La nit electoral del 23 de juliol del 2023 es va produir una d'aquelles ironies del destí que pràcticament ningú espera però que s'acaben materialitzant: la governabilitat d'Espanya passava a dependre de Carles Puigdemont. Els set diputats de Junts passaven a tenir la clau de la legislatura, i van ser fonamentals perquè Pedro Sánchez no hagués d'abandonar la Moncloa. Tot i tenir l'amnistia com a pedra angular de la relació, el grup de Míriam Nogueras mai es va acabar de casar del tot amb el PSOE i, de fet, van trencar-hi la tardor de l'any passat pels incompliments. Com afronten els comicis del 29-N? Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que els esperen.
Debilitats
La convocatòria electoral a Madrid es va veure precipitada quan el Congrés, amb els vots del PP, Vox i Junts, va tombar els dos decrets d'habitatge. "Una posició que costa d'explicar, però que és coherent i necessària", sosté un alt dirigent consultat. Les conseqüències de no avalar els textos han comportat que el PSOE, els Comuns i ERC els ataquin per aquest flanc. Una altra debilitat és que, al marge de l'amnistia -aprovada el juny del 2024 i que encara no s'ha aplicat a tots els líders del procés-, el balanç dels acords és escàs, tot i el mantra de "cobrar per avançat". Ni el català és oficial a Europa, ni la taula amb mediador internacional va donar resultats, ni Catalunya gestiona la immigració.
Amenaces
Durant bona part de la legislatura, especialment quan Puigdemont ja abonava el terreny per trencar amb Sánchez, la part de Junts més vinculada a la vella guàrdia convergent intentava convèncer-lo que no renunciés a una finestra d'incidència com la de Madrid. Finalment, però, el divorci es va produir. Fora de la Generalitat, sense capacitat negociadora al Parlament -funciona l'aliança entre el PSC, ERC i els Comuns- i sense la perspectiva de poder governar institucions rellevants en els propers anys, al Congrés és on Junts tenia la clau per prendre decisions o, si més no, condicionar-los. Un govern espanyol format pel PP i Vox els pot condemnar a tenir una posició irrellevant.
Fortaleses
Junts treu pit d'haver tombat la "falsa amnistia" pactada entre el PSOE i ERC el gener del 2024, i d'haver forçat els canvis necessaris perquè fos integral. Queden dirigents per aplicar-los la llei, però el cert és que només ha estat possible quan el partit ha estat decisiu. I d'aquesta posició n'ha sorgit la possibilitat que Puigdemont pugui tornar a Catalunya: ho farà després de les eleccions. Persisteix la incògnita sobre quin rol voldrà tenir, però la imatge de l'expresident trepitjant el país ja serà una fita en si mateixa. Hi compten en campanya, però el protagonisme serà per a Nogueras. Són les segones eleccions com a candidata i, des del 2023, ha guanyat molt pes a les files del partit.
Oportunitats
A diferència de les eleccions al Parlament, en les quals Junts ha d'afrontar el creixement d'Aliança Catalana, en aquesta ocasió no té competència en l'àmbit de la dreta independentista. I, a banda, pot acollir el votant d'ERC que pugui estar molest per la proximitat amb el PSOE i per la unió amb Podem, que portarà Gabriel Rufián a voltar per Espanya fent tàndem amb Irene Montero. I si hi ha miracle a Madrid i el PSOE pot resistir a la Moncloa? Junts tornaria a tenir la clau, i aquesta vegada la faria servir per pressionar pel concert econòmic. De moment, això sí, diuen que no investiran Sánchez. Ja ho van dir abans de les últimes eleccions, i la promesa va tenir les cames curtes.
