Així doncs, una manera de contribuir a mantenir el català és donar la teva veu al
projecte AINA perquè en el futur les
tecnologies digitals i la
intel·ligència artificial parlin la teva llengua o participar en el pòdcast de la Queta, que pretén ser
el més gran que s'ha fet en català.
5. No et justifiquis
El català és
llengua oficial a Catalunya i, a més,
va pel camí de ser-ho també a Europa si no s'encallen les negociacions. Una de les passes més significatives que s'han fet en aquest sentit els últims mesos és que ja es pot
parlar català al Congrés dels Diputats. D'altra banda, no hem d'oblidar que, segons la Constitució espanyola,
saber català és un dret. Malgrat que no ho considera un deure i que el català no té els mateixos drets i deures que el castellà, per la seva condició de llengua oficial no hauria d'incomodar ni molestar a ningú. Com a catalanoparlant tens dret a
viure plenament en català. D'aquesta manera, quan algú t'imposa que li parlis en castellà, no tens cap obligació de canviar de llengua ni de justificar-te. Cedir i entrar en debats innecessaris no fa cap mena de favor al català.
